Sir Christopher Munro Clark (Sydney, Australia, 14 de març de 1960) és un historiador australià que actualment realitza els seus estudis sobre temàtica històrica a Anglaterra.
Va ser especialment influent, per a la seva posterior trajectòria, la seva estada a la Freie Universität Berlin. L’obra que ocupa aquest anàlisi no es pot entendre sense tenir en compte que l’autor –tal com reconeix al pròleg de El Reino de Hierro- va viure a Berlín Occidental entre 1985 i 1987. Els esdeveniments que es van precipitar a aquesta ciutat a les darreries de la Guerra Freda el van marcar profundament i van condicionar la seva visió de la Història i la societat d’Alemanya. El Reino de Hierro. Auge y caída de Prusia. 1600 – 1947 és actualment el llibre més venut del professor Clark, i també el que li ha procurat més reconeixements internacionals. Cal tenir present que a l’any 2010, l’autor va rebre el Premi dels Historiadors Alemanys.
Resum i anàlisi
L’obra que ens ocupa realitza un anàlisi minuciós de la història de Prússia, l’estat fundador d’Alemanya, entre els seus orígens moderns situats en una frontera relativament difusa entre les acaballes del segle XV i els inicis del XVI i el seu final imposat per les forces d’ocupació aliades dos anys després d’acabar la Segona Guerra Mundial, al 1947. A partir de la Llei 46 del Consell de Control Aliat, l’Estat prussià era definit com el promotor del militarisme i la reacció a Alemanya, i definia l’objectiu perseguit per les forces aliades, de marcar les futures línies de reconstrucció de la vida política a Alemanya a partir de bases plenament democràtiques.
«L’obra no pretén fer un judici de valor sobre la trajectòria històrica i política prussiana».
Christopher Clark ens recorda, des de les primeres planes d’aquesta enciclopèdica obra que Prússia no era un territori germànic més com podien ser Baden, Württemberg o Baviera, sinó que era, citant a Churchill, el veritable cor d’Alemanya. Tot i així, i deixant de banda els posicionaments antitètics i plenament irreconciliables sobre les “virtuts o maldats” d’aquest poderós estat del centre del Vell Continent, l’autor es distancia del que ell anomena “les visions de color de rosa” sobre Prússia especialment realitzades durant el segle XIX, quan aquest Estat apareixia representat en la major part de la historiografia d’Europa central com l’alliberador de l’Alemanya Reformada dels lligams amb la decadent monarquia dels Habsburg i del control imperial de la França bonapartista.
«Diversos historiadors han considerat tradicionalment el nazisme com la culminació del fet prussià».
No obstant, tampoc cau en una crítica superficial a tot allò prussià en referència a la creació de l’Estat alemany o en el suposat model social uniforme que molts historiadors han sostingut fins l’actualitat. Alguns professionals com Wolfram Wette a la seva obra La Wehrmacht: los crímenes del ejército alemán asseguren que el nazisme és la màxima potència del model de pensament i política prussians i que la glorificació del conflicte bèl·lic i de l’esforç militar, juntament amb les tradicions pròpies d’un Estat autoritari i la submissió al poder que d’aquestes se’n deriven –en el cas del Tercer Reich- són una qüestió indestriable de Prússia. Aquesta visió notablement difosa entre els historiadors del Tercer Reich no té lloc en l’estudi del professor Clark, ja que l’obra no pretén fer un judici de valor sobre la trajectòria històrica i política prussiana. Aquesta posició de l’historiador australià manté punts de connexió amb Claudia Koonz i la seva obra La conciencia nazi: la formación del fundamentalismo étnico en el Tercer Reich en que l’autora, tot hi tenir plenament present la visió glorificada del passat prussià pels nacional-socialistes, no considera a l’Estat de Prússia un element únic conformador de la ideologia nazi, ja que això exclouria la influència que va tenir la modernitat en el sorgiment i adveniment al poder del partit de Hitler.
Mantenint aquest perfil crític amb la historiografia tradicional, l’autor recorda recents estudis que posen èmfasi en que l’austríac Adolf Hitler, juntament amb el nazisme “són un símptoma agut de la crònica malaltia [prussiana]” i que el dictador va ser un “prussià per elecció” a causa de la seva mentalitat. No obstant aquesta elecció, no explica únicament en si mateixa tota la política naciona-socialista abans i durant la Segona Guerra Mundial.
És ben cert que l’obra del professor Clark analitza exhaustivament centenars de fonts de totes les èpoques de Prússia -i de l’Alemanya posterior a 1871- juntament amb els extensos tractats i obres sobre la història d’aquest Estat realitzades per professionals de la Història molt abans que ell, però la seva obra no és un annex més en tots aquests estudis, sinó que ens ofereix una visió molt particular i profunda sobre el que va ser –i és- la teoria del Sonderweg.
«L’Alemanya contemporània va fracassar en el seu intent d’apartar les elits tradicionals, les quals tingueren un pes enorme en l’estructura civil».
