El 15 de març de l'any 44 aC era assassinat Juli Cèsar, dictador de Roma i controvertida figura militar i política de l'època, després de fer-se amb un poder quasi absolut en el que anava camí de ser l'Imperi més important del seu moment i un dels més famosos de la història de la humanitat. Durant els últims anys els seus opositors es van anar organitzant en una conjura que unia des de senadors conservadors que volien restaurar els seus privilegis fins a polítics que temien que el poder absolut de Cèsar el corrompés i portés la ruïna a l'Imperi, dirigida per Gai Cassi Marc i Dècim Juni Brut. Finalment la conjura es portà a terme a la Cúria de Pompeu i Juli Cèsar va rebre 23 ganivetades, fet que portà Roma a una nova forma de govern (l'Imperi en comptes de la República) i a un llarg conflicte. Aquesta mort va sorprendre i sacsejar quasi tota la societat romana, tot i que s'havia anunciat moltíssim que passaria.   Pocs mesos abans de la mort de Cèsar el Senat havia autoritzat l'enviament de nous colons a la ciutat de Càpua, una de les més antigues de la península italiana. Aquests colons van haver de destruir uns antics túmuls per fer lloc a les seves granges i van saquejar les restes valuoses que poguessin haver-hi. Dins d'un d'aquests túmuls van trobar una tomba de bronze on deia que reposava Capis, fundador de Càpua, i amb uns versos que resaven així: “Quan els ossos de Capis siguin desenterrats, serà assassinat un Iulius a mans dels seus parents i, posteriorment, serà venjat entre terribles desastres a tota Itàlia”. Un amic íntim de Cèsar, Corneli Balb, va recollir aquests fets abans de l'assassinat. També va recollir que uns dies abans de la conjura va arribar la notícia que els cavalls que pasturaven prop del riu Rubicó (el famós riu on Cèsar va iniciar la seva guerra contra el Senat corrupte) es negaven a menjar i anaven al riu a plorar i deixaven que les seves llàgrimes llisquessin fins el riu. Un famós endeví de Roma, Espurina, va vaticinar que Cèsar corria un enorme perill els idus de març (15 de març) i que se n'havia de cuidar. El dia anterior als idus, una bandada d'ocells de diferents espècies van sorgir d'un bosc proper perseguint tots un petit bruel, que a Roma s'anomenava Regulus (petit rei), que portava una branqueta de llorer (símbol de poder) al bec. La persecució dels ocells va acabar justament a la Cúria de Pompeu, on va ser atacat per totes les altres aus i destrossat a cops de bec. La nit abans de l'assassinat la dona de Cèsar, Calpúrnia, va somiar que el sostre de la casa es desplomava i el seu marit jeia als seus braços completament apunyalat i amb la roba esquinçada. Quan es va despertar, Juli Cèsar no es trobava gaire bé i va voler anular la sessió del Senat convocada, però Dècim Brut va insistir molt que hi anés perquè ja hi havia molts senadors i persones il·lustres esperant-lo i que depenien d'ell. Davant d'aquestes súpliques Cèsar va cedir i es va encaminar cap la Cúria. De camí primer es va creuar amb l'endeví Espurina i li va dir: “endeví estafador, els idus de març són aquí però no m'ha passat res!” i l'endeví li va respondre: “han arribat, però encara no han passat, Cèsar”. Una mica més endavant un peató anònim es va apropar a la comitiva i va allargar al dictador un paper on es descrivia tota la conjura i una llista amb els noms dels seixanta conjurats. Cèsar, però, que anava carregat amb els papers per aquella sessió se'l va guardar entre els papers que duia per llegir-lo més tard. Finalment, tot i els molts avisos tant terrenals com divins que s'havien anat produïnt, Cèsar va entrar a la Cúria on l'esperaven els seus assassins segellant així el seu destí, però mai una mort havia sigut tant anunciada per tants mitjans.
La conjura, de F. H. Fuger

Una mort inesperada molt anunciada:

El 15 de març de l’any 44 aC era assassinat Juli Cèsar, dictador de Roma i controvertida figura militar i política de l’època, després de fer-se amb un poder quasi absolut en el que anava camí de ser l’Imperi més important del seu moment i un dels més famosos de la història de la humanitat. […]