Santa Maria del Mar és una església d’estil gòtic català, i va ser contruida entre el 1329 i el 1383. El
seu principal arquitecte fou Berenguer de Montagut, i Bernat Despuig la va acabar. Aquest estil es
diferencia de gòtic europeu especialment per la senzillesa de formes, és a dir, no busca el recarregar l’estructura amb molta decoració, simplement segueix el cànon del Císter de l’austeritat i de les formes naturals inspirades en la vegetació i en l’harmonització del paisatge. Aquesta basílica és la gran mostra del gòtic català i de l’apogeu arquitectònic i cultural de la Corona d’Aragó durant la Baixa Edat Mitjana, abans de l’arribada de la Pests Negra. Les influències italianes són visibles epecialment en els vitralls, sobretot del sud d’Itàlia, que va formar part de la Corona d’Aragó fins al s.XVI.

Santa Maria del Mar va ser construida pels pescadors i mercaders que vivien a Barcelona durant l’Edat Mitjana. El 1428 amb un terratrèmol cau la rossassa, matant trenta persones. Posteriorment es restaurarà. Durant tota la seva història ha estat relacionada amb els barris més humils de la ciutat de Barcelona, en especial amb el Barri de la Ribera. En aquesta basílica es va casar l’Arxiduc Carles d’Àustria el 1708.

Durant la Guerra de Successió va ser bombardejada sovint, però mai va caure, tot i que una bala de canó va traspassar les rossasses dels dos extrems i l’edifici va ser cremat. No serà restaurat fins al 1967 i finalment s’acaba de restaurar als anys 80 i 90 del segle passat.

Al any 1923 serà nombrada basílica pel Papa Pius XI i al 1931 va ser nombrada monument historiogràfic, tot i que després, durant la Guerra Civil, es va tornar a cremar.

Aquesta basílica serà la font d’inspiració per a Antoni Gaudí per a la seva Sagrada Família, sobretot l’estructura i els arcs.

 

Panorama7baixa

detall_imatge2 detall_imatge detall_imatge3

Panorama4baixa

detall_vaixell detall_rosassa detall_moreneta

Panorama3baixa

DSC_0575 detall_vitrall detall_altar detall_porta