Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
numeros
debat
efemerides
ressenya

La “bruixeria” d’època baix-medieval i moderna és un tema tan fascinant com complex, que arrela en les profunditats del nostre imaginari, on història i llegenda es confonen. Existiren realment les bruixes? Es consideraven “bruixes” a si mateixes? O eren simplement dones fora la norma? Serien llurs creences, coneixements i pràctiques la reminiscència d’antics cultes pagans?

Existissin o no, sabem que entre els segles XV i XVII hi ha una veritable cacera de bruixes a Europa, que als Pirineus és especialment ferotge. Són temps difícils i hom es refugia en la fe. El cor d’Europa es veu sacsejat per les guerres de religió i la sospita d’heretgia s’estén per tot arreu.

Davant tota desgràcia sense una explicació clara, en una societat que viu encara en un món “encantat” –abans que la Il·lustració doni una raó científica a cada cosa– la culpa acaba recaient en un boc expiatori. Així, es construeix l’estereotip de la “bruixa”, que pels seus encanteris –o amb la seva simple presència “demoníaca”– perjudica la comunitat on viu, sovint mig apartada. Feta la bruixa, la seva persecució en un esclat de fanatisme popular és el següent pas.

Tot plegat se’ns explica a Bruixes 1617. L’any del diluvi, el nou còmic d’Oriol Garcia i Quera editat per Rafael Dalmau, editor (2020). Aquesta publicació s’afegeix al repertori de còmics d’un dibuixant que en els darrers anys ha anat recreant la nostra història amb la vivacitat de les seves vinyetes i un reconeixible traç “europeu”. En el cas que ens ocupa, no només aconsegueix il·lustrar un fenomen com és la cacera de bruixes, sinó que també trama un relat que enganxa i fa absorbent la lectura. El seu dibuix, detallat i realista, ens immergeix en la Catalunya de principis del s.XVII. Paisatges, edificis i personatges estan ben caracteritzats i ambientats.

El còmic mostra de manera entenedora les principals característiques d’aquella època i de la persecució de les bruixes a Catalunya: la influència de l’Església en la societat, la funció màgico-sanitària que exercirien certes dones en llurs comunitats i el xoc amb la institució mèdica, la demonització de la “bruixa”, la fama i l’acusació popular com a mecanismes previs al procés, el paper dels tribunals locals, la figura del caçador de bruixes encarnada en l’històric Tarragó, l’examen de senyals per detectar-les, el turment per fer-les confessar i –finalment– l’execució.

Ambientat entorn d’Olèrdola, al Penedès, tots els indrets que hi apareixen són reals, si bé el dibuixant ha mirat de reconstruir la fesomia que tindrien a principis del segle XVII. Aquesta aposta per un paisatge històric, definit i “visitable” –al final del còmic trobem un mapa on es desglossen els indrets de l’acció– em sembla una lloable aportació a la divulgació del passat local. El còmic compta també amb un apartat introductori que contextualitza la cacera de bruixes a Catalunya per entendre millor la història que tot seguit llegirem i una bibliografia per aprofundir-hi.

Imatge del còmic. Font: Rafael Dalmau, Editor

El dibuixant ha gaudit de l’assessorament dels bruixòlegs Agustí Alcoberro, comissari de l’exposició Per bruixa i metzinera! (2007) del Museu d’Història de Catalunya i Pau Castell, que ha centrat els seus estudis en la persecució de les bruixes al Pallars i ha comissariat l’exposició itinerant Se’n parlave i n’hi havie (2018) de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i l’Aran.

Com a conclusió, el poder evocador i explicatiu del dibuix, combinat amb un relat amè i rigorós, fan de Bruixes 1617. L’any del diluvi un excel·lent recurs perquè els joves –i potser no tan joves– coneguin un dels episodis més interessants del nostre passat i s’apassionin per la Història.

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>