Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
numeros
debat
efemerides
ressenya

Jordi Casassas ens ofereix en aquesta publicació un intent prou sòlid per estructurar i enumerar els fenòmens històrics pels quals ha transitat la identitat catalana. A priori pot semblar un intent de relatar una història de Catalunya, però la voluntat de l’assaig no és aquesta. La proposta de Casassas estudia temes que han sacsejat als catalans i de quina manera ha afectat la seva identitat. El recorregut és pràcticament un arbre genealògic de la identitat catalana contemporània, emfatitzant les diverses ramificacions que, pervivint en línies de continuïtat i discontinuïtat, ens han fet ser qui som.

Pervivència de Catalunya esdevé una nova i solvent contribució de la història del país que l’historiador ha anat desenvolupant darrerament a l’editorial Afers. En aquesta ocasió, Casassas es planteja com ha estat possible una preservació d’una identitat nacional diferenciada i mancada d’estat encabida entre dues realitats nacionals de primer ordre com són França i Espanya. Alhora, també s’interroga sobre la mateixa identitat catalana i la seva evolució, atenent el seu grau de desenvolupament i modernitat.

L’estructura de l’obra no respon a un esquema divulgatiu. Aquesta publicació està pensada per un públic familiaritzat amb la temàtica, car es donen informacions per suposades i el recorregut no està enllaçat cronològicament. Tanmateix, sintetitza i sistematitza els fets amb solvència, destacant els esdeveniments i personatges més rellevants dels diferents períodes.

El llibre s’inicia al segle XIX català, la primavera de les identitats col·lectives. Casassas ressegueix els estralls de la capitulació de 1714 un segle més tard, la que anomena «nostàlgia d’un temps perdut». Prossegueix aprofundint en les divisions socials i conseqüents processos de formació d’identitat que derivaren de la industrialització i la modernització. En aquesta primera meitat, la protagonista és la societat de classes i la seva divisió, conseqüència i referència del nou ordre social. Casassas analitza les característiques de la cultura burgesa catalana, però també les pulsions d’una nova cultura popular i obrera. Des del vell món, tanmateix, pervivien expressions col·lectives que es resistien a desaparèixer i s’oposaven a les noves transformacions. A Catalunya, el carlisme fou un dels màxims exponents d’aquestes reticències, conjuntament amb l’Església. Amb tot, cada un d’aquests actors influïren, en menor o major mesura, en la identitat del país. De manera paral·lela, l’obra narra la incipient institucionalització catalana i el sorgiment del catalanisme, un moviment regionalista i burgès que amb la seva evolució marcaria l’agenda política i cultural del proper segle.

Gravat d’Alfred Gueson, de Barcelona, el 1850. La Revolució Industrial diferencià Catalunya de la resta de l’Estat. Font: Wikimedia Commons

La segona part del llibre abraça el segle XX. Els ecos de la crisi colonial enceten el redactat, que avança narrant les afectacions de la Gran Guerra a casa nostra, la consolidació de la Mancomunitat i la reculada brusca de signe català que va definir la dictadura de Primo de Rivera. En aquests vint anys, una part del catalanisme evoluciona fins a convertir-se en una expressió nacionalista. Posteriorment l’assaig s’endinsa en el període republicà, auge i declivi catalanista, assetjat per fortes contradiccions socials i nacionals. L’esclat de la Guerra Civil acaba amb totes les iniciatives dutes a termes fins aleshores. L’elit intel·lectual, social i política de Catalunya s’ensorra. Els que no coneixen la mort en el conflicte es veuen abocats a l’exili o a l’ostracisme. Una part d’aquest contingent deserta de les files identitàries pròpies i s’uneix al bàndol franquista. En termes nacionals el país es veu obligat a reiniciar-se, però en un context molt més hostil i desèrtic.

Els presidents de les quatre diputacions mancomunades. Font: Viquipèdia

Més endavant és interessant observar com accions individuals i col·lectives aïllades van prenent forma i s’enllacen per fer front a la dictadura i reclamar el dret a poder viure la catalanitat. El fet diferencial català s’unirà a la puixant lluita sindical i social per crear la fracció de l’estat més combativa i prodemocràtica. Casassas posa de manifest les característiques dels principals grups opositors a la dictadura i els seus dirigents. També esmenta encertadament la important allau immigratòria i el seu encaix a la societat catalana.

Per últim l’autor fa una exposició dels anys finals de la dictadura i el procés de la Transició des d’una òptica catalana, posant sobre la taula les llums i ombres d’una etapa controvertida. El que resta del llibre esdevé un relat sobre la reorganització de les forces catalanistes en l’àmbit autonòmic i el trànsit d’una bona part d’aquest moviment cap a tesis independentistes, avui dia majoritàries en el seu si.

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>