Número 7

Galleon,_Carracks,_Galley_and_Galeota-_Routemap_of_the_Red_Sea-1540_by_D__João_de_Castro
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Un cas d’Aliança de Civilitzacions: Portugal i Etiòpia al segle XVI

Hi ha dos fets històrics de gran rellevància que la historiografia (sobretot europea) ha situat com a claus en el canvi de l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna. El primer és la conquesta de Constantinoble per part dels turcs otomans l’any 1453, en la qual una potència emergent de confessionalitat islàmica s’apropiava de la capital de Bizanci, l’imperi romà d’Orient, que havia resistit tota l’Edat Mitjana a enemics de tota mena, però que no fou capaç d’enfrontar-se als canons turcs. El segon fet que els historiadors destaquen és l’arribada de Cristòfol Colom a Amèrica el 1492, contribuint decisivament a comunicar el Vell i el Nou Continent, i sobretot a enriquir els reials patrocinadors del viatge. El segon fet és producte del primer, ja que en el moment que els turcs es fan amb Constantinoble (1453) i amb Egipte (1517), comencen a monopolitzar el comerç de productes de l’Extrem Orient (per exemple el pebre), cosa que perjudicà els mercats europeus. De no trobar-nos en aquesta situació la primera meitat del segle XVI, difícilment l’emperador d’Etiòpia haguera rebut mai la visita d’uns portuguesos.
Pla Cerdà
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Víctor Balaguer i el nomenclàtor de l’Eixample

Amb l’aprovació del Pla Cerdà el 1860, Barcelona iniciava el camí cap a la ciutat del futur. Un futur que assentava les bases per a la urbanització del Pla de Barcelona a llarg termini i en el qual l’Eixample es convertiria en un dels símbols més característics de la ciutat. I quins noms haurien de dur aquests carrers, amb la repercussió i dimensions que tindria el projecte?
Miguel Mateu i Pla
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Miquel Mateu, un dels més grans exponents del franquisme català (I)

A dia d’avui, tenim molts buits tan en la memòria com en la història del nostre poble. Aquest treball pretén treure a la llum la figura de Miquel Mateu i Pla (1898 – 1972), una de les espases més rellevants de la burgesia catalana del segle XX. En aquesta primera part, abordarem la seva genealogia, la seva formació com a quadre industrial i polític, com diria el mestre Vicens, la relació amb la vila de Peralada i els vincles entre interessos polítics, econòmics i personals; com també les seves accions durant la guerra. Aquest corpus, que anirem enfocant i desenfocant per diferents geografies, es trobarà permanentment emmarcat en el context de l’època i les respostes polítiques d’una classe social concreta: la burgesia catalana, en una situació conjuntural, la Guerra Civil Espanyola.

Sense títol
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El desenvolupament dels Estats Units (II): democràcia, guerra i expansió cap a l’Oest

Després de les primeres eleccions i decisions, els Estats Units van entrar en un moment decisiu de la seva història. L'expansió del país cap a l'Oest, la política de masses i la democràcia, i l'avenç del capitalisme van començar a marcar la història del que va ser el pas d'excolònia i jove nació cap a potència mundial.
Pollice Verso
*oil on canvas
*97,4 x 146,6 cm
*1872
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Desmitificant els gladiadors (I)

Tots hem vist en sèries, pel·lícules o en altres llocs aquests antics combatents. Esclaus de guerra que lluitaven a mort en una festa de sang i visceres… o no? Qui eren aquestes persones? De debò lluitaven obligades? D’on venien? Realment tenien un destí tant miserable que molts optaven per la revolta? Com és que tants milions (sí, milions) de persones es reunien puntuals i sens falta en un estadi (amfiteatre) a veure com dues persones es jugaven la vida per la llibertat? La veritat va molt més enllà d’això. Els gladiadors no sempre lluitaven a mort, és més, la majoria de morts es produïen post-combat no a l’arena. Els gladiadors no van dir mai allò tant famós de “AVE Caesar, morituri te salutan” (AVE Cèsar, els que van a morir et saluden). Aquí ens hem proposat fer una mirada més crítica i propera a un esport que va captivar a milions dels nostres avantpassats i que era molt més que un simple combat.
Sense títol 2
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Entrevista a Víctor Gavín

Si Víctor Gavín Munté entrés a un bar i comencés a parlar de geopolítica, de les relacions internacionals o sobre els inicis de la construcció europea a qui fos, aquella persona tornaria a casa sabent molt més que alguns dels nostres líders mundials. Té una facilitat innata per transmetre les problemàtiques i conceptes més enrevessats amb unes poques frases i una o dues paraules encertades. Potser és per aquest motiu que les seves classes estan sempre tan plenes; i el seu tracte amable potser explica per què els seus alumnes (que fins feia poc escoltaven embadalits les seves classes) el paren pels passadissos com aquell qui para un company més de promoció. Aquest tracte no l’ofèn; ans el contrari, i les seves classes continuen al bar, on diferents grups d’estudiants es congreguen al seu voltant. A l’hora de fer l’entrevista, veient que el seu despatx se’ns quedava petit, ens obre la sala del departament entre rialles... com sempre. L’entrevista registra només un moment d’una conversa més llarga, però aquí va ser especialment acadèmic en un dels temes que més controla: la geopolítica i Europa després de la Segona Guerra Mundial i de la Guerra Freda.