Vides paral•leles Ab Origine: Hong Xiuquan – Muhammad Ahmad

 

 

Hong Xiuquan (1814-1864), nascut amb el nom de Hong Huoxiu en una modesta família de grangers de l’actual Guangdong (sud de la Xina). De ben jove tingué un gran interès pels estudis, els seus pares el van encoratjar per a que es prepares per a l’Examen imperial amb el qual podria ascendir socialment, si bé els problemes econòmics el van forçar a estudiar pel seu compte. L’any 1836 succeïren dos fets claus en la vida de Hong: va suspendre per primer cop l’Examen imperial i va conèixer a Guangzhou una comunitat cristiana evangèlica que el va introduir en les lectures de la Bíblia. Una nit, Hong somià que el filòsof Confuci castigat per la seva falta de fe i que el propi Hong era el germà petit de Jesucrist amb la missió d’estendre el seu peculiar missatge cristià a tot l’Imperi xinès. Es va instal•lar a la ciutat de Guangxi i des d’allà va anar guanyant adeptes durant la següent dècada fins arribar a un nombre de 20,000 aproximadament el 1850. L’intent fallit d’un comandant militar imperial de posar fi al projecte de Hong comportà la fundació oficial del Regne Celestial de la Gran Pau el gener de 1851. L’imperi xinès havia generat una gran desafecció arran de la seva derrota a la Primera Guerra de l’Opi (1839-42), tant entre els terratinents com entre els camperols del sud de la Xina, per la qual cosa Hong pogué enfrontar-se en condicions als exercits imperials i arribar a conquerir la gran ciutat del sud, Nanjing, la qual va fer capital el 1853. Entre les mesures que Hong volgué aplicar al seu Regne Celestial cal destacar la prohibició de l’opi i de la poligàmia, així com la pretensió d’igualar els drets de les dones als dels homes. El seu regnat s’acabà l’1 de juny de 1864 quan es va suïcidar, deixant el Regne Celestial a les mans del seu fill de 13 anys, Hong Tianguifu. No trigarà gaire temps en ser envaït aquest peculiar regne cristià, tenint-hi en el seu final un paper destacat el militar anglès Charles George Gordon, el qual rebé de l’emperador el rang equivalent a vescomte, passant a ser conegut des d’aleshores com “el xinès”.

 

 

Muhammad Ahmad bin Abdalá (1844-1885) neix a Dongola (nord del Sudan) en una humil família de constructors de vaixells que afirmaven descendir del Profeta Mahoma. En morir el seu pare, fou l’únic fill que deixà el negoci familiar i es començà a formar religiosament, mostrant un gran interès pel sufisme. El seu projecte era reformar l’Islam, tant a nivell de culte com en la seva implicació social, una comunitat musulmana regida només per l’Alcorà i la sunna, molt diferent a l’Egipte burocratitzat i amb pretensions imperials sobre les gents del Sudan a les quals exigí (sota influx britànic) la fi del lucratiu mercat d’esclaus. El 1870 es va establir en un illa del Nil Blanc on els seus seguidors van començar a afluir, i el 1881 importants cabdills tribals li començaven a presentar els seus respectes. Aquell mateix any es va presentar oficialment com el “Mahdi” (l’escollit), nomenant califes (es a dir, hereus del Profeta) els seus principals seguidors i va anunciar una jihad contra els mals musulmans. L’incapacitat d’Egipte per imposar-se als partidaris del Mahdi, anomenats ansars, motivà una major implicació anglesa que va finançar un exèrcit modern egipci sota el comandament del coronel anglès Hicks, el qual morí el 1883 en caure en un parany del Mahdi. En aquestes circumstancies fou enviat el general Gordon “el xinès” amb la missió d’evacuar a egipcis i europeus de la ciutat de Khartum, en el punt de mira del Mahdi, aquest cop no pogué complir amb la seva missió i morí en la conquesta de Khartum de 1885. Consolidat al Sudan, el Mahdi es retirà a Omdurman abans de planejar la conquesta d’Egipte; projecte que no pogué complir doncs als pocs mesos moria de tifus. La pèrdua de la seva figura carismàtica fou un cop molt dur per als ansars que no van poder eixamplar més les conquestes del Mahdi ni conservar la cohesió. L’any 1898 els britànics venjaven la mort del general Gordon en la batalla d’Omdurman, en la qual caigueren els califes del Mahdi i la seva pròpia tomba profanada pels anglesos.

 

Vides 7 (2)