Article d’Adrià Mainar i Sergio Plana

L’any 1314, Jacques de Molay, últim mestre de l’Orde del Temple, era condemnat a la foguera. Així acabaven gairebé dos segles d’història templera i començava la llegenda. El fet que fossin perseguits pel poder i la riquesa que atresoraven ha fet que aquests cavallers despertin una gran fascinació i, com molts altres temes de l’Edat Mitjana, hom els conegui més pels misteris que els envolten que per allò que se’n sap realment. En aquest sentit, el comissari de Templers. Guerra i religió a l’Europa de les croades -l’historiador Ramon Sarobe- ha fet bé en defugir a la mitificació dels templers per a construir un quadre complet que els emmarca en llur temps de forma atractiva però rigorosa, tal i com podeu veure al Museu d’Història de Catalunya.

Un primer punt fort és la introducció que dedica al món medieval i les croades, sense la qual no es pot aprofundir en la història dels templers. D’aquesta manera, se’ns explica com sorgiren els primers pelegrinatges a Terra Santa o l’evolució del concepte de “guerra santa”. Pel que fa pròpiament al Temple, l’exposició comença explicant com l’orde fou fundat a Jerusalem (1120) amb el propòsit de defensar els Llocs Sants, sota la creu paté vermella i la regla de Sant Bernat de Claravall i Hugues de Payens, que aconseguí conjugar els papers contraposats de monjo i guerrer en la persona del cavaller templer. Aviat l’orde adquirí un gran prestigi, fet pel qual molts cavallers feren els vots per integrar-s’hi; en aquesta línia, la vida diària i l’organització interna dels templers són un aspecte ben representat a l’exposició.

DSC_0004

De seguit, podem veure com els templers no triguen en arribar a Catalunya i Aragó, on reberen donacions i comandes. Així, si el comte de Barcelona Ramon Berenguer III ingressà a l’orde en seu llit de mort (1131), el rei d’Aragó Alfons el Bataller llegà el seu regne a les Ordes Militars (1134), cosa que, si bé no s’arribà a fer efectiva, comportà nombroses concessions territorials per aquestes a la Catalunya Nova, el sud de l’Aragó i el Regne de València. D’aquesta manera, molts nobles catalans i aragonesos s’integraren als templers, destacant el Mestre de l’Orde del Temple a la corona catalano-aragonesa Guillem de Mont-rodon, qui es feu càrrec del futur rei Jaume I per intercessió del papa, arran de la desfeta de Muret (1213).

Malgrat la notorietat de la que havien gaudit en els seus inicis, el desprestigi creixent arran de les derrotes a Terra Santa i els recels que l’orde suscitava en el rei Felip IV de França van fer que fos acusada d’heretgia i suprimida amb l’aquiescència del papat (1312). Pel que fa als seus membres, molts d’ells foren detinguts, torturats i cremats a la foguera. Tot i la rellevància d’aquests fets, els vam trobar menys ben representats en comparació amb altres aspectes de l’exposició. A partir d’aquest moment neix la llegenda, sostinguda inicialment entre llurs partidaris, empeltada a la francmaçoneria entorn al s.XVIII i reciclada finalment com a teló de fons per a best-sellers, publicacions esotèriques o, fins i tot, assassins virtuals.

DSC_0015A banda dels textos i les imatges, tot un seguit de materials il·lustren l’exposició –documents de l’època, llibres miniats i uniformes, armes i armadures– en una bona selecció que aplega peces provinents de diversos museus, arxius i biblioteques. Els audiovisuals ens han semblat extraordinaris per la seva vocació didàctica i una estètica singular que aconsegueix submergir el visitant en la cosmovisió medieval, clau per entendre fenòmens com els pelegrinatges i les croades. L’exposició analitza també com el cinema ha influït sobre l’imaginari popular dels templers, mostrant fragments, entre d’altres, d’Indiana Jones i l’última croada.

En conclusió, creiem que Templers és una exposició molt recomanable per conèixer l’orde del Temple, el seu paper durant les croades i la seva presència a la corona d’Aragó així com el fatídic desenllaç que patí i la mitificació posterior. Ara bé, en relació a la lluita per Terra Santa -context en el qual sorgeixen els templers- cal tenir en compte que l’enfocament que se’ns presenta parteix de la banda cristiana, fet pel qual no seria sobrer que tot aquell que hi estigui interessat procuri considerar també com es va viure el conflicte des de la riba musulmana, tal i com explica l’aconsellable llibre Les croades vistes pels àrabs d’Amin Maalouf.