Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
debat
efemerides
numeros
destripant
curiositats
vides_paralleles
histories_esport
reaccions_medievals
ressenya
origens
popup_theme
elementor_library
Filter by Categories
Actualitat
Anècdota
Article
Cròniques
Curiositats
Debats Historiogràfics
Deformant la història
Editorial
Entrevista
Número 0
Número 1
Número 10
Número 11
Número 12
Número 13
Número 14
Número 15
Número 16
Número 17
Número 18
Número 19
Número 2
Número 20
Número 21
Número 22
Número 23
Número 24: Especial relacions Catalunya-Espanya
Número 25
Número 26
Número 27
Número 28: Especial Desobediència Civil
Número 29
Número 3
Número 30
Número 31: 50 anys del maig del 68
Número 32
Número 33
Número 34
Número 35
Número 36
Número 36. Especial Primera Guerra Mundial
Número 37
Número 38
Número 39
Número 4
Número 40. Especial Guerra Civil
Número 41
Número 42
Número 43
Número 44
Número 45
Número 46
Número 47
Número 48
Número 49
Número 5
Número 50
Número 51
Número 52
Número 6
Número 7
Número 8
Número 9
Ressenyes
Revistes
Sin categoría
Últimes novetats

Estem acostumats a sentir a parlar dels hooligans en l’àmbit de l’esport. Ens vénen al cap aquelles imatges de gent violenta, incívica, que duu a terme aldarulls o bé actes violents, però que en qualsevol cas es fa notar amb càntics i que es mou en grups nombrosos. La traducció més utilitzada al català és “gamberro” que, segons els diccionaris, és un brètol, aquell qui duu a terme actes incívics per molestar els altres.

Les gambes són un tipus de crustacis decàpodes que tenen un alt valor gastronòmic i culinari i s’han pescat a la Mediterrània des de l’època romana. Segons apareix a l’obra De re coquinaria d’Apici, un gastrònom romà del segle I d. C., les gambes eren ja el plat estrella dels banquets de les famílies benestants. Si bé inicialment la seva conservació era dificultosa, l’aparició de noves tècniques de conservació en gel aparegudes a la Península Ibèrica al segle XVII en féu possible el consum a les terres d’interior.

Doncs bé, els pescadors de gambes, altrament dits gambers o gamberos, es reunien en grups nombrosos abans de sortir a la mar i sempre ho feien de matinada quan la gent dormia. Mentre esperaven la resta, bevien i parlaven, i com més eren més xivarri feien. I feien pregons per repartir les tasques. Així fou com es tornaren molestos per als que intentaven conciliar el son. I els culpables d’aquell malestar, acusats d’incívics i brètols, eren els gamberos, paraula d’origen castellà que amb el temps va doblar la erra i va esdevenir l’actual “gamberro”.

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>