Us presentem en número 42 de la revista de divulgació històrica Ab Origine. En aquest hi podreu llegir un article de Pere Noguera sobre les revoltes del suro i el seu desenvolupament productiu a Catalunya. Francesc Pera fa balanç dels 100 anys de la Societat de Nacions i el dret a l'autodeterminació, mentre que Ferran Vives rescata de l'oblid el genocidi maia contemporani, de notòria importància a l'actual Guatemala. Per últim, Segi Valero ens aproxima a l'Agogé, el model educatiu espartà, i les seves diferències respecte altres societats de la Grècia Clàssica. Finalment entrevistem al filòleg Jaume Medina, amb que conversem sobre el sorgiment de les llengües romàniques i els processos de canvi i substitució de les mateixes, entre d'altres.    

Número 42

dav
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Les revoltes del suro: de l’artesanat a la indústria (I)

En aquest breu article repassem els inicis de la indústria del suro, tot destacant-ne la rellevància que tingué durant el segle XVIII, XIX i XX; així com la potencialitat que encara té d'esdevenir un motor econòmic renovable i sostenible a Catalunya. Ho fem des del punt de vista dels seus treballadors, els tapers, un sector que hagué de fer-se ben visible davant de l'Estat i el mercat internacional, per a garantir els seus interessos. En aquesta entrega, tindrem la possibilitat de conèixer aquest món, tal com es desenvolupà de forma artesanal, duent a terme des de la pela a la producció de taps, amb poc més que una destral i una ganiveta esmolada. En la pròxima entrega, ens endinsarem en la indústria suro-tapera, inserida en un món molt més pròxim al que vivim avui.
portada (queaprendemoshoy.com)
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

L’educació espartana com a element distintiu: l’Agogé

La majoria d'estats actuals creuen en l’educació de l’individu com a motor de desenvolupament: el sistema educatiu n’és, per tant, un pilar fonamental per al futur i el benestar. Si en algun període històric podem de buscar l’essència d’aquest model, no és en cap altre que a l’Antiga Grècia.
portada artcile guatemala
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El genocidi maia (contemporani) a Guatemala (1978-1986)

Entre 1978 i 1986 a finals de la Guerra Freda a Guatemala es visqué el genocidi indígena més important del segle XX a l'Amèrica Llatina. En el context, o el pretext, d'una lluita entre l'estat i una sèrie de guerrilles revolucionàries l'altiplà maia fou l'escenari de centenars de massacres. Durant els anys que durà el conflicte moriren 200.000 persones, la majoria d'elles indígenes maies, població civil no combatent.
First-meeting-of-assembly-of-League-of-Nations-is-open
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La Societat de Nacions i el dret a l’autodeterminació després de la Gran Guerra

El mes de gener d’aquest any 2019 es commemora el centenari del punt de partida en les converses de pau a la Conferència de Pau de París; entre les potències guanyadores de la Primera Guerra Mundial. El mapa d’Europa s’havia de reordenar. Els 14 punts de Wilson van ser els criteris que van planar sobre les decisions que es prenien; encara que no sempre es van seguir. I el dret a l’autodeterminació dels pobles, és un dels punts que encara porta molt de debat actualment.
Al_despatx_de_calldetenes-5
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

«Les substitucions lingüístiques sempre són lentes i imperceptibles» – Entrevista a Jaume Medina

Entrevistem al Dr. Jaume Medina, filòleg clàssic. Medina ens parlarà de llengua i cultura. El llatí s'expandí a totes les ribes del Mediterrani, de la seva evolució en sorgiren diferents llengües romàniques, una d'elles el català. Parlem sobre el passat clàssic, però també de les seves conseqüències sobre el present, en l'àmbit cultural i, també, lingüístic.