Ens trobem davant la tercera obra de Rachel Ignotofsky dedicada a visibilitzar les dones que més han destacat segons el criteri de l’autora a un àmbit determinat, en aquest cas, l’art. Mujeres en el arte, com els seus predecessors Mujeres de ciencia i Mujeres en el deporte, és un llibre que revisa la història amb una mirada feminista i d’una forma accessible perquè tant persones joves com adultes puguin descobrir cinquanta dones artistes que segurament desconeixien.
A aquest llibre l’autora ens parla de cinquanta dones que van viure i crear les seves obres artístiques entre el segle XII fins a l’actualitat. Entre aquestes, trobem pintores, escultores, arquitectes, dissenyadores, escriptores, arquitectes, i professionals d’altres àrees. Algunes d’elles no estaven especialitzades en una única línia artística i destacaven en diferents arts.
Per fer aquesta selecció de dones artistes, l’autora ha fet un treball de recerca utilitzant diverses fonts d’informació (obres de referència, llibres i recursos especialitzats en art, fonts especialitzades en dones, i altres) que es troben ressenyats a la part final del llibre de forma que la persona que el consulta pugui ampliar la informació que li interessi. Com en els seus anteriors llibres, totes les biografies de les dones que apareixen a Mujeres en el arte van acompanyades d’il·lustracions creades per la mateixa Rachel Ignotofsky que augmenten considerablement l’atractiu del llibre. A banda de les biografies, l’autora inclou dades sobre el món de l’art representades en format visual, com ara una cronologia de les dones a l’art, continguts vinculats al coneixement i pràctica de l’art i el disseny, estadístiques, i un recull de dones artistes que Ignotofsky vol destacar en un format més breu que les biografies principals.
L’explicació de les vides de les dones que apareixen a Mujeres en el arte parteix d’un llistat cronològic que comença amb la poetessa i pintora Guan Daosheng (Xina, 1262-1319) i acaba amb Maya Lin, arquitecta, escultora i dissenyadora (EUA, 1959- ). Per explicar el contingut d’aquesta obra, i com sol passar amb aquests tipus de reculls, resulta molt difícil fer una selecció de les biografies més rellevants, ja que totes les dones que apareixen al llibre tenen rellevància ja sigui per ser pioneres, pel seu activisme, per la forma de viure la seva vida, pel seu impacte dins el món de l’art, i per altres motius. Algunes van ser artistes referents, altres van convertir-se en grans activistes socials, altres han estat reconegudes i estudiades internacionalment… Però per poder parlar una mica del contingut del llibre i mostrar l’ampli ventall d’artistes que hi conté ressaltarem les biografies de Christine de Pizan, escriptora i directora artística de manuscrits il·lustrats (1364-1430), també considerada una de les primeres feministes que va reclamar els drets de les dones del seu temps; Nampeyo, una ceramista nadiu-americana (1859-1942) que va recuperar la ceràmica tradicional antiga anomenada hopi, amb molt èxit; Júlia Morgan, arquitecta (1872-1957) que durant l’època de la lluita sufragista va crear i cedir nombrosos edificis per afavorir les reunions de dones; Tarsila do Amaral, reconeguda pintora brasilera (1886-1973) que va ser la creadora del moviment artístic anomenat Antropofàgia; Augusta Savage, escultora i professora racialitzada (1892-1962) que va crear un centre artístic per persones negres, convertint-se en l’heroïna del Renaixement de Harlem; Belle Kogan (1920-2000), primera dissenyadora industrial dels Estats Units que va haver de lluitar contra el masclisme dins d’un sector laboral altament masculinitzat; Lee Miller (1907-1977) fotògrafa surrealista i de guerra que va ser una de les primeres fotògrafes a documentar l’horror dels camps de concentració i el genocidi jueu; Mary Blair, il·lustradora (1911-1978) contractada pel mateix Walt Disney per treballar en el disseny de pel·lícules tan conegudes com “Alícia en el país de les meravelles” i altres; Faith Ringgold (1930- ), pintora racialitzada que va liderar als 60-70 el moviment a favor de la presència d’artistes negres als museus novayorquins d’art contemporani; i Zara Hadid (1950-2016) que va ser la primera dona a guanyar el Premi Pritzker d’arquitectura, considerat el Nobel d’aquesta disciplina.
Com ja he comentat, tant aquestes com la resta de dones artistes que apareixen al llibre són rellevants i destacables, i resulta molt difícil fer en una ressenya un resum que faci honor a les seves trajectòries i èxits professionals. És per tot això que emplaço a llegir Mujeres en el arte o qualsevol altre llibre d’Ignotofsky a aquelles persones interessades a descobrir d’una forma fàcil i didàctica la importància del paper de les dones en els àmbits de l’art, la ciència o l’esport.
Seguint amb el contingut de Mujeres en el arte, i concretament amb la perspectiva de gènere que s’aplica, cal explicar que el llibre ens parla no només de la lluita de les artistes contra la discriminació que patien pel simple fet de ser dones. També ens parla del masclisme dels artistes, de l’androcentrisme dins l’art, de situacions més específiques com les discriminacions per ser dones racialitzades, lesbianes, pobres… En definitiva, amb les històries biogràfiques que ha creat la Rachel Ignotofsky podem aprendre com aquestes dones van enfrontar-se i superar les opressions socials i culturals fins a aconseguir destacar i ser reconegudes com a professionals.
