Joana d’Arc (1412-31) neix en una família humil a la vila de Domrémy, en territori disputat entre les dues dinasties enfrontades pel tron de França: armanyacs i borgonyons (aquests últims aliats amb els invasors anglesos). Guiada per unes visions religioses, Joana va a trobar al Carles VII, el candidat armanyac, que l’utilitza com a símbol per a les seves desmotivades tropes en el setge d’Orleans de 1429. La inesperada victòria d’Orleans permet a Carles VII coronar-se com a rei i a Joana adquirir un gran carisma. Tant, de fet, que el rei armanyac no feu res per a rescatar-la quan caigué presa a mans dels borgonyons el 1430, que l’acusaren de bruixa per a poder cremar-la viva. La seva figura fou rehabilitada el 1456 i convertida des d’aleshores en un dels grans símbols de França.

Zoia Kozmodemiànskaia (1923-41) neix a Osino-Gay, un poble no gaire lluny de la ciutat de Tambov, revoltada un parell d’anys abans contra l’exèrcit roig en plena guerra civil russa. Pertanyent a una família vinculada a l’Església ortodoxa, el pare es va fer llibreter i la mare mestra d’escola i van deixar Tambov per anar a viure a Moscou el 1930. Allà, el 1938 Zoia es va vincular al Komsomol (joventuts comunistes) i, en començar la guerra el 1941, es va allistar a un destacament de partisans amb la missió de sabotejar les línies alemanyes. En un operatiu al poble de Petritxevo, Zoia és capturada pels nazis i torturada per aquest,s que no aconsegueixen treure-li cap informació. Ni en el moment de ser executada a la forca davant la gent del poble abandonà les seves conviccions: “Som 190 milions. No ens podeu penjar a tots”. La noticia s’estendrà ràpidament i l’any 1942 Stalin, dirigent de la URSS, la converteix en un símbol en atorgar-li el títol d’”heroïna de la Unió Soviètica”.