Origen del grup

Dues dècades després de la Segona Guerra Mundial, l’Alemanya Federal tremola amb la presència de diversos grups d’esquerres, considerats radicals, que qüestionaven les estructures de poder. Tant els governants com la societat es van anar acostumant a un panorama pintat per una sèrie d’atacs en contra del capitalisme i l’”Imperialisme” (com els mateixos grups ho declaraven). No obstant, estaven menys acostumats a aquells atacs que apuntaven directament al Patriarcat, dirigents i/o homes de poder titllats de masclistes.

A l’RFA, com a la resta d’Europa, les mesures de protecció econòmica i de protecció social intentaven instaurar un equilibri polític després de tants anys d’oscil·lacions. Aquesta cara bona de la moneda amaga l’altra cara caracteritzada per mesures més repressives que intentaven frenar qualsevol alè revolucionari que buscava anar més enllà. De fet, els anys 80 s’inauguraven amb la famosa Tardor Alemanya on una onada repressiva va intentar callar tots els grups subversius, de la qual no en van fugir les militants de les Rote Zora.

[caption id="attachment_8633" align="alignright" width="200"]Logo de Rote Zora. Font: Viquipèdia. Logo de Rote Zora. Font: Viquipèdia.[/caption]

El Maig del 68 va donar peu al naixement de la Segona Onada Feminista, on les dones van sortir als carrers a crits d’ “allò personal és polític”. Un cop aconseguits drets oficials com el vot, afany de la Primera Onada, la voluntat d’apropiar-se de les seves vides privades (sexualitat, rol en la família...) es va tornar un imperatiu. Sense dubtar que les Rote Zora van ser el floriment de la sembra d’aquesta segona corrent, aquest grup de lluita armada va marcar un punt de ruptura amb la corrent feminista dominant, introduint a la causa una vessant antiinstitucional, antiestatal i antiracista. Van difondre allò que es pot anomenar un “internacionalisme feminista”, on l’acció directa va substituir les reivindicacions de pancartes.

Malgrat l’existència de diversos grups feministes, el col·lectiu de les “Guineus roges” es presentava com el més amenaçador. La voluntat de prendre les armes les diferenciaven de les altres companyes de la corrent dominant pacifista. La majoria de components del grup ja tenien un passat militant per pertànyer a la fracció femenina del grup armat anarquista Cèl·lules revolucionàries (RZ), cosa que va proporcionar un coneixement estratègic important. A pesar de treballar autònomament, van arribar a realitzar algunes accions conjuntes, per exemple, la detonació d’explosius a centres de Siemens el 1983 per ser “ la segona multinacional d’armament més gran d’Alemanya” i això, per suposat, sense oblidar la col·laboració activa amb el nazisme. Si bé el moviment de dones de les RZ ja era conegut, sobretot per l’atac de 1975 contra el Tribunal Constitucional per haver declarat l’avortament “anticonstitucional”, és l’any 1977 quan fan una passa endavant amb la creació de les Rote Zora com a guerrilla independent no mixta.

El caire “no-mixte” i la importància de l’acció directa

Es presentaven com un “conjunt de dones heterogènies, des dels 20 als 50 anys, compost tant per estudiants, treballadores, lladres, mares, solteres, casades, heterosexuals, lesbianes...”. De base anarquista, es posicionaven en contra d’un Estat vist com un instrument de divisió del poble, de jerarquització i opressió. Anhelaven arribar a un “món on qualsevol mica d’autoritat, de domini d’uns sobre els altres desaparegui fins i tot dels nostres records...”.

Van optar per la vessant no mixta per ressaltar l’ocultació de les dones a la lluita, creient que aquesta era l’única opció possible per trencar el silenci. Gràcies a aquesta estratègia van fugir del clàssic funcionament de les guerrilles caracteritzades per una fort divisió sexual de la feina. Les Rote Zora en qüestionaven el paper jeràrquic, on el rol de l’home era “fer les accions” i les companyes s’encarregaven de la infraestructura. Desmuntant el puzle de la suposada feminitat, l’acció directa d’aquestes aconseguia demostrar que les dones sí que lluitaven i prenien les armes, no només patien la violència, sinó que també podien exercir-la i defensar-se’n.

