Us presentem en número 41 de la revista de divulgació històrica Ab Origine. En aquest hi podreu llegir un article sobre de Bernat Graell la memòria històrica de l'Holocaust, ara que a casa nostra es tenen tants debats sobre la memòria històrica del franquisme. Guillem Garcia ens apropa a l'arxivística amb el seu text sobre els precedents de l'Arxiu Reial de Barcelona, mentre que Albert Sabaté rescata una de les literatures més antigues: la sumèria i accàdia. Per últim, Miguel Jiménez ens explica una de les grans revolucions del segle XX, la sendinista a peruà. També sobre Llatinoamèrica entrevistem a Ariadna Baulenas, amb que parlem sobre l'Imperi Inca.

Número 41

2016_11_08_Solberg
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La memòria de l’Holocaust a Alemanya: una breu aproximació històrica

En aquest article, es pretén fer una petita aproximació a la construcció de la memòria pública alemanya de l’Holocaust.
portada1.
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

L’altra Revolució a Llatinoamèrica: el Partido Comunista del Perú-Sendero Luminoso

El Partido Comunista del Perú, Sendero-Luminoso, va ser una de les guerrilles més importants d'Amèrica Llatina. D'ideologia maoista, Sendero, va mantenir una guerra civil contra l'Estat peruà durant 20 anys (1980-2000). Aquest grup armat representa una experiència revolucionària única a l'Amèrica llatina, tant per la seva específica concepció del marxisme-leninisme, per la bel·licositat i clandestinitat que van demostrar i pel notori paper de les dones en l’acció guerrillera. L'enfrontament contra l'Estat peruà es debilità greument quan, l’any 1992, detenien al seu màxim dirigent, Abimael Guzmán Reynoso (a) "Presidente Gonzalo", fet que marcaria el declivi i derrota de l'activitat armada. L'enfrontament entre els guerrillers i les forces de l'Estat peruà desembocà en unes 69.280 víctimes humanes.
467px-Liber_feudorum_maior
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Els precedents arxivístics comtals i reials de l’Arxiu Reial de Barcelona (segles IX-XIV)

Aquest article és el primer de tres que prenen com a objecte el desenvolupament institucional dels arxius i fons documentals de la Corona d’Aragó: des dels seus precedents històrics fins a la immediata actualitat.

Particularment, la present publicació té intenció d’esdevenir una síntesi historiogràfica i arxivística de la qüestió, tractant els precedents arxivístics de la Corona d’Aragó: el valor probatori dels documents en època comtal, la qüestió de l’arxiu comtal de Barcelona i els precedents arxivístics previs a la fundació de l’Arxiu Reial de Barcelona l’any 1318.