Número 9

Atac comboi Alpens
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Dos presidents de la Generalitat perduts i oblidats

Des de l’any 1359, quan el Bisbe de Girona Berenguer de Cruïlles va assumir la primera presidència de la Generalitat de Catalunya, fins arribar a l’actual cap de govern, Carles Puigdemont i Casamajó, el llistat oficial de Presidents ens diu que s’han succeït 130 molt honorables. Ara bé, igual que passa amb el llistat dels Sants Pares, hi ha figures que queden apartades o oblidades del llistat oficial. Avui m’agradaria recordar a dos caps de la Generalitat que, actualment, no consten a l’auca de Presidents i, tot i així, varen lluitar amb totes les seves forces per mantenir en peu una institució que penjava d’un fil.
PHO2b4a79ce-e2e9-11e2-bc74-d579906af7fc-805x453
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Al-Sisi y la conquista del poder

El golpe militar contra Mohamed Mursi en la conocida como segunda revolución egipcia puso en evidencia el control total que los militares ejercen sobre el país, el cual en términos económicos, podría traducirse en el control directo de entre el 5 y el 30% del PIB de Egipto.
Foto Portada Tamar
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Art hispanoflamenc. Quan la brúixola del gust artístic mirava cap al nord

La conformació d’un gust artístic és quelcom dependent de molts factors. En el cas de l’art anomenat “hispanoflamenc”, van ser moltes les línies que van haver-se de traçar per confluir en un punt d’acord estètic. Durant les darreries del segle XV i més tard en el segle XVI, l’art hispanoflamenc va tenir una esplèndida recepció dins de les preferències estètiques de l’esfera de les corts peninsulars. El terme “hispanoflamenc”, emprat per la historiografia de l’art dels últims cinquanta anys, més que descriure una característica referent a la seva pròpia naturalesa artística sintetitza una pluralitat de veus que van enriquir la història de l’art. El terme hispanoflamenc no només descriu un llenguatge visual propi, sinó tota una sèrie de relacions internacionals que van donar com a resultat una manifestació artística consolidada, la qual assentarà les bases visuals d’èpoques posteriors. Estudiar l’art “nòrdic”, entès com l’art dels Països Baixos meridionals i el nord de França, és estudiar i entendre un dels tants models de prestigi existents a la història de l’art i la fenomenologia de la seva diàspora, en aquest cas, en els territoris peninsulars. Per tant, què fou el que causà una major acceptació d’aquest model artístic a la Península? Per què precisament procedent dels Països Baixos? Quins elements van entrar en joc per establir una nomenclatura específica per aquesta nova situació artística?
Miquel Mateu i Pla en un acte religiós poc després de ser anomenat alcalde. Font.Rossend Torras.
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Miquel Mateu, un dels més grans exponents del franquisme català (Part II)

La Guerra Civil Espanyola toca a la seva fi. L’arribada de les tropes franquistes a Catalunya marcaran el tret de sortida del mandat de Miquel Mateu a l’alcaldia de Barcelona. Paral·lelament, es durà una progressiva implantació del franquisme a tots els nivells de la societat de l’època. En aquests context es desenvolupa l’activitat de Mateu – tan important com controvertida -, sempre lligada a la burgesia catalana.
Coliseo 5
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Desmitificant els gladiadors (II). Un dia a l’amfiteatre

Com era un dia d’espectacle a l’antiga Roma? Per què centenars de milers de persones es reunien puntuals a l’amfiteatre i passaven el dia sencer contemplant la mort i que es queixava o, fins i tot, es revoltava quan considerava que no hi havia prous munera? Quins eren els elements més atractius d’aquest esport? Veurem com es desenvolupava un dia normal a l’arena i com era realment l’esport que va fascinar durant segles al món europeu.