Número 38 de la revista Ab Origine, corresponent al mes de gener de 2019. En aquest número comptem amb la col·laboració d'Eulàlia Saguer, que ens dona a conèixer l'ofici de Trementinaira, ocupat per dones de la Vall de la Vansa el segle XIX i XX, una autèntica revolució econòmica en nom de dona. Segueix l'article de Martí Sangés, que ens apropa al pensament d'Erasme de Rotterdam, un dels grans filòsofs de l'Europa moderna. Adrià Mas explica com els càtars travessaren els Pirineus per fugir de la persecució francesa, i Joan Pérez Ventayol reflexiona al voltant de la qüestió jueva a la Catalunya prèvia a les Segona Guerra Mundial. Per últim, Ferran Vives entrevista a Ivan Armenteros sobre l'esclavitud a la Catalunya moderna.

Número 38

Número 38
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Trementinaires: la revolució econòmica femenina de la vall de la Vansa

Trementina, herbes remeieres, olis, pega i bolets secs eren el que formaven l’arsenal amb què les dones de la vall de la Vansa dels segles xix i xx s’armaven per “anar pel món”. Les dificultats econòmiques en el món rural pròpies d’un emergent sistema productiu industrial i monetari van fer que aquestes humils dones deixessin dos cops l’any casa seva i recorreguessin a peu fins a 164 km per fer diners. Però el seu paper econòmic va ser únic entre les altres dones treballadores del moment.
Portada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El Pirineu català, territori d’heretges

El catarisme fou una de les heretgies més famoses de l’Edat Mitjana entre els segles XII i XIV. Perseguit i condemnat per l’Església Catòlica amb l’anomenada croada albigesa a Occitània molts dels creients càtars van aconseguir travessar els Pirineus i instal·lar-se al Principat per tal de trobar una nova vida lluny de la persecució i la foguera, però no ho van tenir gens fàcil. En aquest article analitzem la difusió, plenitud i agonia d’aquest moviment en terres de parla catalana.
HolbeinErasmusHands
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El príncep cristià i la república

El pensament polític d’Erasme de Rotterdam és un aspecte poc conegut, inclús menystingut, de l’obra del gran humanista holandès. Sense perdre de vista la centralitat indiscutible de la religió en el seu pensament, i partint de l’estreta vinculació d’aquesta amb les seves idees polítiques, intentem fer una presentació general i de conjunt d’aquestes.

Caricatura de Rovira i Virgili a la premsa catalana del període d'entreguerres. Font: https://www.escriptors.cat/autors/roviraivirgilia/pagina.php?id_sec=3664
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Els intel·lectuals catalans i els jueus en el període d’entreguerres

Durant els anys que van de la primera a la segona guerra mundial la qüestió jueva a Europa va esdevenir una polèmica intensa i apassionada entre la intel·lectualitat del continent, especialment en aquells països on la presència de jueus era històricament estable i important. A Catalunya, tot i el nombre insignificant i molt recent de jueus que hi vivien, la temàtica hebrea també va atreure l’interès alguns dels principals intel·lectuals del moment, amb actituds i posicionaments notablement diferenciats, fins i tot contradictoris, que eren fruit dels corrents ideològics que aquests representaven.