Pep Rueda Sabala

Pep Rueda Sabala

(Barcelona, 1995). Graduat en Història (UB) i Màster en Història Contemporània i Món Actual (UB-UOC). Actualment, està realitzant la tesi doctoral, finançada amb un ajut FPU, sobre la politització popular a la Barcelona del primer terç del segle XIX (1808-1843) a través de l'estudi de l'anticlericalisme popular, dirigida per Jordi Roca (UB) i Carles Santacana (UB).
Quadre realitzat per Hippolyte Lecomte (1828) representant l’Episode de la guerre d'Espagne en 1823, prise des retranchements de Sainte-Marguerite devant la Corogne, le 5 juillet 1823, exposat al Palau de Versalles. Font: Wikimedia commons.

Els Cent Mil Fills de Sant Lluís i l’oblidada ocupació francesa d’Espanya (1823-1828)

Una panoràmica a les motivacions, esdevenir i conseqüències polítiques de la presencia francesa a Espanya en els primers moments de la segona restauració de Ferran VII. En recuperar la història d’un període oblidat per la historiografia i la memòria, es destaca la rellevància d’una ocupació que regulà els mecanismes repressius del darrer període absolutista espanyol.
Gravat realitzat per Josep Puiggarí Llobet, Pau Alabern Casas i Ramon Alabern Casas, intitulat “Escenas de la revolucion y bombardeo de Barcelona”, en el qual s’hi representen els disturbis populars ocorreguts el 16 de novembre de 1842 a Barcelona. Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Les bullangues de Barcelona (1835-1843) i la polisèmia rere el concepte de «revolta popular»

L’article que segueix tracta d’establir, a través de l’estudi de les insurreccions populars, conegudes com a bullangues, succeïdes a Barcelona durant el període 1835-1843, l’existència de motius múltiples rere el concepte de «revolta popular». S’identifiquen, en la mobilització insurreccional popular, components de caràcter anticlerical, antifiscal i luddita, així com es vincula la protesta popular amb el progressisme radical català.

Internacionalisme obrer: una utopia a punt de reviure?

El desembre de 2018, l’organització Democracy in Europe Movement 2025 (DiEM25), filla de Yanis Varoufakis, conjuntament amb el Sanders Institute, think tank fundat per Jane O’Meara Sanders, llençaven una crida pública per a la creació d’un front comú vers les forces del feixisme i del lliure mercat. Sense direcció ideològica establerta més enllà de la contraposició al neoliberalisme capitalista, tal crida oberta a unes suposades forces progressistes quedà estàtica, inerta, a l’espera de concretar-se en un projecte palpable.
Popular
Un intent per arribar a la immunitat contra els verins: el cas de Mitrídates VI Eupàtor

Subscriu-te a la nostra newsletter

Tots els drets reservats

Amb el suport de

QUIOSC
SECCIONS
El PROJECTE
XARXES