Aquest és el número 43 d'Ab origine, en el qual podreu llegir cinc nous articles de diverses temàtiques. En primer lloc, Itziar Cedar ens acosta a l'obra de Dràcula, analitzant històricament els rols de gènere en la seva història, Júlia Prieto ens planteja la possibilitat de l'existència de sacrificis femenins a la protohistòria mediterrània. Carles León ens explica què va ser i què va suposar el fenomen del pistolerisme a Catalunya, una veritable guerra social entre obrers i patronal. Cristian Campdepadróns ens apropa a la figura de Ledesmas Ramos, falangista espanyol que va pertànyer a les JONS i, després de la confluència amb la Falange, a la FE-JONS. Per últim, Tura Tusell rescata un esdeveniment sovint oblidat: la vaga de dones de 1918. Finalment entrevistem a Cristina Rihuete, prehistoriadora i arqueòloga, amb la qual conversem sobre múltiples temes, tals com antropologia física, prehistòria recent, els orígens de l'Estat, teoria social i epistemologia en arqueologia i feminisme i el sistema sexe-gènere, entre d'altres.

Número 43

Dracula_Whitby-05
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Dràcula, de Bram Stoker. Una anàlisi històrica en clau de gènere al cor de les tenebres tardovictorianes

Aquest article pretén interpretar l’obra de Dràcula en clau històrica per demostrar la necessitat de presentar una lectura rigorosa d’obres modernes, com en aquest cas, a través del biaix de gènere que configura tot un entramat de relacions i fets que manifesten el pensament hegemònic del moment.
Manifestació femenina a la Plaça Sant Jaume, on anaven per poder reunir-se amb les autoritats a partir de comissions íntegrament conformades per dones. Publicat a el Mundo Gráfico el 23 de gener de 1918. Font: http://catxipanda.tothistoria.cat/blog/2016/10/05/el-moti-de-les-dones-de-1918-la-vaga-de-subsistencies/
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La vaga de dones de 1918: acció femenina contra la precarietat de la vida

Enmig del fred del gener de 1918, la manca de carbó suposà la guspira que encengué la flama: s'inicià una massiva revolta protagonitzada per dones que pretenia una rebaixa dels preus de consum per tal de poder garantir la reproducció familiar. Aquest article explica aquesta vaga del gener de 1918, però alhora reflexiona sobre la seva importància en el relat històric.
(1) Portada article
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Sacrificis femenins en la ritualitat funerària protohistòrica a la Mediterrània. Introducció a les evidències d’un nou camp d’investigació

El període cronològic d'impàs entre l'Edat del Bronze Final (1250-1150 aC) i la configuració de la civilització romana es coneix com a Protohistòria, i en els territoris del Mar Mediterrani va significar el moment de formació i desenvolupament de nous sistemes d'organització que comportaren una evolució social i cultural de gran rellevància. Les fonts d'informació sobre les pràctiques religioses i rituals de l'època plantegen la possibilitat que el sacrifici humà fos un costum estès, especialment en la ritualitat funerària.
Ciutadella Rihuete x entrevista
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

«Segurament van existir societats prehistòriques sense gènere» – Entrevista a Cristina Rihuete

En la present entrevista conversem amb la doctora Cristina Rihuete, prehistoriadora i arqueòloga, sobre els múltiples àmbits de recerca que ha desenvolupat i desenvolupa en la seva activitat investigadora: tant sobre l'ús metodològic de l'antropologia física i l'osteologia humana aplicades a l'arqueologia com sobre qüestions cabdals de la prehistòria recent, tals com els orígens de l'Estat i les desigualtats socials. A més, al llarg de l'entrevista, Rihuete també posa sobre la taula diverses qüestions a tenir en compte sobre teoria social, epistemologia en arqueologia i feminisme, fent èmfasi en el debat sobre el sistema sexe-gènere.
fotoportada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Els anys del pistolerisme a la ciutat de Barcelona (1917-1923)

Entre el període final de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) i l’esclat de la Revolució Russa (1917), Barcelona es converteix en l’epicentre d’un conflicte sociopolític especialment violent. El fenomen del pistolerisme va enfrontar els anarquistes enquadrats al voltant de la hegemònica Confederació Nacional del Treball (CNT) i la patronal, que reacciona organitzant-se al voltant de la Federació Patronal de Barcelona i el Sindicat Lliure. És una època a la qual es produeixen mobilitzacions com la vaga de la Canadenca i el locaut patronal, exemples de la forta polarització social en que es vivia.
Ramiro-Ledesma-Ramos (2)
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Ramiro Ledesma Ramos i el nacionalsindicalisme

Una de les grans ments del segle XX i del nacionalsindicalisme en el qual s’inspirarien el feixisme i el franquisme espanyol, va ser Ramiro Ledesma Ramos. Nascut l'any 1905 a un poble de Zamora, en el si d’una família d’humils mestres, el 1921 es va presentar a les oposicions d’oficial de Correus a Madrid, al mateix temps que anava desenvolupant una gran curiositat intel·lectual. A partir de 1922 va ser destinat a diversos llocs del territori espanyol. En aquesta època va començar a escriure algunes obres literàries, articles curts i contes, entre els quals podem destacar títols com: "El fracaso de Eva", "La hora romántica" i "El joven suicida", entre d’altres d’important rellevància.