Imatge d'un esquirol. Font: Wikipedia

Imatge d’un esquirol. Font: Wikipedia

No explicarem d’on prové sintàcticament la paraula esquirol, sinó que explicarem quin significat se li dóna en el context de les vagues obreres. Com tots molt bé sabem el mot esquirol se li atorga a l’animaló bufó que menja aglans, però aquest mot té un segon significat.

La paraula Esquirol també és aquella persona que en un moment de vaga de treballadors en una fàbrica o empresa no la segueix i continua anant a treballar, tot i que el comitè de treballadors o sindicats hagin decidit fer vaga.

El fet de que se’ls anomeni esquirols, prové d’una d’aquestes tantes històries que tenim durant els primers moviments obrers del nostre país, però aquesta és especialment rellevant pel que ha suposat, ja que esquirol s’utilitza també en llengua castellana per designar la persona que no ha fet vaga.

Com molt bé sabem, a finals del segle XIX i inicis del segle XX les vagues obreres van ser habituals a la història del nostre petit país. En aquest context de conflictivitat obrera, el 1855, els treballadors de les fàbriques tèxtils de Manlleu (comarca d’Osona) es van declarar en vaga. Degut a això, el patró d’una de les fàbriques tèxtils davant la falta de treballadors va anar al poble del costat a cercar gent per substituir als vaguistes. Aquest poble, actualment anomenat també Santa Maria del Corcó, sempre s’ha conegut amb el nom de l’Esquirol per la fonda que hi havia amb aquest nom. L’empresari va proposar els vilatans de l’Esquirol d’anar a treballar a les seves fàbriques, i tots acceptaren. És a partir d’aquest moment que es comença a utilitzar el nom d’Esquirol per designar aquells treballadors que no secunden una vaga.

Manifestació a Arc de Triomf demanant la llibertat per companys detinguts durant un conflicte obrer. Font: Wikiwand

Manifestació a Arc de Triomf demanant la llibertat per companys detinguts durant un conflicte obrer. Font: Wikiwand