Per citar aquesta publicació

Mas Craviotto, Adrià (2017) "El primer Borbó: un dement patològic", Ab Origine Magazine, Curiositats(01 Juny) [en línia].
Tags

El primer Borbó: un dement patològic

Al llarg dels segles moderns i contemporanis, els borbons han estat una de les famílies europees amb més escàndols en tots els nivells: familiars, matrimonials, econòmics i polítics. És el cognom d’una família molt controvertida que ha donat a aquest país monarques de totes classes, alguns de molt autoritaris, altres que deien governar pel poble però sense el poble, altres de molt malgastadors portant el país a greus crisis econòmiques i fins i tot alguns que eren objecte d’escarni per part de la premsa de l’època degut a les relacions “massa estretes” que mantenien amb ministres de confiança. Sens dubte però, el borbó que va començar a forjar la mala fama del seu cognom degut al seu comportament, les seves manies, fòbies i sobretot degut a la forma com es comportava fou Felip V. Aquest monarca patia una mena de trastorn mental, un bipolarisme combinat amb una depressió i malenconia que el portaren a actuar com el que alguns historiadors han anomenat “un rey loco”. A continuació repassarem cinc de les facetes més fosques i delirants que patí al llarg del seus regnats.

Un monarca nimfòman

És sobradament conegut i documentada la obsessió que tenien alguns borbons pel sexe, i fou segurament Felip qui va començar a posar-ho de moda. Durant el seu segon matrimoni amb Isabel de Farnesi de Parma va desenvolupar una dependència sexual quasi malaltissa, fins a tal punt que els ambaixadors que rebia es queixaven de l’estat esgotat que patia por el uso demasiado frecuente que hae de la reina. S’ha constatat que era bastant pervertit, organitzava jocs eròtics en grup pels seus amics cortesans i va arribar a organitzar consells des del seu llit acompanyat de la seva esposa.

Felip V patia depressió i malenconia, fet que li provocava un estat constant d’ansietat, bipolarisme i trastorn psicològic. Font: https://content3.cdnprado.net
Felip V patia depressió i malenconia, fet que li provocava un estat constant d’ansietat, bipolarisme i trastorn psicològic. Font: Jean Ranc, Felipe V, rey de España, óleo sobre lienzo, 1723, Museo del Prado.

Obsessió amb el menjar

Cada dia menjava el seu plat preferit, gallina bullida, un plat que l’acompanyava amb múltiples ungüents que tenien propietats afrodisíaques per estimular la potència sexual del monarca. Esmorzava quallada i un preparat de llet, vi, ous, sucre i clau, segurament per recuperar l’energia que havia gastat la nit anterior amb la reina i estar en condicions per la següent.

Pànic al sol

Aquesta és una de les fòbies més famoses que tenia el monarca després que un dia sortís a cavalcar i enmig d’un dels seus deliris cregués que el sol l’estava atacant. Això va anar en augment i començaren les manies en totes i cadascuna de les coses que duia a terme, vivia obsessionat per que cap raig de sol el toqués i les cortines de palau restaven sempre tancades, ja que creia que si un raig el tocava, li penetrava a través de la pell i destruïa els seus òrgans. Amb aquest propòsit, va trasbalsar tot el personal de servei de la cort al canviar tots els seus horaris, ja que degut a aquesta fòbia de la llum solar, va començar a fer vida de nit, fet que deuria suposar més d’un problema per la gent que estava al seu servei.

Pensava que estava mort o era una granota

El seu delicat estat psicològic va anar en augment provocant uns deliris esperpèntics. Va desenvolupar el síndrome de Cotard, que és un deliri de negació i que es manifestava quan el monarca afirmava a tothom que no tenia braços ni peus o fins i tot que estava mort preguntant al seu servei com és que encara no l’havien enterrat. En una ocasió els preguntà, enmig d’un dels seus trastorns, com és que conservava la identitat humana si acabava de convertir-se en una granota.

Retrat de la família de Felip V (al centre) juntament amb la seva segona esposa Isabel de Farnesi (a la dreta). Font: https://content3.cdnprado.net
Retrat de la família de Felip V (al centre) juntament amb la seva segona esposa Isabel de Farnesi (a la dreta). Font: Louis-Michel van Loo, La familia de Felipe V, óleo sobre lienzo, 1743, Museo del Prado.

Aversió per la higiene

En una ocasió va agafar pànic a la roba blanca, tant la que usava de vestimenta com la de palau, ja que creia que desprenia una llum encegadora i feia mal a la gent. El monarca pensava que això era degut a que les misses que es van dir en motiu de la mort de la seva primera esposa foren insuficients, i és per aquest motiu que va ordenar canviar tot el seu vestuari, les robes dels llits, els múltiples mantells, les cortines, etcètera. Aquesta situació va ser límit quan en una altra ocasió pensava que l’estaven enverinant a través de la roba, més concretament del blanc de la roba que li posaven a diari.

Detestava la higiene i és per aquest motiu que ha arribat fins a l’actualitat la imatge d’un rei brut, que no s’afaitava mai, que amb prou feines es canviava la roba i que passava llargues temporades sense rentar-se desprenent una pudor que, segons diuen les fonts escrites, era insuportable. Odiava que li tallessin el cabell i les ungles, sobretot dels peus i, degut a això, se sap que les duia tant llargues que se li enroscaven i li impedien caminar amb normalitat, cosa que explicarien els crits de dolor que se sentien de nit des de fora el palau de San Ildefonso, residència oficial de Felip.

  • (Navàs, 1993). Graduat en Història i Màster de Cultures Medievals (UB). Actualment PDI a la Universitat de Lleida i elaborant una tesi doctoral sobre abastament, mercat, caresties i fams cerealistes a la ciutat de Manresa durant la baixa edat mitjana (1300-1462). Membre del grup de recerca EPIDEMED de la UdL que porta per títol: Més enllà de la Pesta Negra, epidèmies i crisis de mortalitat en el nord-est peninsular, segles XI-XVI: Reconstrucció de cicles, mesurament d'efectes i anàlisi de respostes. Soci i membre de la junta directiva del Centre d'Estudis del Bages.

Tags

Comparteix i comenta-ho a les xarxes

Compartició en twitter
Compartició en facebook
Compartició en email

Subscriu-te a la nostra newsletter

Per citar aquesta pubicació

Mas Craviotto, Adrià (2017) "El primer Borbó: un dement patològic", Ab Origine Magazine, Curiositats(01 Juny) [en línia].
Popular

Subscriu-te a la nostra newsletter

Relacionat