Explicar allò que entenem per Europa és una qüestió tan complexa com necessària pels temps que corren. És per això que l’exposició “Els pilars d’Europa. L’Edat Mitjana al British Museum” –organitzada pel CaixaForum i el museu londinenc– m’havia generat unes expectatives que no s’han acabat d’acomplir. El pecat original, al meu parer, es troba en el plantejament: és difícil conjugar dos temes tan amplis com són la conformació d’Europa i l’Edat Mitjana sense prioritzar la tesi al context. En conseqüència, el visitant surt sense una visió clara dels elements que comencen a caracteritzar Europa durant l’època medieval, abans de l’eclosió dels estats-nació moderns i del procés d’integració posterior a la 2a Guerra Mundial, avui en crisi. Per mirar d’enquadrar el tema, el discurs expositiu se centra entorn al s.XIV, quan el seguit de processos que conformen l’Europa de l’Edat Mitjana han madurat. Així, un dels elements que se’ns presenten és la consolidació de les monarquies feudals arran de la identificació de certs llinatges reials amb territoris que acabaran esdevenint estats nació moderns; per tant, d’aquest procés es desprèn l’aparició d’alguns països europeus com ara França. En aquest punt, he notat un cert presentisme pel qual se simplifica la complexitat territorial pròpia de l’època en favor de referències genèriques a països de l’Europa actual, tal com es pot entreveure en algunes cartel·les o audiovisuals; des d’una òptica britànica aquests matisos poden semblar poc importants però vist des d’un país minimitzat com el nostre això cou. Els pilars d'Europa CaixaFòrum (61)-C(A) (1) Un altre element cabdal per entendre l’Europa medieval és el cristianisme, que funciona com a base cultural subjacent i exerceix una gran influència sobre la vida de la població. A banda, fenòmens com el comerç, la cultura cortesana o l’aparició de les universitats comporten l’extensió de vincles que superen l’àmbit dels respectius estats, llengües i creences de l’època. Valorats en conjunt, aquests tres components –monarquia, cristianisme i interaccions– són claus per entendre la conformació de l’Europa medieval. Ara bé, el discurs expositiu no aprofundeix en aspectes tan importants com el feudalisme, que va caracteritzar Europa des del s.XI i es va perllongar durant tot l’Antic Règim fragmentant el territori en una miríada de senyories, cadascuna amb llurs respectius senyors, emblemes, monedes o exèrcit propis. Un altre aspecte que s’hauria pogut desenvolupar és la separació entre el poder civil i el poder religiós, que, malgrat influir-se mútuament i a força de conflictes constants entre el papa i els monarques, va acabar esdevenint un dels trets distintius de la Cristiandat occidental. El punt fort de l’exposició són els més de 260 objectes exposats, procedents de la col·lecció del British Museum així com del Museo Arqueológico Nacional de Madrid, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu Frederic Marès. És a partir d’aquests que es van perfilant diversos aspectes de la vida medieval des d’una perspectiva antropològica si bé més aviat centrada en la monarquia i l’aristocràcia que en la majoria de la població. D’entre el variat conjunt de peces, destaquem els segells heràldics, els cofres finament decorats o una de les famoses peces d’escacs de Lewis, jugades també en la partida que enfronta Londres i Edimburg. Com a conclusió, es tracta d’una exposició que permet conèixer millor l’Edat Mitjana i contribueix a desmuntar els tòpics que l’enfosqueixen però que podria explicar millor l’Europa medieval.
Els pilars d'Europa CaixaFòrum (48)-C(A)

Els pilars d’Europa: un propòsit desdibuixat

Explicar allò que entenem per Europa és una qüestió tan complexa com necessària pels temps que corren. És per això que l’exposició “Els pilars d’Europa. L’Edat Mitjana al British Museum” –organitzada pel CaixaForum i el museu londinenc– m’havia generat unes expectatives que no s’han acabat d’acomplir. El pecat original, al meu parer, es troba en […]

portada

Littera est vox: Escriptura i llibertat femenina a l’Edat Mitjana

Fa un temps una col·lega nostra es preguntava en un article “existeix realment una literatura femenina -per a dones?”. Si bé és cert que la Història ha brindat a la literatura universal el llegat de moltes dones escriptores, val a dir que ha estat el signe masculí el que l’ha ordenada: literatura femenina, literatura per […]

La sodomia era considerada com un dels pitjors pecats

Sodomia: història d’una intolerància a través de la teologia medieval

L’objectiu del següent article és compila escrits teològics medievals que posen de manifest la intolerància contra el pecat de la sodomia. A través d’ells, ens farem una idea de la mentalitat de l’època i de la posició de l’Esglèsia medieval davant aquests desviaments immorals. Des de la constitució dels primers regnes confessionalment cristians va ser […]

, , , Juan Pedro Navarro Martinez
800px-Burning_of_jan_hus_at_the_stake_at_council_of_constance

Els hussites: de la reforma des de dalt a la revolució, passant a sang i foc

Les èpoques baixmedieval i moderna són prolífiques pel que fa a figures que plantejaven una reforma eclesiàstica. La més coneguda és, sens dubte, Martí Luter, però no hem de confondre el reconeixement amb l’exclusivitat de les seves idees. Una de les figures reformistes més oblidada és la de John Huss. Tot i que actualment és […]