La història de Roma sempre s’ha estructurat en tres grans períodes: monarquia, República i Imperi. Segurament, la seva etapa més representativa i famosa sigui l’última, l’anomenada etapa imperial on el poder estava en mans d’una autarquia amb el suport del poder militar. De fet la paraula imperium vol dir “comandament militar” i imperator és el que detenta el poder el comandament dels exèrcits. Amb aquesta base es va organitzar el poder polític a Roma durant els darrers cinc segles de la seva història.

 

S’ha parlat molt de la història de Roma imperial, però sovint en dues etapes molt marcades: per una banda l’Alt Imperi, des de la dinastia Juli-Claudia amb tots els seus egòlatres i tirans fins a la dinastia antonina o també anomenats els “dotze emperadors bons”. Per altre banda es deixava un període molt més confús i àrid, el Baix Imperi amb la crisis del segle III i la desfeta de l’Imperi Romà d’Occident. La divulgació històrica sempre s’ha preocupat més d’il·lustrar el període de l’Alt Imperi, més conegut i demandat pel públic general que el Baix Imperi, més caòtic. De fet, sembla que les interpretacions dels segles IV i V són les mateixes que va publicar Edward Gibbon entre els anys 1776 i 1786. És una època poc coneguda i poc estimada on encara perdura l’ideal “involució” en la lògica positivista.

 

Per això és difícil trobar de divulgació que facin un esforç en explicar la història política de la Roma Imperial en la seva totalitat, no només per la seva extensió si no per la complicació paulatina de noms, dates i fets que acaba per marejar un lector poc avesat a aquest tipus de narrativa. Més enllà de les publicacions setmanals que feia Indro Montanelli en el Corriere della Sera a principis del segle XX que va acabar compilant i publicant sota el nom “Història de Roma” les obres que han intentat reproduir tota aquesta part de la història de manera íntegra han estat escasses i sense massa fortuna.

 

En aquest panorama l’editorial Pasado&Presente ens porta l’última obra de l’historiador David Potter on de manera divulgativa fa un repàs a la obra política de cada un dels emperadors que varen governar Roma en la seva última etapa.

 

Una obra curta però molt precisa que en cap moment ha de prescindir del rigor per crear una lectura amena i entretinguda, poc feixuga excepte en alguns punts concrets on la pròpia complicació dels fets i el context pot portar a alguna confusió puntual. Tot i això la ironia que destil·la l’obra i la combinació de anècdotes i llegats polítics fan que es pugui devorar amb molta facilitat.

 

David Potter, però, no només ens fa un retrat auto biogràfic dels diferents governants si no que ens parla de la pròpia administració romana, la legalitat o deferents funcionaments polítics, econòmics i militars que ens permeten endinsar-nos en la Roma imperial amb molta facilitat i precisió. També es pren el seu temps indicar-nos el pensament cultural de l’època que ens permet posar-nos en context:“Resulta bastante notable que los romanos decidieran regirse por medio de emperadores. Su estado se había desenvuelto perfectamente bien sin recurrir a un gobernante único, y por regla general se mostraban contrarios a todo cuanto pudiera recordar mínimamente al régimen monárquico. […] Además, tendían por temperamento al individualismo, un rasgo que se compadece mal con la autocracia —como puede comprobarse en el resto de las sociedades en que se ha manifestado—. Sin embargo, tras varios siglos de democracia, los romanos llegaron a la conclusión de que su gobierno no era ya capaz de seguir el rápido ritmo de cambio de los tiempos ni de adecuarse a las peculiares exigencias que conlleva el hecho de ser una superpotencia. Y la más destacada de esas exigencias residía en la doble circunstancia de que el gobierno no debía perder la facultad de responder a las necesidades de las mayorías sociales ni ver secuestrada su voluntad por la acción de grupos dedicados a defender intereses particulares”.

Bust d'Octavi August, l'home que va iniciar les reformes polítiques que donaran a un sistema completament nou: l'Imperi. Per aconseguir-ho va utilitzar els mitjans legals exsitents en la República romana i amb l'aprovació del poble i la classe dirigent.

Bust d’Octavi August, l’home que va iniciar les reformes polítiques que donaran a un sistema completament nou: l’Imperi. Per aconseguir-ho va utilitzar els mitjans legals exsitents en la República romana i amb l’aprovació del poble i la classe dirigent.

 

Els paral·lismes que fa Potter amb l’actualitat són pocs i assenyats, permeten al lector entendre millor la situació i personatges a través de referències conegudes però no cau en historicismes barats que treuen exactitud i seriositat a l’obra com passava a la Historia de Roma de Indro Montanelli. Per exemple el “curriculum” dels emperadors que presenta en les primeres pàgines és una manera fàcil i explicativa d’entendre el perfil que s’esperava dels emperadors romans, donant, de passada, una imatge cultural i de les característiques de la classe dirigent romana. Tot això, a través d’un paral·lelisme senzill i entenedor.

 

En aquesta obra, per exemple, deixa clara la manera d’entendre i funcionar la política general de l’Imperi i com encaixava en la mentalitat del poble: El poder gubernativo del emperador no emanaba de ningún derecho divino, sino que derivaba de un proceso legal por el que se le otorgaba la potestad de predominar sobre los demás miembros de la clase gobernante” o l’exemple que posa (en dubte) de l’emperador Adrià rebent a una anciana pobre.

 

Aquesta figura de jutge, àrbitre, general en cap i governant absolut no és tant senzilla d’entendre com a priori pugui semblar, però David Potter ens fa una bona aproximació de la manera més adequada i concisa.  Especialment clara és en un dels períodes més complicats de la història de Roma com és la crisis del segle III i la introducció dels cultes orientals i el cristianisme en la societat de l’època, on Potter ens descriu de manera breu i acurada totes les causes generals que porten a aquesta crisis i les respostes que varen donar els diferents emperadors aprofitant les seves biografies per fer-nos una aproximació doble: la de l’emperador i la de l’obra política i social de l’època.

 

En conclusió, David Potter s’aventura a fer un resum de les vides i llegat polític de la Roma Imperial de manera concisa, clara, amena i rigorosa i ho aconsegueix amb molt d’èxit. Una obra molt recomanada per a tota aquella gent que s’estigui iniciant en el fascinant món romà però no tingui encara temps ni ganes d’entrar a fer comparacions entre autors i obres especialitzades. Los emperadores de Roma és una obra que aspira a ser una ajuda i una introducció a tots els profans en el tema i que dóna moltes satisfaccions a qui li dediqui unes hores.

 

"Compsumation", de la sèrie The Course of the Empire de Tohmas Cole, 1825. Es mostra Roma en la seva màxima esplendor entre la República i l'Imperi. L'obra acaba amb "Destruction" i "Desolation" resultats de la desastrossa política dels últims segles i les invasion bàrbares.

“Compsumation”, de la sèrie The Course of the Empire de Tohmas Cole, 1825. Es mostra Roma en la seva màxima esplendor entre la República i l’Imperi. L’obra acaba amb “Destruction” i “Desolation” resultats de la desastrossa política dels últims segles i les invasion bàrbares.