Els orígens de la paraula “esclau” són enrevessats, polèmics i plens de teories. Parlem d’aquesta paraula en llengües com l’italià (schiavi), l’alemany (sklave), l’anglès (slave), el francès (esclave) o el castellà (esclavo), ja que en altres llengües té una arrel totalment diferent. Pensem que l’esclavisme ja era present a Grècia, Roma i a l’antic Egipte, i fins i tot a Mesopotàmia, tot i que en una proporció més reduïda. A Roma, els esclaus eren denominats com a servus. Molts d’aquests van passar a ser treballadors de la terra amb les reformes de Dioclecià (fill d’un esclau que va comprar la seva llibertat) per augmentar la productivitat agrícola, i amb el pas del temps, els servus van passar a ser un col·lectiu lligat a la terra. A l’edat mitjana, aquest col·lectiu ja no depenia d’un amo, sinó de la terra a la qual estaven lligats, i per tant la paraula servus ja no definia exactament la seva situació, i el terme va caure en desús, o va ser adaptat com a ‘serf de la gleba’.

Mercat d'esclaus a Al-Andalus. Font: mezquitacordobesa.blogspot.com

Mercat d’esclaus a Al-Andalus. Font: mezquitacordobesa.blogspot.com

Vol dir això que ja no existien esclaus? No hi havia persones propietat d’uns amos? Sí, seguien existint, i la majoria provenia de l’Est i el Nord-est d’Europa, on ser esclau era considerat com un càstig molt menor a la pena de mort. Això va fer que, en moltes ocasions, nombrosos grups de ciutadans eslaus esdevinguessin esclaus. Eren transportats a Narbona, ciutat d’intercanvi, van arribar a Al-Andalus passant per Catalunya, o directament des de Praga, però realment aquests esclaus eslaus van disgregar-se per tot Europa. L’etimologia més acceptada de la paraula “esclau” és que derivi directament d'”eslau”, degut a que aquest col·lectiu era la major font d’esclaus a l’edat mitjana, tot i que no pas l’únic.

Pel que fa a “eslau”, la seva etimologia varia entre els que creuen que prové del llatí “sclavus” o sí és originària de la seva auto denominació: “slob“, que vol dir “llengua”, ja que els pobles eslaus tenien llengües amb un mateix origen, i a l’edat mitjana era un dels seus elements més característics. Sembla bastant probable que “sclavus” (eslau) derivi de la paraula “sclaveni” (en llatí) o “sklavinoi” (en grec), que servien per denominar a les tribus d’eslaus.

Aquestes són les rutes més importants d'esclaus, sortint des dels pobles eslaus, tot i que no apareixen representades altres rutes menors, cap a diverses parts d'Europa on també existia el comerç.

Aquestes són les rutes més importants d’esclaus, sortint des dels pobles eslaus, tot i que no apareixen representades altres rutes menors, cap a diverses parts d’Europa on també existia el comerç. Font: italiamedievale.org

Una altra teoria és la que ens parla del sufix “-slav” i el prefix “ex-“. “-slav” volia dir “honor”, o “glòria”, i era una partícula que duien molts eslaus al cognom. Quan a aquest sufix hi afegim el prefix “ex-“, és a dir, “que ja no ho és”, es forma la paraula “exlav“: aquells que havien tingut honor i glòria, però que ja no era així. És una teoria que pot lligar-se amb l’anterior, en tant que molts habitants dels pobles havien perdut la seva glòria al ser conquerits i utilitzats com a mercaderia.

En tot cas, el que sembla clar és que, a una gran part d’Europa, la paraula “esclau” prové directament dels habitants de pobles eslaus que van ser esclavitzats. Però, com hem dit, si ens fixem en aquesta paraula en altres llengües, els orígens són totalment diferents. Per exemple, en rus, el terme “nevol’nik”, que és el que designa “esclau”, està lligat a les paraules “misèria” o “necessitat”.