Submissió, sexe i lascívia? - Ab Origine Magazine

Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
debat
efemerides
numeros
destripant
curiositats
vides_paralleles
histories_esport
reaccions_medievals
ressenya
origens
popup_theme
elementor_library
Filter by Categories
Actualitat
Anècdota
Article
Cròniques
Curiositats
Debats Historiogràfics
Deformant la història
Editorial
Entrevista
Número 0
Número 1
Número 10
Número 11
Número 12
Número 13
Número 14
Número 15
Número 16
Número 17
Número 18
Número 19
Número 2
Número 20
Número 21
Número 22
Número 23
Número 24: Especial relacions Catalunya-Espanya
Número 25
Número 26
Número 27
Número 28: Especial Desobediència Civil
Número 29
Número 3
Número 30
Número 31: 50 anys del maig del 68
Número 32
Número 33
Número 34
Número 35
Número 36
Número 36. Especial Primera Guerra Mundial
Número 37
Número 38
Número 39
Número 4
Número 40. Especial Guerra Civil
Número 41
Número 42
Número 43
Número 44
Número 45
Número 46
Número 47
Número 48
Número 5
Número 6
Número 7
Número 8
Número 9
Ressenyes
Revistes
Sin categoría
Últimes novetats

L’harem. Què suscita aquesta paraula a la m ent de les persones? De l’harem s’ha dit de tot; s’han escrit llibres, pintat innombrables quadres, rodat pel·lícules, fantasejat, temut… Però sobretot s’ha desconegut, i actualment encara es desconeix. Tot l’interès que ens causa una concepte tan remot i exòtic com l’harem a les persones del món occidental és degut a la falta d’informació del qual en tenim. És per això que cal evitar tota especulació supèrflua per tal d’arribar a entendre la veritable idea d’harem. En aquest article, s’intentarà explicar el vertader significat d’aquesta paraula, tot aprofundint en la seva arrel etimològica i la seva presència al llarg de la història.

Per començar, la paraula harem prové de l’àrab, i més concretament de la paraula haram, que és allò il·lícit i prohibit. El contrari és halal, que es refereix a allò permissible i acceptable.[1] Altres definicions de la paraula haram són “lloc prohibit”[2], “santuari”[3], “dones i concubines”[4], o “cambres de les dones”[5]. Per altra banda, també trobem altres paraules àrabs pertanyents al mateix camp semàntic, com ara harim, que vol dir “dones”, i que també es relaciona amb la mateixa idea[6]. Altres orígens de la paraula harem els trobem a harama, que és literalment “estar prohibit”[7]. També cal destacar que el conjunt de les lletres H-R-M és una manera comú en àrab per denotar quan quelcom està prohibit [8], i es pot veure clarament la relació fonètica que s’estableix amb la paraula tractada. En català, per denominar l’harem s’utilitzava la paraula serrall, provinent de l’italià seraglio, que prové al seu temps de la paraula turca serai, que vol dir “residència”, “allotjament” i “bordell”[9].

Un cop trobada l’arrel etimològica de la paraula en qüestió, falta per veure la seva definició. En resum, la paraula harem fa referència a dos conceptes diferents però que alhora estan estretament lligats. En primer lloc, es refereix a les habitacions de la casa on no hi tenien accés els homes que no eren de la família, eren les estances privades dins una casa en les quals vivien les dones durant els segles XVI i XVII a molts països musulmans situats a l’Orient Mitjà[10]. Al mateix temps, la paraula també fa referència al conjunt de dones que habitaven aquestes estances. Aquest grup estava format per les esposes legals, concubines i servents que posseïa el musulmà propietari de la casa. Tanmateix, dins els harems també trobem esclaus eunucs que servien a les dones[11].

Pel que fa a la història de l’harem, és bàsic desmentir en primer lloc la idea que el fet de reunir o tancar dones a mercè d’un home poderós és característic només del món islàmic. En absolut. De fet, trobem diverses cultures anteriors a la islàmica que ja feien ús de l’harem a la seva manera. Un bon exemple es podria trobar en l’Antic Egipte. Els egipcis tenien l’anomenada “La Casa Jeneret”, que era la institució que s’encarregava d’educar als prínceps i princeses de l’Antic Egipte. En aquest harem egipci hi habitaven “la mare del faraó, la gran Esposa Reial, les esposes secundàries i els fills i filles de totes les reines i concubines; es trobava al costat del palau.”[12]

Escena familiar en el gineceu (430 a.C.)
Escena familiar en el gineceu (430 a.C.)

