Chanakya (350-283 a.C.) fou un mestre indi, filòsof i conseller polític, nascut entre Pataliputra i Taxila (nord d’Índia-Paquistan) en la casta sacerdotal dels brahmans. Professor de ciències polítiques i economia a Taxila, Chanakya no va rebre un bon tracte a la Cort de la dinastia Nanda, els amos del nord del subcontinent indi. Ferit en l’orgull, Chanakya anà a trobar un candidat que pogués qüestionar el poder Nanda, trobant-lo en la persona de Chandragupta Maurya. Convertit en el seu assessor principal, Maurya prengué el tron als Nanda i instaurà una dinastia que continuaria amb el seu fill. La seva obra més reconeguda, l’”Arthashastra”, tracta des de la política fiscal fins a les relacions internacionals, destacant de l’obra un pragmatisme que parava poca atenció a la moral.

Nicolau Maquiavel (1469-1527) fou diplomàtic , funcionari públic i filòsof florentí. Pertanyent a una família d’advocats, Maquiavel es va passar la seva joventut sota el mandat de Lorenzo de Mèdici, “el Magnífic”, però en el moment d’iniciar la seva carrera política el 1494 els Mèdici van ser derrocats per una insurrecció republicana. Va treballar com a canceller per a la nova república, duent a terme missions diplomàtiques tant a la Cort de França com a la del Papa. Quan el 1512 els Mèdici tornaren al poder, Maquiavel perdé la seva posició i fou enviat a l’exili, i si bé fou amnistiat per aquests el 1521, el seu republicanisme impedí que pugués obtenir la confiança dels governants de Florència. Si bé Maquiavel volia passar a la posteritat pel seu llibre “Història de Florència”, se’l coneix principalment per “ El príncep”, en el qual nega que la moral hagi de guiar la bona política.