Número 8

ftgma_entrevista_feminisme_2
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Entrevista a Mary Nash: Feminismes a la història

Ens rep la catedràtica en Història Contemporània i enspecialista en multiculturalisme i gènere Mary Josephine Nash, directora d'un grup de recerca d'un grup d'investigació sobre el tema de la UB. Estem altre cop en el seminari de la Facultat de Geogràfia i Història del Raval i ens disposem a preguntar en clau històrica per aquests moviments que sovint sentim tant a parlar, no sempre positivament, que anomenem feminismes. Durant els pròxims trenta minuts la catedràtica ens oferirà la seva visió sobre la importància del gènere i les dinàmiques culturals a la nostre societat durant les darreres dècades.

Editorial Ab Origine: especial de març 15/III/2016

El passat dia 8 de març va ser el Dia Internacional de la Dona Treballadora, segons l’organització de Nacions Unides. Per què és necessari dedicar un dia específic de l’any a més del 50% de la població humana? Doncs perquè durant molts anys les dones han estat desplaçades i invisibilitzades de la vida pública, relegant-les a l’àmbit familiar i domèstic. Privades fins ben entrat el segle XX del sufragi i la ciutadania a diferència dels seus congèneres masculins. Actualment, tot i que l’estatus legal hagi canviat en favor de la igualtat, segueixen patint una discriminació en certs àmbits socials, professionals i polítics que demostren que la igualtat no s’ha aconseguit encara i que cal treballar plegats per assolir-la.
morato
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Quatre dones perses que canviaren la història d’un imperi

A principis del segle XVI els diferents Estats d’Europa enfilaven un nou rumb polític, hereu d’aquell període esplendorós anomenat Renaixement i de l’arribada d’exploradors del Vell Continent a Amèrica, amb la qual cosa el sistema econòmic mundial s’eixamplava a nous horitzons. Els sobirans d’Europa, tradicionalment incapaços d’imposar-se sobre els seus nobles vassalls, començaren a reforçar la seva autoritat i noms com Carles I de Castella (1516-56) Francesc de França (1515-47) o Enric VIII d’Anglaterra (1509-47) exemplificarien una nova manera d’entendre la política (i als quals hi hauríem d’afegir els noms de grans dones com Isabel de Portugal (1526-39), Lluïsa de Saboya (1514-15; 1525-26) o Caterina d’Aragó (1509-33)). Un moment excepcional a la història del món en el qual l’Orient Mitjà també va brillar amb llum pròpia.
imagen 1 bis
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Les històries sobre dones van cremar a Alexandria

Al cinema no hi ha excedent de protagonistes femenines, però el cinema històric pateix especialment aquesta deficiència. Un dels arguments és el de la “versemblança”, però, això vol dir que les dones no han tingut papers rellevants al llarg de la Història? Utilitzant la pel·lícula Troia (2004) com a exemple, aquest article analitza els rols als quals es veuen relegades les dones a la majoria d’aquestes pel·lícules.
diario cultura mx
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El despertar de la força. Literatura femenina emancipadora

Ni ara ni abans el món cultural havia estat territori d’igualtat per a les dones, en el cas de la literatura, encara menys. Amb aquest article es pretén posar sobre la taula un discurs i un debat que avui dia encara dura: el relat en femení. Existeix realment una literatura femenina –per a dones? Si existeix, com es diferencia la de dels homes? Un petit repàs històric per les lletres escrites per mans de dones.