Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
numeros
debat
efemerides
ressenya

La Guerra Civil en el laberint internacional

Durant gairebé tres anys, la política mundial va tenir un dels centres de gravetat més importants a Espanya i la seva guerra civil (1936-39). La internacionalització del conflicte començà ben aviat: les potències feixistes intervingueren des de l’inici a favor dels sollevats; la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) -i en menor grau, Mèxic- ajudà la República; i les democràcies liberals occidentals abandonaren el govern del Front Popular espanyol, emparant-se en un Comitè de No-Intervenció, qualificat de “farsa” pels mateixos diplomàtics britànics, els màxims impulsors de la iniciativa.

Sovint ens manca una perspectiva més internacional de la guerra civil i com aquesta marcà definitivament el conflicte. Sense els moderns armaments (inclosa la decisiva aviació) provinents d’Alemanya i Itàlia, els sollevats no haurien tingut una potència de foc suficient per dur a terme els bombardeigs contra les principals zones industrials i ciutats de la zona republicana (un camp de proves evident de la futura Blitzkrieg alemanya) ni haurien disposat dels mitjans que els permetessin moure les seves tropes des del Marroc. De la mateixa manera, l’ajuda de l’URSS fou clau per aturar l’avenç dels colpistes a Madrid el novembre de 1936.

De fora també vingueren les Brigades Internacionals. Gràcies a una infraestructura de reclutament amb petja organitzativa eminentment comunista-soviètica, arribaren milers de voluntaris vinguts de tot el món per combatre a Espanya durant la guerra. L’objectiu era el de lluitar contra un feixisme que s’enfortia a Europa i amb una presència de dictadures de dreta creixent i que a Espanya semblava possible de derrotar després dels èxits successius que portava recol·lectant durant tota la dècada dels trenta. Al mateix temps, s’iniciava un procés revolucionari en el bàndol republicà que semblava materialitzar els somnis igualitaris de molts.

Seixanta vides “per la llibertat”

Els germans Nielsen vingueren en bicicleta des de Dinamarca; Salaria Kea, de Harlem (Nova York), embarcant-se en el S.S. Paris; Jose Gay da Cunha venia del Brasil. Tots tres vingueren a lluitar per la República espanyola i contra el feixisme. Aquests i altres noms són els que ha seleccionat l’historiador Jordi Martí-Rueda, fins a sumar-ne una seixantena, per escriure el llibre Brigadistes. Vides per la llibertat (Tigre de Paper, 2020): un llibre d’unes 150 pàgines que glossa la vida d’aquests seixanta brigadistes.

El procediment del llibre és senzill. Després d’un pròleg del fotoperiodista Jordi Borràs i una introducció de l’autor, es despleguen seixanta perfils/ minibiografies d’una pàgina d’extensió (nombres imparells), precedits d’una fotografia del/ de la brigadista, acompanyada d’un títol més o menys literari sobre el personatge (nombres parells). I cal dir que la selecció dels personatges és molt encertada: Martí-Rueda és capaç de fer una mostra representativa del perfil d’aquests voluntaris.

Històries que acaben pitjor i d’altres que acaben millor, aquest llibre reïx en fer-nos veure els trets comuns que tenien els brigadistes i el fort idealisme i compromís en els quals vivien. I és que la Guerra Civil actua com a un catalitzador d’experiències individuals amb trets molt comuns. Una forta consciència política (o, a vegades, senzillament un sentiment piadós), generalment articulada al voltant de l’ideal socialista-comunista, duu a molts joves, amb perfils socials força diversos, a combatre un feixisme aparentment imparable, en terres espanyoles.

Bandera de les Brigades Internacionals. Font: Wikimedia Commons

Molt sovint, aquest feixisme/dreta autoritària ja ha triomfat a casa dels qui arriben a Espanya, especialment aquells provinents de l’Europa Central; i no serà gens estrany que molts dels qui han participat en les Brigades Internacionals continuïn la seva lluita armada contra el feixisme després de 1939, fins al 1945. Com molt bé explica el llibre, alguns varen tenir un paper clau en episodis molt destacats de la Segona Guerra Mundial (1939-45), com ara l’alliberament de París (per cert, amb una participació també important dels espanyols de “La Nueve”). Un exemple que surt al llibre és el d’Enric Tanguy, qui dirigí la insurrecció de París de 1944 i que alliberà la Ciutat de les Llums amb un uniforme de les Brigades Internacionals.

Així doncs, aquests idealistes, pertanyents la majoria a una tradició política obrerista, protagonitzaren (i premonitzaren) el primer assalt, fallit, contra el feixisme. Un combat, però, que no s’acabaria guanyant fins anys després, amb la Segona Guerra Mundial (1939-45).