[caption id="attachment_8634" align="aligncenter" width="466"]Dona enfrontant-se a un policia de RFA. Font: Si luchas puedes perder. Si no luchas estás perdida” Dona enfrontant-se a un policia de RFA. Font: Si luchas puedes perder. Si no luchas estás perdida”.[/caption]

D’una altra banda, a través de ser no mixtes, les Guineus Roges buscaven redefinir la noció de Poder al qual s’aferraven els grups masculins. Seguint una mica la línia de la corrent Feminista de la diferència, es contraposaven a la noció de poder com a sinònim de jerarquia i autoritat, substituint-la per valors com la solidaritat i la sororitat.

L’autonomia femenina els va permetre qüestionar el sistema de valors de la societat i deixar de definir l’alliberament de les dones a través del rol masculí. Així, els espais alliberats foren necessaris, sobretot, per reforçar la pròpia identificació. Aquesta última, basada en els paràmetres, s’enfrontava a la comunitat masculina i per tant a la societat en conjunt.

Les Rote Zora consideraven aquest segell d’ ”identitat pròpia” com el primer pas per a la lluita: “cap moviment ha de lluitar tant contra la pròpia identificació amb els opressors, com el moviment de dones”. La seva força requeia justament en l’esforç no per buscar espai, sinó per crear-ne de nou, amb l’autonomia organitzativa com a clau essencial per a la redefinició. Això és de ben segur allò que les diferenciava dels altres grups feministes de l’època, ja que, per elles, l’objectiu de la lluita feminista no era arribar al pedestal dels homes  través de l’estudi o la feina assalariada, sinó un “canvi social radical”.

Defensaven que per arribar a una revolució real era necessari destruir les estructures de poder definides per la institució de caire masculí, basades no només en el masclisme sinó també en l’imperialisme.

Defensa del cos femení

Com ja s’ha mencionat, és al 1977 quan les Rote Zora van debutar amb l’ofensiva a la Càmera Federal de Metges. Aquesta institució era “el representant dels violadors de bata blanca que passen a portar el nostre dret a autodefinir-nos i es beneficien dels nostres cossos”. La bomba llençada va ser un crit de lluita pel dret a l’avortament i en contra de qualsevol manipulació dels cossos femenins.

El dret de les dones a decidir sobre el propi cos no es limitava únicament a la lluita per l’avortament. Les guerrilleres estenien les reivindicacions més enllà de les seves fronteres per exigir l’eliminació de qualsevol tipus d’experimentació sobre l’organisme de les dones d’altres continents. En el marc d’aquesta protesta, les Rote Zora es van posicionar fermament en contra de l’esterilització forçada practicada a diferents països. Veiem com al factor econòmic de l’explotació de la fertilitat de les dones se li sumava el factor racista: “ Al “Tercer Món” es practica l’esterilització forçosa mentre que a les metròpolis s’anima a les dones tenir fills mitjançant promeses econòmiques i l’avortament es defineix com un assassinat en massa”.

[caption id="attachment_8635" align="alignleft" width="271"]“Ja no servim com a màquines”. Font: Si luchas puedes perder. Si no luchas estás perdida “Ja no servim com a màquines”. Font: Si luchas puedes perder. Si no luchas estás perdida[/caption]

Davant d’aquesta problemàtica, les Rote Zora es distanciaven del feminisme mainstream alemany, que encara no havia introduït la vessant racial a les seves reflexions: el cos de les dones mai no serà alliberat per complet si no es lluitava en contra de totes les altres pràctiques racistes. Apel·laven, per tant, a ampliar els fronts de lluita.