Per una altra banda, és important mencionar que algunes d’elles són també activistes que han fet servir el seu art i les seves pròpies vides al llarg de la història per denunciar les injustícies socials. És el cas de, per posar alguns exemples, Mary Edmonia Lewis (1844-1907), escultora referent que amb les seves obres denunciava l’esclavisme, i orgullosa defensora dels drets de les dones negres; Shirin Neshat (1957- ), fotògrafa i directora feminista nascuda a l’Iran i actualment exiliada, que denuncia l’opressió del govern iraní i els estereotips negatius sobre els pobles d’Orient Mitjà a través de les seves obres; Elizabeth Catlett (1915-2012), escultora i gravadora nord-americana que amb el seu art representa la lluita i força de la comunitat negra; Chakaia Booker (1953- ), que amb la seva obra denuncia els sacrificis que ha fet la humanitat per convertir-nos en una societat industrialitzada; o la ja mencionada Augusta Savage (1892-1962).
És evident que al món de l’art s’ha discriminat i invisibilitzat a les dones, igual que ha passat històricament dins la ciència, els esports, i altres àmbits majoritàriament masculinitzats. Aquest fet ha provocat que actualment la representació de les dones als principals museus del món, per mencionar una dada rellevant, sigui minsa. A la web del National Museum of Women in the Arts trobem diverses estadístiques interessants relacionades amb les dones i l’art. Una d’elles, extreta d’un estudi recent de la Public Library of Science, explica que en 18 museus importants de Nord-amèrica la representació d’artistes era majoritàriament masculina (84%) i blanca (85%). També, a una notícia del 2018 s’explicava que al Museo del Prado hi havia només 6 obres de 3 dones artistes. D’un total de 1.627 obres.
Aquesta trista panoràmica no és deguda al fet que no hagin existit o existeixin dones artistes rellevants amb obres dignes de ser exposades a grans museus, sinó a què tradicionalment s’ha posat als homes (artistes, en aquest cas) com a centre, com a subjecte, donant a entendre que són els únics mereixedors de reconeixement i de ser exposats a les parets dels principals museus. Igualment passa amb el cinema, el sector de la fotografia professional, els audiovisuals, i altres disciplines. És per aquest motiu que és important que llibres com “Mujeres en el arte” i altres similars es publiquin, perquè la investigació i la divulgació assequibles, juntament amb la visibilització del treball de les dones, són fonamentals perquè aquestes no siguin esborrades ni oblidades.
Ens hem aturat a pensar quantes dones apareixen als llibres d’Història de l’Art, per exemple? Des de la infància ens han ensenyat les obres de grans artistes homes, fet que potser porta a moltes persones a pensar que no han existit dones artistes (o inventores, polítiques, o personatges històrics) importants que mereixin ser reconegudes i estudiades. Com a resultat en general creixem coneixent “només” a dones famoses conegudes internacionalment com Frida Kahlo, Tamara de Lempicka o Beatrix Potter, que per cert apareixen a “Mujeres en el arte”.
Amb aquesta obra Rachel Ignotofsky vol mostrar la importància de les dones artistes al llarg de la història i com aquestes han hagut de lluitar contra l’androcentrisme en l’art per poder expressar la seva forma de veure el món i la vida, per denunciar les injustícies que elles mateixes patien, i, en definitiva, per tenir un espai per poder desenvolupar la seva feina i tenir els mateixos drets que els artistes homes. Ignotofsky torna a fer un intent per visibilitzar la diversitat de les dones artistes tal com ho va fer amb les esportistes a “Mujeres en el deporte”, que és l’anterior llibre que vaig ressenyar a Ab Origine. Però com ja vaig comentar respecte a l’àmbit de l’esport, crec que l’autora ho aconsegueix només en part perquè, tot i que hi ha una evident voluntat de mostrar la diversitat existent entre les dones artistes (un clar exemple és que hi ha el mateix nombre de biografies de dones blanques que de dones racialitzades), tinc la sensació de que no aconsegueix mostrar tot el ventall disciplinari en el qual les artistes han treballat al llarg del temps, i tampoc ens mostra una diversitat real de dones més enllà de la raça o la classe social.
Per posar un exemple concret, no hi ha cap dona amb diversitat funcional o intel·lectual del nivell de l’Alison Lapper, per mencionar una dona artista destacable de l’actualitat.
Jo no sóc especialista en art, i segurament hi ha més mancances al llibre, però és que realment déu resultar molt difícil mostrar tota la complexitat d’un col·lectiu tan ampli i divers només seleccionant cinquanta dones que han viscut al llarg de diversos segles. En aquest sentit, així com en el llibre sobre els esports l’autora feia servir rankings internacionals de medalles i títols internacionals guanyats per poder fer la selecció de dones segons els seus èxits esportius, en aquest llibre em costa veure com ha fet la selecció de les artistes que apareixen a aquesta darrera obra. També cal mencionar la dificultat en fer recerca històrica quan el treball de les dones s’ha invisibilitzat dins un món androcentrista i misogin, i per tant els testimonis i la documentació sobre les obres femenines poden arribar a ser molt minsos o fins i tot inexistents. Per no parlar de les dones que no van utilitzar els seus noms reals mentre produïen la seva obra per aconseguir que les seves peces artístiques fossin tingudes en compte o les que van crear obres assignades als seus marits (em remeto a la coneguda història de Margaret Keane, explicada per Tim Burton a la pel·lícula Big eyes)
Tot i aquesta mirada personal i crítica sobre Mujeres en el arte, penso que els llibres de la Rachel Ignotofsky, com molts altres que afortunadament s’estan publicant darrerament (i no només llibres, també programes de ràdio, recursos en línia, articles… a més de totes les activitats al voltant del feminisme que s’organitzen anualment), són molt necessaris. Per donar visibilitat, per difondre, i especialment per fer justícia davant tanta invisibilització i menyspreu històric.
Sembla que tant el sector cultural com la societat ho estan valorant, i molt, i això demostra la força del moviment feminista dins el món actual. Espero amb ganes el proper llibre d’aquesta autora, a veure amb quina nova especialitat i biografies ens sorprèn!