És a dir, la tesi que afirma que Alemanya en l’època moderna va fracassar en el seu intent de seguir el camí europeu occidental cap a una maduresa política liberal i en comptes de destruir a les elits polítiques tradicionals, els grans terratinents, l’estament militar i les forces reaccionaries van mantenir un poder inigualable per cap altre estructura civil o de contrapoder fins pràcticament la victòria dels aliats a la Segona Guerra Mundial. Aquest seguit d’afirmacions són contrastades amb un rigor digne d’observació amb els comentaris i rèpliques que molts historiadors alemanys occidentals van fer a aquesta anteriorment anomenada teoria per rehabilitar la reputació de l’Estat prussià.
Comentari de l’obra
Aquest estudi de grans proporcions ens ofereix un anàlisi complert sobre el conjunt de la història prussiana, des dels seus orígens a les terres de Brandemburg durant el segle XV, fins la seva abolició per ordre dels Aliats al 1947. No obstant, aquesta obra no pretén ser un compendi enciclopèdic de coneixements, sinó que el seu objectiu és presentar una revisió de tesis anteriorment formulades sobre aquest Estat i incitar al lector a una profunda reflexió sobre l’evolució de Prússia fins la seva desaparició.
En primer lloc, el professor Clark pretén estudiar la història de tant cabdal territori europeu més enllà del seu poder com Estat i del seu procés de construcció. Afirma, que el procés de consolidació interna de l’Estat ha d’observar-se com un procés fortuït i improvisat que va tenir lloc dins la inestabilitat pròpia de l’Edat Moderna i dels seus conflictes. Partint d’aquest punt, l’autor abandona parcialment l’argument repetit notablement per molts historiadors d’Alemanya que l’Estat prussià es va enfortir a causa de la seva política de primacia de la política exterior i per la por quasi patològica a les agressions externes sobre un territori enormement dividit i amb unes fronteres naturals extremadament difícils de defensar.
«L’estat prussià s’enfortí a causa de la primacia de la política exterior i la por patològica a possibles agressions externes».
Aquesta obra té una importància cabdal, especialment a l’hora de trencar mites establerts sobre el veritable poder de Prússia, abans de la unificació d’Alemanya a la segona meitat del segle XIX. En aquest estudi, Christopher Clark ens ofereix una visió des dels orígens de l’electorat de Brandemburg que arriben a fondre’s amb el final de l’Ordre Teutònica i els orígens del poder de la dinastia Hohenzollern. La integració territorial prussiana del nord d’Alemanya està acompanyada d’una visió notablement crítica sobre la política internacional seguida per Prússia on la determinació i el bel·licisme que se suposen, de forma quasi mitificada gràcies als estudis tradicionals i a la memòria col·lectiva sobre la Segona Guerra Mundial, queden sobrepassats pels notables dubtes i errors a l’hora d’avaluar la correlació de forces de les grans potencies que van tenir electors i monarques prussians com el Gran Elector (1620 – 1688) o Frederic II el Gran (1712-1786).
Aquesta obra, però, no pot ser entesa únicament com un estudi sobre la creació de l’Estat i el poder reial al llarg de pràcticament quatre segles d’història prussiana, sinó que va molt més enllà, especialment en tot el referent a l’anàlisi del pensament il·lustrat i l’arribada de la modernitat a les terres dels Hohenzollern. No són poc habituals les cites a Immanuel Kant –el filòsof de Königsberg- al llarg d’aquesta obra, com tampoc ho són les referències a diaris i publicacions d’alt nivell intel·lectual a la Prússia dels segles XVIII i XIX com el Mensual de Berlin, que serveix al lector per comprendre fins a quin punt els intel·lectuals, escriptors i pensadors progressistes eren “habituals” a l’Estat que molts historiadors han considerat el màxim garant de la submissió i el tradicionalisme a Europa després de la Revolució Francesa.
Les nombroses pàgines dedicades a l’estudi de la Il·lustració a Alemanya s’entrellacen amb la gran tolerància religiosa –en valors de l’època- que es va demostrar a l’Estat prussià, especialment durant l’època de Frederic II el Gran, moment en que els jueus van augmentar la seva llibertat en comparació amb regnats anteriors. També posa en valor que després de la Primera Partició de Polònia entre Prússia, Àustria i Rússia, l’augment de població catòlica i protestant al regne no va causar problemes interreligiosos i l’administració va mostrar una gran tolerància. Puc afirmar, que més enllà del coneixement que ens ofereix aquesta obra enciclopèdica trobem una visió crítica amb les tesis tradicionals que parlen sobre el model social, econòmic i polític de Prússia, i que el lector que s’endinsi en aquest monumental estudi no es trobarà amb xifres i dades fredes i inconnexes. El que veritablement tindrà a les seves mans serà un estudi rigorós, fidel als nombrosos informes i fonts analitzades que no el deixaran indiferent i que, probablement, faran que conegui una historia renovada sobre la gran potència que va ser Prússia.