Entre aquestes accions podem destacar l’atac contra l’empresa farmacèutica Schering el 1982 que denunciava l’experimentació de medicaments abortius, anticonceptius i les esterilitzacions forçoses. Posen l’exemple del Brasil, on en un any es van esterilitzar sense consentiment un milió de dones. Escrivien: “Schering […] segueix la tradició que van començar els Nazis amb experiments amb dones als camps de concentració, amb l’única diferència que avui dia està organitzada a nivell mundial”. Seguint la mateixa línia, també van cremar el cotxe del metge Lindemann, conegut com l’especialista internacional en esterilitzacions al “Tercer Món”.

Rote Zora descrivia l’esterilització com “l’arma silenciosa dels imperialistes”, fidel servidora a la classe capitalista i a la ideologia de raça, que buscava el benefici d’Occident mb l’explotació del cos de dones vistes com “invàlides” (indígenes, refugiades, pobres...).

Internacionalisme feminista

Si analitzem els atacs entomats per les Rote Zora veiem que la gran majoria son crits de protesta contra la dilatació del patriarcat occidental fora de les fronteres europees. Convidaven a la resta de militants a replantejar-se la lluita: realment el fet de poder treballar/estudiar/avortar representava l’alliberament total de la dona? Per aquestes, la resposta era clarament negativa. La lluita feminista no podia tancar-se en una dinàmica excloent, en la qual les necessitats i drets de les dones del “Tercer Món” no formés part de les reivindicacions. Queixant-se de la desaparició de la radicalitat en el feminisme (estancat, segons elles, als pocs avanços), criticaven la passivitat de restringir les necessitats de les dones a les perspectives professionals i al canvi de la seva vida quotidiana. Davant d’una visió tan individualitzada de l’”èxit”, reunir forces per crear llaços de solidaritat i reestructurar el conjunt de la societat es concebia inviable.

Consideraven que les transformacions socials no només havien beneficiat (en part) únicament algunes dones, sinó que també les havien posat en un lloc còmode que no possibilitava l’autocrítica. Les reflexions al voltant d’aquesta darrera havien d’empènyer les dones metropolitanes a reconèixer que no només estaven oprimides sinó que també eren partícips i beneficiaries de les condicions patriarcals de dominació. Les homòlogues del Sud s’havien convertit en els “objectius principals de la modernització de la dominació” i això s’havia de combatre costés el que costés. Aquest canvi de perspectiva va aparèixer després d’haver entès les demandes de les dones migrants i de les que estaven exposades a altres tipus de discriminacions socials a l’RFA. Es va tornar imprescindible comprendre les diferències entre totes aquestes per combatre contra les seves pròpies jerarquies. Així mateix frenaven “l’obstinació multiculturalista de les grans metròpolis per neutralitzar la diferència, d’uniformar per facilitar-ne el control”.

Gràcies a aquesta revisió feien un pas endavant en la perspectiva revolucionària. El teixit de solidaritat amb dones estrangeres es tornava un imperatiu per a l’alliberament col·lectiu.

No és absurd preguntar-se si les Rote Zora no van caure en la perillosa trampa del paternalisme en els intents de “fer parlar” també a les dones no alemanyes. No obstant això, també va ser un punt tractat a les seves reflexions. En els seus escrits van arribar a mencionar la necessitat de “baixar del seu pedestal”, de ser més humils a l’hora d’autoreconèixer-se com a dones alliberades i sobretot alliberadores. Un cop arribades a aquesta conclusió, les reivindicacions de les Guineus Roges ja no eren “en nom de “ totes les dones, sinó únicament en el seu nom com a dones copartícips de les lluites en altres continents. Posicionar-se per l’alliberament de les dones passava de ser un “lluitar per” a un “lluitar per a” tot el conjunt de la societat, sent, per elles, les experiències col·lectives una condició essencial per a la resistència.

Per exemplificar aquesta visió “internacionalista-feminista” podem referir-nos a diverses accions:

- Sent la mà d'obra de les dones migrants la nova arma estratègica de la classe dominant (“la base de la seva re-formulació de l'explotació”), Rote Zora es va posicionar clarament en contra de la llei d'Estrangeria, les presons d'estrangeres o qualsevol altra llei que afavorís la seva discriminació, exclusió i explotació.

