La mort de Romeu i Julieta. Dieblot. Font: elestudiodelpintor.com

La mort de Romeu i Julieta. Diebolt. Font: elestudiodelpintor.com

L’immortal William Shakespeare va donar forma a una de les tragèdies amoroses més famoses de tot el món: la història de Romeo Montesco i Julieta Capuleto. L’amor prohibit entre fills de famílies rivals a Verona és conegut per l’afany de superació dels problemes, el furtivisme i, sobretot, pel tràgic final. Julieta, al ser entregada en matrimoni a Paris, decideix fingir la seva mort amb una droga. En efecte, Paris la creu morta, però Romeu també. Aquest, s’acaba suïcidant, i Julieta es troba el seu cos quan desperta del coma. Dolguda per la pèrdua del seu amor, i per ser-ne ella la causant, decideix treure’s la vida amb la mateixa daga de Romeu.

Fins aquí, és una història que coneix tothom. Però Shakespeare no va crear aquest relat del no-res, sinó que es va inspirar en la tragèdia de Píram i Tisbe, narrada per Ovidi a “Les metamorfosis”.

Els dos joves eren veïns, i podien parlar l’un amb l’altre gràcies a una petita escletxa a la paret que separava els seus dormitoris. El seu amor va anar creixent, i una nit van decidir fugar-se per poder-lo viure en llibertat. Tisbe va arribar a l’indret on van decidir trobar-se, i es va amagar d’una lleona que tornava de cacera. Mentre buscava refugi, li va caure el vel, amb el qual va començar a jugar la lleona, tacant-lo de sang. Píram, en arribar i veure el vel taca de sang, va pensar que la lleona havia matat a Tisbe, i es va clavar el seu propi punyal. Tisbe va sortir, i al contemplar mort al seu amant, també es va suïcidar amb la mateixa arma.

Mosaic romà a la casa de Dionís, que representa a Píram i Tisbe. Data entre els segles III i IV d.C. Font: wikipedia.

Mosaic romà a la casa de Dionís, que representa a Píram i Tisbe, on es veu a la lleona jugant amb el vel. Data entre els segles III i IV dC. Font: wikipedia.

Com veiem, els fils conductors de les dues obres són els mateixos: un amor prohibit per l’odi entre dues famílies i un tràgic final, en el que el noi es suïcida pensant que la seva estimada ha mort, i quan aquesta descobreix l’infortuni d’ell, també es pren la vida. El mite de Píram i Tisbe també va ser recollit per Shakespeare a la seva obra ‘Somni d’una nit d’estiu’.