Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
numeros
debat
efemerides
ressenya

Aquest any se celebra el 50è aniversari del que fou l’últim disc dels Beatles: “Let it Be”, compartint nom amb una de les seves cançons més conegudes que els ha fet immortals. Amb temes com “Let it Be”, “Get Back” o “Across the universe”, l’àlbum tancaria la carrera d’un dels grups pop-rock més importants de les últimes dècades. El disc va ser publicat el 8 de maig de 1970, el mateix any que el grup anunciava la seva dissolució. Tot i això, no tothom el considera l’últim de la banda. 

L’àlbum “Let it Be” va ser gravat dos anys abans, l’any 1968. Tot i que en principi havia de publicar-se l’any següent, aquest es va posposar perquè, a mitjans de 1969, el grup va començar la gravació i producció del seu àlbum “Abbey Road”, fet que va aparcar “Let it Be”. Finalment, el gener del 1970, el disc es va recuperar i va començar la darrera producció, que seria la definitiva i que veuria la llum al maig del mateix any.

Però la història no acaba aquí. La producció d’aquest disc també va portar problemes. Tradicionalment, els Beatles sempre havien treballat amb George Martin, productor de tota la seva discografia fins aleshores, des del seu primer disc “Please Please Me” fins al mencionat “Abbey Road”. En aquest cas, però, el disc no va ser produït per Martin, sinó per Phil Spector, un productor nord-americà que va ser cridat per John Lennon, amb qui ja havia treballat en  el seu disc en solitari “Wedding Album”. 

Phil Spector (Font: Viquipèdia)
Phil Spector (Font: Viquipèdia)

Phil Spector és conegut pel seu treball amb el “mur de so”, una tècnica de producció que consisteix en la superposició de pistes d’acompanyament per crear un so compacte i feixuc. Phil Spector va utilitzar les gravacions fetes el 1968 de l’àlbum “Let it be” i va afegir el seu segell personal, sobretot afegint pistes d’acompanyament simfònic i coral. Fins i tot es parla que va haver d’eliminar alguna pista original per poder afegir-hi més pistes seves. Aquesta producció va ser, finalment, la versió definitiva. 

Aquest fet no va agradar als altres components de la banda, sobretot a Paul McCartney, que sosté que la producció de Phil Spector treia als Beatles tota la seva sonoritat original. De fet, l’any 2003, es va publicar el disc “Let it be… Naked”, la versió original del 1968, sense la postproducció de Spector. A més, aquest treball va ser promogut per Paul McCartney amb l’ajuda de George Martin, el productor habitual dels Beatles, recuperant la sonoritat original de la banda.

En definitiva, “Let it be” va ser un disc que va culminar la carrera d’un dels grups més grans de la història de la música i, 50 anys després, encara gaudim de les seves cançons. I que només amb 8 anys d’història (1962-1970), els Beatles van compondre alguns dels temes més importants del pop-rock occidental. Per tant, aquest any és una bona oportunitat per redescobrir la música dels músics de Liverpool: Paul, John, George i Ringo.

1 comments

  1. Només una apreciació. Let It Be, no és un projecte enregistrat el 1968, si no el gener del 1969. Correspon al projecte de l’Album Get Back, enregistrat en 13 sessions durant aquell gener, amb alguna post-producció posterior i que conclogué en el famós Rooftop Concert, al terrat d’Apple Records a finals
    de gener.

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>