- Van criticar l'OTAN per recolzar el règim turc en detriment del poble Kurd, desallotjat de forma forçada del seu territori nacional i per tant despullat dels seus mètodes de subsistència. A través de les seves declaracions, Rote Zora buscava dirigir les mirades (sovint apartades) cap a la repressió que patien les kurdes refugiades per recolzar la resistència des de la distància (després de la prohibició del Partit de Treballadors del Kurdistan, PKK). Es van mostrar molt crítiques cap a l'abandonament, gairebé absolut, per part de molts grups d'esquerra (tant feministes com no). Sense demanar que la resta de militants recolzessin al 100 % el partit Kurd, sí que apel·laven a la «solidaritat política». Això especialment amb les dones kurdes que, en ser expulsades dels seus pobles perdien el seu rol social, la seva autonomia (guanyada, en part, per la seva participació en la lluita), la qual cosa provocava la seva exclusió social i, per tant, la seva exposició a tot tipus de riscos. “Com a persones que vivim a l’RFA, hem d'assumir responsabilitats i intervenir-hi, si no volem ser còmplices d'una guerra, que compta amb el suport massiu i la col·laboració d'aquí, contra la població kurda.” El seu suport passava per atacar les companyies que es beneficiaven de la col·laboració amb Turquia, impedint la cooperació econòmica o accions en solidaritat en contra de la prohibició del PKK i les associacions kurdes.

- Accions contra el tràfic de dones del “Tercer Món” com per exemple la bomba llançada contra el Consolat Filipí el 1983. Les militants veien l'imperialisme com el causant d'haver engegat la creació de mercats sexuals, sent la cultura del bordell una seqüela de la presència militar de tropes estrangeres. Segons la seva crítica, l'equació imperialisme/patriarcat comportava a un nou fenomen de turisme sexual internacional que calia enderrocar.

 El resultat no era tan sols l'explotació i tràfic directe amb dones, sinó també la difusió de la idea que cada home adinerat podia disposar del cos d'una dona “dòcil” i necessitada econòmicament”. En un escrit informaven que: “A l’RFA hi ha al voltant de 200 empreses que, sota el nom d'agències matrimonials o de viatges, comercien amb dones asiàtiques i especialment amb filipines.” L'atac al Consolat Filipí es va realitzar pel seu suport a aquest tipus de polítiques amb la finalitat de lucrar-se. Pel que sembla, el turisme sexual s'havia convertit en la tercera font d'ingressos del país. “Nosaltres ens oposem a això per solidaritat amb les dones filipines, perquè ens sentim atacades com a dones per aquestes pràctiques.”

El 1987 van posar una bomba a la seu de l'empresa Adler com a mostra de solidaritat amb la vaga de les treballadores de la fàbrica tèxtil Flair Fashion de Corea del Sud que cobria la producció de roba de l'empresa alemanya. Les treballadores asiàtiques s'havien alçat en contra de les condicions de feina inhumanes, unes condicions encobertes pels empresaris alemanys amb la finalitat d'aconseguir un lucre major. Rote Zora va sostenir la lluita en contra de les polítiques de deslocalització per ser una nova forma d'esclavitud assalariada basada en l'explotació sexista i racista de les dones. Perseguint l'objectiu de no caure en la hipocresia occidental, recordaven que els privilegis europeus de consum estaven basats en aquesta realitat. Buscar nous nius de producció no era més que una estratègia dels empresaris europeus per evitar el xivarri en països on els drets laborals devien estar suposadament garantits… “infeliçment” la tàctica de Adler d’escapolir-se desplaçant la producció no va servir de res ja que, “l'experiència de lluita col·lectiva de dones va més enllà de les fronteres nacionals!”.