Una perspectiva desenganyada: Sygmunt Stein

La brevetat de les biografies permet una lectura àgil i relativament ràpida sobre els seixanta brigadistes seleccionats per l’autor. Fins i tot, hom pot llegir les seves històries gairebé com a un petit conte abans d’anar a dormir. Això, però, també obliga a l’autor a un exercici de síntesi que, juntament amb el to líric que empra, converteix a voltes la biografia en una hagiografia.

Certament, les Brigades Internacionals constitueixen un episodi admirable, però fàcilment ‘romantitzable’. Al cap i a la fi, és difícil no sentir ni que sigui un deix d’admiració cap a totes aquelles persones que en nom d’un ideal i d’un fort sentiment d’internacionalisme decidiren anar a lluitar a la “Guerra d’Espanya”.

Però sovint això ens duu a analitzar de manera un xic acrítica les Brigades Internacionals en el seu conjunt i tot allò que girà al seu voltant. Al cap i a la fi, Brigadistes és un llibre que ens parla de la cara amable del fenomen i se centra essencialment en els militants convençuts i de base. No és una anàlisi de conjunt. En aquest sentit, és recomanable llegir aquest llibre juntament amb Brigades Internacionals. La fi d’un mite (editada en català per Edicions de 1984, 2014), escrita per un exbrigadista: Sygmunt Stein.

Stein fou un comunista jueu nascut a l’actual Ucraïna, que acabaria sent apreciat en molts cercles pels seus coneixements per la seva militància en el socialisme i en la defensa del que podríem dir ‘fet diferencial jueu’. Escriptor en llengua jiddisch, la seva vida és paradigmàtica de les dificultats (incloent-hi exilis i persecucions polítiques) que comportava ser un militant comunista a la dècada dels trenta a l’Europa Central. A partir dels Judicis de Moscou (1936-38), però, Stein per tal d’escapar de la seva fe minvant en el bolxevisme i l’estalinisme, marxà a lluitar a Espanya.

Allà esdevingué un comissari polític a Albacete (base de les Brigades Internacionals), on tingué contactes fluids amb les esferes de poder. Les experiències viscudes per ell a Albacete el van destrossar anímicament i van acabar de desfer la seva fe en el comunisme.

En aquesta obra, si bé reconeix l’idealisme i la validesa de molts dels brigadistes, també denuncia la gran quantitat de pinxos, aventurers, delinqüents i assassins (alguns dels quals, per exemple, havien estat anteriorment a la Legió Estrangera francesa) que s’apuntaren a les brigades o la dubtosa qualitat dels ideals de molts aturats que s’hi allistaren per tal de tenir un sosteniment, garantit pels partits comunistes de l’època, per a ells o les seves famílies. Per altra banda, el retrat que fa del destacat paper dels jueus a les brigades (vinguts d’arreu del món, inclosa Palestina) és un dels punts forts de la seva obra.

Voluntaris polonesos jurant fidelitat a la Segona República. Font: Viquipèdia

El llibre de Stein és una denúncia  de l’estalinisme feta a partir de les vivències viscudes per ell a Espanya. Al cap i a la fi, Ióssif Stalin (1878-1953) usà les Brigades Internacionals per acomplir els seus interessos geopolítics i per continuar la purga de “trotskistes” (llegeixi’s “dissidents”) dels diferents partits comunistes europeus. El gruix de la crítica Brigades Internacionals. La fi d’un mite es concentra, doncs, en la utilització barroera que feu Stalin de les Brigades, l’estat lamentable i insuficient de l’ajuda i material bèl·lics que aportà l’URSS, la infiltració d’agents soviètics en els màxims òrgans de decisió del govern republicà i de la policia, la rapinya que practicaren d’aliments i medicaments, els assassinats de camarades, l’ambient de sospita permanent i paranoia instal·lada als quarters… i de “matar la fe” de tota una generació.

Si bé és cert que la crítica de Stein respon a una realitat personal i que algunes de les coses que diu són matisables (Stalin no va poder aplicar, per exemple, una versió dels Judicis de Moscou a Espanya, tal com assevera en un moment donat), és una obra, en general, fiable que ens dóna una visió contraposada a l’idealisme que desprèn Brigades.

Brigadistes. Vides per la llibertat és un text amable, necessari per humanitzar i posar circumstàncies concretes als brigadistes internacionals, però fàcilment extrapolable a molts altres. Ara bé, la manca d’un epíleg destinat a tractar (ni que sigui breument) les Brigades Internacionals des d’un punt de vista històric, sumat a una lírica massa sovint platònica, arranquen el brigadista del seu temps històric i duen a perpetuar el “mite” que Stein intenta desmuntar a la seva obra. En cap cas són lectures excloents; ans el contrari, són complementàries i constitueixen un excel·lent primer tast al món de les Brigades Internacionals per a aquells que vulguin endinsar-s’hi més.

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>