També podem trobar harems al món de la Grècia Clàssica. Els grecs tenien una part de la casa on només vivien les dones. Aquest harem grec s’anomenava gineceu. Les dones del gineceu no podien participar en cap esdeveniment intel·lectual i, pràcticament no en podien sortir. Els harems més importants però, són els de l’Imperi Otomà.[13]

 

 

 

 

L’harem otomà és el més important de tots els harems que hi ha hagut al llarg de la història. De fet, la definició estricta d’harem es correspon ambels harems otomans.

Els harems de l’imperi otomà van ser construïts durant els segles XV i XVI. A l’imperi governava el Sultà que, a més tenia el títol religiós de Califa i tenia el poder absolut. En la cultura otomana, la compra de concubines o esclaves sexuals era molt comuna, a més de l’esposa legal. Va ser així com, durant els segles XV i XVI, partint de la cultura otomana, es van començar a construir els harems.

Els harems eren un recinte dedicat especialment a les dones, situat dins del palau del Sultà. A les estances reservades a les dones de l’harem només hi tenia accés el Sultà o senyor de la casa, i els eunucs o servents. Durant l’època del sultanat turc en què va governar Murad III (1574-1595)[14], de fet, van arribar a viure més de mil persones dins l’harem.[15]

És important destacar que els harems no van ser només “palaus sexuals” sinó que van ser institucions amb un pes polític important. En la política i les decisions de l’Estat intervenien les dones més poderoses de l’harem, com la Dive Sultan (la mare del Sultà). Per això, aquest període es coneix com el “Període del Regnat de les dones” o Kadinlar Sultanati.

Odalisque à la culotte rouge, Matisse (1921)
Odalisque à la culotte rouge, Matisse (1921)

En resum, els harems són un clar exemple d’una idea percebuda d’una manera tergiversada per aquelles persones les quals no han estat degudament informades. Són molt més que allò que diu l’opinió pública, i juguen un paper imprescindible a l’hora d’entendre la cultura, societat i història d’una regió com és l’Orient Mitjà i Sud Àsia.

[1] MERNISSI, Fatema. El harén en occidente. Pàg. 24

[2] Ibídem, pàg. 25

[3] Ibídem, pàg. 25

[4] Online Etymology Dictionary: http://www.etymonline.com

[5] Ibídem

[6] BRAMON, Dolors. Ser dona i musulmana. Pàg. 149

[7] Oxford Dictionary Online: http://www.oxforddictionaries.com

[8] Ibídem

[9] Etimología Castellano: http://www.elcastellano.org/palabra.php

[10] Institut d’Estudis Catalans: http://www.iec.cat/

[11] BRAMON, Dolors. Ser dona i musulmana. Pàg. 150

[12] El Almanaque: http://www.elalmanaque.com/Amor-sexo/haren.htm

[13] Metapedia: http://es.metapedia.org/Harén

[14] Arte e Historia: http://www.artehistoria.jcyl.es/v2/contextos/1774.htm

[15] Mundo Árabe: http://www.libreria-mundoarabe.com/Boletines/n%BA72%20Jun.09/MitosRealidadesHaren.htm

2
Leave a Reply

avatar
2 Comment threads
0 Thread replies
0 Followers
 
Most reacted comment
Hottest comment thread
1 Comment authors
Quatre dones perses que canviaren la història d’un imperi - Ab Origine MagazineRamon Recent comment authors
  Subscribe  
newest oldest most voted
Notify of
trackback

[…] era l’espai físic on vivien les dones d’una mateixa família; per a més informació consulteu “Submissió, sexe i lascívia?” de Sílvia Caufapé, i l’exilià de la Cort per les seves […]

Ramon
Guest
Ramon

Gràcies pel text. Hauria estat interessant mostrar les fotografies de Nâser-al-Din, fetes entre 1848 y 1896 i que mostren que això de l’harem és més aviat una fantasia occidental – Montesquieu (Les Cartes Perses) va fer molt mal.