[caption id="attachment_8636" align="aligncenter" width="396"]Pancarta contra las esterilizaciones forzosas en en el “tercer mundo”: “El arma silenciosa de los imperialistas”. Fuente: “Si luchas puedes perder. Si no luchas estás perdida” Pancarta contra las esterilizaciones forzosas en en el “tercer mundo”: “El arma silenciosa de los imperialistas”. Fuente: “Si luchas puedes perder. Si no luchas estás perdida”[/caption]

L'enemistat en contra l'Estat

Rote Zora desafiava qualsevol tipus de vinculació amb l'Estat i els seus representants. Contrarestant les estratègies d'individualització d'aquests, contraposaven la seva col·lectivitat mitjançant la lluita als centres ocupats autònoms i a través de l'atac subversiu dels centres de poder de la metròpolis.

Diferenciaven dos tipus de violència: “la violència com a agressió quotidiana i la violència com a opressió dirigida a través de l'Estat”. La seva lluita armada enfocava la segona. L'objectiu dels atemptats era plantar cara al que consideraven com la “hipocresia estatal”, és a dir l'absència de mesures concretes i estructurals que poguessin realment eliminar tot tipus de violència exercida contra la dona. Per exemple: castigar aïlladament violacions no tenia un impacte real en la societat si se seguia mantenint la cultura de la violació a través de la pornografia o de l'hegemonia dels proxenetes. Fartes d'aquesta cultura, cremaven diversos Sexshops a la ciutat de Colònia el 1978 o feien campanyes contra els mercats pornogràfics.

Descrivint com a fictici el panorama de protecció estatal creien que les (poques) mesures aïllades comportaven inevitablement a l'empobriment de l'autodefensa feminista, buscant enquadrar i criminalitzar la seva resistència. Les accions directes de les militants buscaven substituir les negociacions amb la policia i l'aparell judicial, actors que no havien de substituir la força de les dones. Per les Rote Zora enfrontar el problema amb les seves pròpies armes era obligació de les dones.

Discrepaven de les feministes “reformistes” (aquelles “dones crítiques però conformes amb el sistema”) per acomodar-se als beneficis de la societat occidental i convèncer-se de l'omnipotent força estatal, portant a l'estancament de la lluita i a un laissez faire de l'aparell patriarcal. Advertien que el debilitament de les velles estructures (la família tradicional, l'Església…) i la seva substitució per mesures com per exemple l'Estat de Benestar no era més que un pas en fals. La cultura capitalista i mercantilista que ara presentava les dones alemanyes com la nova força de desenvolupament seguia retroalimentant-se de polítiques racistes i imperialistes que havien de ser combatudes. Enaltien la importància de l'espai no-públic en les seves maniobres per protegir les seves estructures de la política institucional. La barrera que separava la legalitat i la il·legalitat no la traçaven elles, per la qual cosa consideraven que no necessitaven el consentiment de ningú per poder sobrepassar-la. D'altra banda, passar desapercebudes no era més que una imperativa per lluitar contra la repressió.

Conclusió 

Entre el 1977 i el 1996, any que en van anunciar la dissolució, les Guineus Roges  Alemanyes van lluitar contra la famosa “trilogia” del suposat rol femení: la nova mà d'obra barata (la "completa" dona dedicada tant al treball assalariat com al treball domèstic no remunerat o dones com a punt de mira per a l'expansió econòmica), el d'objecte sexual a través de la prostitució com a diversió turística, la pornografia o la moda i el de dona parida (benèfiques o no per a la societat). No obstant això, no hem d'enquadrar-les únicament en la lluita feminista atès que, com s’ha aclarit al llarg de l'article, els seus explosius perseguien abatre tots els mecanismes de poder. Aclarit per elles mateixes, ens deien: "el moviment ha de desenvolupar-se sense reduir la política de dones a problemes específics d'aquestes amb projectes que tinguin com a objectiu trencar amb les regles del joc de la societat i no es transformin en engranatges que funcionin dins de la mateixa”. A més, van buscar arrencar la nova màscara dels ex-colonitzadors aportant el seu suport a les reivindicacions de les dones extra-europees. Desequilibrant les metròpolis i incendiant els centres de poder, unien anticapitalisme, antiracisme i feminisme: “No es pot ser feminista i no oposar-se al sistema. No es pot anar en contra del sistema sense ser feminista”.

