Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
numeros
debat
efemerides
ressenya

A mitjans de març d’enguany, l’editorial Ático de Libros publicava la primera traducció al castellà de l’obra Dominio: Una nueva historia del cristianismo. L’autor del llibre, l’anglès Tom Holland, és un dels historiadors amb més projecció de l’actualitat i un vell conegut pels lectors de temàtica històrica per les seves publicacions centrades en l’edat antiga, especialment sobre Roma i Pèrsia, recollides per la mateixa editorial. En aquesta ocasió, però, Holland canvia radicalment el subjecte històric i el marc cronològic amb el qual acostuma a treballar per presentar-nos una obra que es proposa explicar, ni més ni menys, que el sorgiment i la influència de les idees cristianes la cultura i mentalitat d’Occident.

La traducció castellana erra completament en el subtítol de l’obra i en desvirtua el sentit, molt més encertat en la seva versió original: The Making of the Western Mind. Exceptuant aquesta qüestió, que possiblement obeeixi raons publicitàries, el treball del traductor Joan Eloi Roca és excel·lent i constant al llarg d’una obra de més de 600 pàgines que resumeix la gènesi i difusió del cristianisme a través de 2500 anys d’història. L’autèntica dificultat de traslladar aquest volum al lector castellanoparlant, tanmateix, no són les seves dimensions, sinó la clara i manifesta voluntat narrativa que Holland demostra al llarg de l’obra. Dominio no és una publicació per erudits i experts, si bé aquests en poden gaudir la contribució, sinó una torxa encesa enmig de la foscor i desconeixement que les societats dessacralitzades actuals tenen vers la religió de Crist i la seva inqüestionable presència en la formació dels seus valors, principis i idees. Els lectors, siguin ateus, agnòstics o fervorosos creients agrairan l’estructuració de l’obra i el to, pedagògics però vivaç, que els endinsarà en el magma de la cosmovisió cristiana. L’estil narratiu és proper al d’una novel·la, en la qual Holland gaudeix empenyent amablement anècdotes, fets, personatges i conceptes. És important avisar, abans de començar, que Dominio no és en cap cas una història de l’Església, sinó que va molt més enllà.

Darrerament, hi ha un interès creixent en la confecció d’obres d’un abast geogràfic i temporal extensíssim i, sens dubte, el títol en qüestió està predestinat a inserir-se en el saló de la fama del gènere. Holland es posa l’objectiu, gens menyspreable, de desvetllar pel públic generalista el nucli de pensament del cristianisme, una religió sense la qual és impossible d’entendre la humanitat i, encara menys, Occident. El llibre es divideix en tres parts: Antiguitat, Cristiandat i Modernitas.

Mosaic de Jesucrist a l’Hagia Sophia, a Istanbul. Font: Wikimedia Commons

En el primer bloc, que és el terreny de joc natural de l’autor, Holland ens ofereix una panoràmica de l’escenari en el qual naixerà el cristianisme i la resta d’actors amb els quals interactuarà i dels quals també es nodrirà, principalment jueus, romans i grecs. Les idees cristianes—i els seus seguidors—, malgrat els entrebancs i persecucions inicials, resistiran perseverantment i aniran estenent-se com una taca de tinta per tot l’Imperi Romà. Finalment, acabaran sent la religió majoritària, adoptada fins i tot pels propis emperadors, i canviaran radicalment l’essència doctrinal dels romans. L’obra deixa clar de bon inici la matèria d’investigació a la qual està dedicada i per això, des de la primera presa de contacte amb el llibre, van sorgint els conceptes i valors sobre els quals es fonamentarà el dictat de Crist: pietat, compassió, estima pels pobres i desvalguts, el rol de les víctimes, el patiment, la fe, els debats sobre la naturalesa de Déu, etc. L’esclat d’aquestes qüestions no cessarà en tota la narració, dibuixant línies de continuïtat, evolució i trencament.

El segon bloc narra l’expansió pràcticament hegemònica del cristianisme a Occident durant l’edat mitjana. Un període de creixement en el qual s’acaben evangelitzant les zones més septentrionals del continent europeu. Al mateix temps, però, s’erigeix el gran altre, l’Islam, la tercera religió abrahàmica. Per Holland, l’edat medieval cristiana—més que cap altre període—és el nucli de desenvolupament de la civilització occidental, car els conceptes que continuen configurant la nostra manera de pensar provenen d’aquesta etapa. Amb aquesta afirmació, l’historiador vol deixar clar que Grècia i Roma representen una part ínfima del nostre substrat de pensament. En aquest apartat del llibre, l’autor ressegueix les diferents interpretacions que s’aniran donant a les idees cristianes de la mà dels personatges més rellevants que les proposen, confrontant la suposada obscuritat del pensament i la cultura de l’edat medieval. L’obra també s’endinsa en els debats teològics, especialment els referits a les estructures de poder polític i religiós—i la seva relació.

Per últim, Holland, recorre els camins de la modernitat. En aquest estadi, l’autoritat cristiana es fragmenta en mil bocins i acaba essent subvertida. Els conceptes cristians, secularitzats, evolucionen i passen a operar subterràniament en la moral dels occidentals. La cosmovisió occidental, en els darrers cinc segles, es va desproveint de l’espiritualitat i acaba per consolidar-se com la primera civilització sencerament materialista. Dominio s’endinsa en els arguments de les reformes i contrareformes, l’aparició de nous corrents filosòfics que transmuten les idees cristianes, els pensadors que les posen en circulació i el sorgiment de les anomenades religions polítiques. El llibre clou dos mil·lennis de travessia analitzant els fonaments ideològics d’alguns dels moviments socials i polítics que més influència han tingut en els darrers anys i la seva ascendència cristiana. G. K. Chesterton, «el món està poblat per les velles virtuts cristianes que s’han tornat boges. I s’han tornat boges de sentir-se aïllades i de veure’s vagant soles.»

El llibre de Tom Holland està predestinat a convertir-se en un clàssic modern. L’argument és extraordinàriament ambiciós, el treball documental és titànic i la seva execució és magistral. Els errors que conté el volum, com ara l’excessiu resum de grans conceptes i idees, que poden arribar a confondre el lector, són en benefici d’un propòsit major. Les persones que tinguin interès per entendre què s’amaga darrere de la moralitat i els valors de la nostra societat tenen una cita obligatòria amb aquesta publicació.

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>