Comentari de l’obra

Sir Ian Kershaw, amb una mirada especialment focalitzada al centre i a l’est d’Europa, ofereix al lector una anàlisi del segle XX al Vell Continent des de una òptica centrada en les dues grans guerres i en la inestabilitat econòmica, social i política que en va derivar de forma especialment accentuada de la primera, i que va precipitar els esdeveniments per, 20 anys més tard, tornar a condemnar Europa a un enfrontament de proporcions desconegudes en tota la història de la Humanitat. A més, la Guerra Freda que va sorgir d’aquest dolorós procés bèl·lic va ser el colofó que va marcar una era d’enfrontaments i va afavorir una transformació enormement convulsa del món occidental.

D’una forma magistral, Ian Kershaw ens mostra com el vell ideal decimonònic del continent, que havia arribat al cim de la civilització, va caure entre 1914 i 1945 a l’oblit a causa d’una barbàrie inigualable. No obstant això, aquesta obra tanca el seu epíleg amb l’inici del món dels dos blocs –Capitalisme i Comunisme- com una nova era de superació de bells enfrontaments, tot i la gran divisió política existent, que acabaria per donar pas a una nova Europa reunificada en la que avui en dia vivim.

Superant la pura anàlisi bèl·lica que ha marcat innumerables obres publicades sobre l’època, Sir Ian Kershaw ens ofereix una anàlisi política, social i econòmica de gran envergadura. El sorgiment de la Unió Soviètica i l’eliminació de la classe capitalista, l’expropiació dels mitjans de producció per part de l’Estat i la Reforma Agrària generades a l’Est Roig a partir de 1917 es van convertir en un reclam extremadament poderós per les classes desheretades hereves de la Gran Guerra, però a la vegada van revitalitzar vells elements de la dreta conservadora, especialment a Alemanya i Itàlia, que amb energies renovades van aconseguir unir les elits adinerades tradicionals, la classe mitjana i els camperols amb terres entorn a nous moviments agressius com el feixisme a partir de 1922 i el nacional-socialisme al 1933. A partir, doncs, del primer gran conflicte del segle i dels profunds canvis socials i polítics derivats d’aquesta contesa, l’autor posa l’accent de la seva anàlisi en l’enfrontament Revolució/Contrarevolució per tal de fer entendre als lectors els orígens i la galvanització dels odis que havien de portar els pobles d’Europa al camp de batalla una vegada més.

Un aspecte veritablement interessant del llibre rau en els estudis culturals i fins i tot d’anàlisi de la psique col·lectiva dels habitants del Vell Continent per intentar donar resposta a l’esperit bèl·lic que impregnava l’ambient de la que se suposava que era l’Edat d’Or de la societat occidental. Un exemple significatiu, el trobem en la cita feta al best seller internacional La gran ilusión, en la qual l’autor afirmava, convençut, que la riquesa moderna derivada del comerç i les economies estretament interrelacionades convertien la guerra en una veritable inutilitat, i dubtava sobre el fet que Occident pogués entrar en guerra. D’altra banda, obres com Das Menschenschlachthaus, escrita per un reconegut pacifista alemany, definia dos anys abans de l’inici de la Gran Guerra com la modernitat condemnaria a milions de persones a la mort.

Guerra de trinxeres. La Primera Guerra Mudial acabaria amb 9’3 milions de soldats morts. Font: Font: http://sobrebelgica.com/2015/02/17/la-guerra-de-trincheras-en-belgica/

Les famoses proclames dels intel·lectuals de l’època també tenen la seva adequada anàlisi per explicar el descens a l’infern de la guerra, com ara el Manifest Futurista en el qual els seus autors –intel·lectuals italians- afirmaven: “Queremos glorificar la guerra, el militarismo, el patriotismo y el gesto destructor”. Partint d’una base intel·lectual i acadèmica semblant, Kershaw ens ofereix una profunda reflexió sobre l’evolució del darwinisme social i la seva relació amb l’antisemitisme modern de caire biològic, on ja no es tractava els jueus de forma discriminatòria, sinó que es defensava la seva exclusió total de la vida social. L’avantsala de la Solució Final.

En termes econòmics i quantitatius, l’autor ens ofereix un estudi detallat sobre les xifres referents a productivitat armamentística i de mobilització humana durant les guerres, però no amb l’objectiu de col·lapsar al lector amb nombroses dades irrellevants, sinó que tenen per missió fer entendre de forma adequada i senzilla l’enorme cost de la maquinaria bèl·lica i humana dedicada a la contesa i, per extensió, afirmar rotundament que, en una societat pretesament civilitzada, els desitjos de guerra eren molt més nombrosos que els de pau i concòrdia. Un exemple significatiu el trobem en els constants recordatoris que ens fa l’autor en els capítols inicials del llibre, on assegura que només un 1’5% dels homes mobilitzats a França es van resistir a la crida a les armes, mentre el govern havia cavilat amb la possibilitat d’un 13%. Cal remarcar, que es dona un pes decisiu a les elits per sobre de la voluntat popular a l’hora de preparar la guerra i de conduir-la fins les darreres conseqüències de l’últim any de conflicte. Per donar pes a aquest argument, Ian Kershaw utilitza el testimoni del general rus Brusilov: “Muchos de ellos [los reclutas] no tenien ni la más mínima idea de qué tenía que ver con ellos aquella guerra…ni por lo visto, de que existiera un país llamado Alemania”.

Després de la IGM s’accpetà acríticament que l’exèrcit alemany no havia sigut derrotat al camp de batalla, sinó degut a una “punyalada per l’esquena” per una contuberni de polítics i jueus. Font: https://es.wikipedia.org

A nivell d’anàlisi política, l’escriptor dóna una importància notable a l’actitud bel·ligerant de les elits militars dels països combatents, però posa un especial èmfasi en Alemanya –objecte d’estudi principal de la seva dilatada carrera com historiador- on cerca els orígens del mite de la punyalada per l’esquena, en una aristocràcia militar decadent que no suportava la idea de ser la causant de la derrota del país. Però més enllà dels prohoms d’armes que van decidir la sort –o malson- del Vell Continent, hi ha seccions senceres del llibre dedicades a les persones “anònimes” que escrivien als seus parents des del front o els hospitals de campanya, i que ofereixen al lector un emocional relat sobre la duresa d’aquell temps, més enllà de les fredes i força àrides dades estadístiques que caracteritzen altres publicacions.

Una de les afirmacions més rotundes que es donen al llarg de l’obra fa referència al fet que, des del punt de vista històric, els països que van començar la guerra amb un sistema polític que gaudia de molts suports, amb un elevat grau de representació pública i de valors estatals establerts i reconeguts –com ara França i especialment Gran Bretanya- van gaudir especialment d’una moral alta i no van patir unes revoltes i convulsions tant notables com els Imperis Centrals. Això està directament relacionat amb el plantejament, propi de Kershaw, que assegura que després de la guerra i en una etapa tan recent com 1921, en la gran majoria de països bel·ligerants un incomptable nombre d’excombatents no eren els herois als quals havien aclamat només tres anys abans, sinó que ara fins i tot oficials de carrera sobrevivien venent souvenirs als carrers i no cobraven cap subsidi. Citant a l’autor: “El largo ajuste de cuentas estaba a punto de comenzar”.

                                

Benito Mussolini (a l’esquerra) i Adolf Hitler (a la dreta) són figueres que no es poden entendre sense la política revengista d’entreguerres. Font: http://www.biografiasyvidas.com/monografia/hitler/guerra_mundial.htm