La vessant més radical i anticapitalista del feminisme de les Rote Zora, desenvolupat en un moment de la història turbulent per a corrents com el comunisme, l'anarquisme i evidentment el feminisme, va fer que no tinguessin el suport de l'opinió pública. Allò que és necessari és fer un treball de memòria històrica per recordar el rol i el treball d'aquestes companyes que si bé van ser minoritàries en la seva època, també van ser una eina fonamental per al desenvolupament d'aquests corrents de lluita.

Traduït per Marina Vilà

Logo de Rote Zora. Font: Viquipèdia.

Les Rote Zora: al·legoria de la força feminista

Origen del grup Dues dècades després de la Segona Guerra Mundial, l’Alemanya Federal tremola amb la presència de diversos grups d’esquerres, considerats radicals, que qüestionaven les estructures de poder. Tant els governants com la societat es van anar acostumant a un panorama pintat per una sèrie d’atacs en contra del capitalisme i l’”Imperialisme” (com els […]

Women in the sand core shop where sand is mixed with oil and baked to create the mould for the castings. 1928
Rarely seen early photographs of the Leys Malleable Castings Company will be exhibited for the first time at the FORMAT International Photography Festival, Derby, opening on the 8th March – 7th April 2013
Dating from the 1920’s the collection of old black and white prints of the Leys Factory offer a glimpse of the working practises of one of the most significant industrial companies based in the UK during the late 19th and 20th centuries. Leys opened in Derby in 1874 and during its time as a manufacturer of castings for motor cars, was the largest of its kind in Europe, finally closing its operation in 1987.
The photographs were donated to the Local Studies Library in 2005 and have sat largely untouched in boxes until the FORMAT research team uncovered this treasure of Derby’s industrial history.
The photographs reveal the company fire brigade, made up from regular workers, who, housed near to the factory had alarms fitted in their homes to attend emergencies in the factory. Women are seen casting mouldings in the coreshop and men grind down the metal work in preparation for despatch to customers. Leys had its own railway, bringing raw material to the factory and taking finished products to the rail head for onward delivery around the world.
The Leys Malleable Castings Company photographs will displayed in the Market Hall in Derby in an exhibition entitled Stood Still Time during the FORMAT International photography Festival, Derby, 8th March – 7th April 2013.

De la rereguarda a la vida sense guerra

Dones, rols de gènere i modernitat després de la Primera Guerra Mundial Les noves dones ocupen l’espai públic El 1922 el novel·lista i dramaturg francès Victor Margueritte va publicar La garçonne, una novel·la on es dibuixa una dona masculina, no només en actitud, sinó també físicament, la qual vol ser independent econòmicament, porta la llibertat sexual a l’extrem i és […]

Dones iniciades en la lògia Hijas de la Unión de Valencia a finals del segle XIX. Font: Mujeres en masonería : antecedentes históricos entre las luces y las sombras : 1868-1938

La maçoneria al segle XIX: un nou espai de reivindicació femenina

Context històric Al llarg del segle XIX, a l’estat espanyol, va haver-hi diversos intents per implantar un Estat Liberal. Aquests intents es van iniciar l’any 1812, any en què es va promulgar la primera Constitució espanyola, i van durar fins l’any 1875, quan es va iniciar la Restauració borbònica. Durant aquest període, els diferents governs […]

Fotografia del grup Pussy Riot Font: Viquipèdia

Feminismes dels segles XX i XXI: recorregut històric i teòric (II)

Tercera onada del moviment feminista La tercera onada feminista, que té els seus orígens a la dècada dels 90, ha anat incorporant nous elements que han provocat el sorgiment de diferents perspectives dins del moviment feminista. Durant aquesta dècada, es va anar desenvolupant la teoria queer que té els seus orígens a la dècada anterior […]

Protesta feminista dels anys setanta a Washington. Font: Viquipèdia

Feminismes del segle XX i XXI: recorregut històric i teòric (I)

Conceptualització, orígens del moviment feminista i Primera i Segona Onada Davant de les definicions desafortunades que s’han fet del concepte feminisme resulta clarificador, abans de conèixer la història i l’evolució d’aquest moviment social durant la segona meitat del segle XX, remetre’ns a la definició que en fa Victoria Sau en la seva obra Diccionario Ideológico […]

portada

El maig del ’68: un moviment feminista?

