Aelia Gal•la Placidia (388-450) fou una princesa romana, filla de l’emperador Teodosi I i de la seva segona esposa Gal•la. A diferencia d’altres emperadors anteriors, l’hispànic Teodosi portà les regnes de l’imperi com a cristià, aliat amb clergues influents com Ambrosi de Milà. Conscient de les avantatges de tenir la cada cop més poderosa església de part seva, Gal•la Placidia serà sempre reconeguda com a una protectora del cristianisme. Mort l’emperador i dividit el món romà en dos parts, Gal•la acabà a Roma sota la protecció del seu germanastre Honori, tot i que no li serví de gaire: saquejada Roma el 410 pels gots d’Alaric, Gal•la fou feta hostatge pels gots com a garantia del nou tracte d’amistat entre els dos pobles. Casada amb Ataülf, el cunyat d’Alaric, Gal•la els acompanyà a Hispania en la seva guerra contra altres bàrbars en nom de l’imperi, fent de Barcelona la seva capital (412). En morir Ataülf i esclatar les guerres internes entre els gots, Gal•la torna a Roma, on és obligada a casar-se amb el general Constanci (417), engendrant el futur emperador Valentinià III. En morir Constanci, Gal•la esdevé emperadriu, enfrontant-se a tota mena de conxorxes cortesanes durant anys fins que el 447 decideix retirar-se de la política i dedicar-se a obres religioses. Tot i la seva vellesa, en el mateix any de la seva mort, encara tingué empenta per a convèncer el seu fill d’exiliar la seva filla Honòria per conspirar amb Àtila, l’hun.

Ermessenda de Carcassona (972-1058) era la primogènita del comte Roger I el Vell, els dominis del qual interessaven al comtat de Barcelona en plena expansió ultra pirenaica. Casada amb el comte Ramon Borrell (991), seguint les Lleis dels gots rebé com a esponsalici el comtat d’Osona i el bisbat de Vic. Ocupat en fer la guerra a un afeblit califat de Còrdova, Ramon Borrell delegà moltes responsabilitats en Ermessenda, la qual trobà en l’església un important suport a la seva tasca de govern, destacant la que va fer al seu germà, bisbe de Girona (1010). Ramon Borrell mor el 1017 en tornar d’una campanya i, donat que l’hereu Berenguer Ramón era encara un nen, Ermessenda esdevé la regent. Disgustats amb el predomini de l’església, bona part de la noblesa feudal donà suport a Berenguer quan aquest va assumir la majoria d’edat, enfrontant-se a la seva mare. Ermessenda tingué un paper cabdal en les reformes religioses de l’Abat Oliva i en la defensa mitjançant judicis dels territoris eclesiàstics. Berenguer mor el 1035 assumint la seva mare segons el dictat de les Lleis godes la tutela de Ramon Berenguer, fill del comte difunt. El domini d’Ermessenda enfurismarà als vescomtes de Barcelona i a Mir Geribert, autonomenat príncep d’Olèrdola, si bé no serà fins a la majoria d’edat de Ramon que la Regent haurà de cedir els seus poders a Barcelona (1043). Mor finalment el 1058, sent enterrada a la catedral de Girona.