Just ara celebrem els ‘50 anys d’un fet històric que no només va commoure París sinó que es va estendre per moltes ciutats i campus universitaris del món. Dècades després segueixen ressonant aquells fets del maig del ‘68 que van iniciar un moviment contracultural que va sacsejar les bases del sistema, suposant un punt d’inflexió […]

, , , Arantxa Morte
assumpta 4

“Hi ha vàries estratègies que han servit per no donar valor al treball de les artistes”. Entrevista a Assumpta Bassas.

Assumpta Bassas ens rep riallera al seu despatx, un somriure que afí al seu caràcter, i que tornarà a aparèixer diverses vegades durant l’entrevista. Per davant tenim una molt bona estona per parlar de feminisme i història de l’art: no només de l’evolució de les dones artistes a la història, sinó també de com han […]

Portada 1917_International_Women's_Day_-_Petrograd

La construcció de la nova dona soviètica

“Què és la dona nova? Realment existeix? No és el producte de la imaginació creadora d’escriptors moderns que busquen novetats sensacionals? Mira al teu voltant, observa, reflexiona, i et convenceràs: la nova dona està aquí, existeix” Alexandra Kollontai, 1918 Les dones ocupen els carrers El 8 de març de 1917 del calendari julià, coincidint amb […]

portada

El sufragisme, més que la lluita pel dret al vot femení

Els orígens del feminisme organitzat El moviment de les dones i el feminisme arranquen amb la voluntat de subvertir l’ordre social establert d’exclusió femenina i la creixent universalització dels homes com a subjectes polítics. Les sufragistes són un llegat imprescindible per entendre la lluita feminista i, també, els moviments socials de les societats occidentals. Amb […]

120316-claramunt1

Teresa Claramunt: Pionera del feminisme obrerista català

Moltes han sigut les dones que han trencat els límits de l’àmbit domèstic i han participat activament de la història política del nostre país per tal de defensar uns drets bàsics per a elles; moltes han sigut també les que han quedat silenciades per la historiografia. Recuperar la biografia d’aquestes dones no només ha de […]

ftgma_entrevista_feminisme_2

Entrevista a Mary Nash: Feminismes a la història

Jofre: Mary Nash és especialista i directora d’un grup de recerca de multiculturalisme i gènere a la Facultat de Geografia i Història de la UB; i és aquí per fer-nos una petita explicació d’aquest moviment que sovint coneixem com feminisme. Benvinguda, i per començar, ens podries fer una petita aproximació a aquest moviment que es […]

diario cultura mx

El despertar de la força. Literatura femenina emancipadora

Inicio l’article amb una reflexió: existeix realment la literatura ‘femenina’? En cas afirmatiu, què és? Quina diferència hi ha –si és que hi ha- entre literatura ‘femenina’ i ‘de dones’? Si agafem els discursos clàssics trobarem que la literatura femenina és la que és escrita per dones i per a dones. Tracta temes més intimistes, […]

, , Guiomar Sánchez Pallarès
Sin título

Federica Montseny: anarquista, ministra i “humanista”.

El de Federica Montseny és un dels grans noms femenins de la política espanyola. Va ser la primera dona ministra, i l’única fins que, amb l’arribada de la democràcia, Soledad Becerril es féu càrrec del Ministeri de Cultura i Benestar (l’any 1981). Federica va ser una dona convençuda dels seus ideals anarquistes, els quals encara […]

IMG_20160309_133908

Entrevistes a peu de carrer sobre feminisme

És un dia fred i ennuvolat, mig plujós, d’aquells que deixen els carrers mullats i relliscosos. Un dia que alguns detesten i altres estimen. És 9 de març, la jornada posterior al dia internacional de la dona treballadora, i a la Facultat del Raval de la Universitat de Barcelona hi ha diverses pintades reivindicatives. Al […]