Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
numeros
debat
efemerides
ressenya

Fa escassos dies el grup de power mètal Sabaton va treure un videoclip anomenat Livgardet a on es feia homenatge a aquesta unitat de l’exèrcit suec en el seu 500è aniversari. Malgrat ser molt desconeguda, la història de la seva creació és digna d’una novel·la i un punt cabdal de la Guerra d’Independència Sueca.

El Bany de Sang d’Estocolm

L’any 1397 els tres regnes independents nòrdics (és a dir, Dinamarca, Suècia i Noruega) s’havien unit en el que es coneix com a Unió de Kalmar. Atemorits pel creixent poder la Lliga Hanseàtica, els tres països van decidir articular-se en una unió federal per així poder resistir millor les pressions de la poderosa lliga de comerciants alemanys. Malgrat la seva proposta relativament descentralitzada, amb un rei que era alhora senyor dels tres regnes, la realitat és que qui duia la batuta era Dinamarca i les altres dues corones s’estaven convertint cada cop més en simples províncies daneses.

A Suècia s’havia anat articulant un partit independentista al voltant de la poderosa família Sture, un fet que posava profundament nerviosa a la noblesa unionista i, especialment, als danesos. La Hansa, qui en realitat controlava el negoci metal·lúrgic de les mines de Dalarna, el cor de l’economia de Suècia, veia amb bons ulls les actituds independentistes sueques, ja que la Unió era un entrebanc per als seus negocis.

El 1517 Sten Sture va protagonitzar una rebel·lió contra l’arquebisbe d’Uppsala, l’unionista Gustav Trolle, que només es va saldar després que l’arquerrei Christian II hi intervingués amb un exèrcit i capturés a diversos nobles, entre ells a Gustav Vasa. La situació, lluny de calmar-se, va esclatar de nou quan el 1519 Christian II, aleshores rei de Noruega, Dinamarca i Suècia segons els principis de la Unió de Kalmar, va acusar d’heretges a diversos independentistes, els va arrestar i els va manar executar. Alguns, com la vídua de Sten Sture, Kristina Gyllenstierna, van ser duts al captiveri a Dinamarca. El 10 de novembre de 1520 per Estocolm corria la sang de gairebé cent cadàvers, als que en breus se sumarien uns sis-cents més per tota Suècia i Finlàndia. Va ser el bany de sang d’Estocolm (Stockholms blodbad).

La Placa del Bany de Sang. Calcografia de Dionysius Padt-Brugge (1676, basat en un original fet a Anvers el 1524 per Kort Steinkamp i Hans Kruse). Font: Europeana.

Gustav Vasa havia fugit del seu captiveri i entre 1518 i 1520 havia pres part a diverses accions independentistes, entre elles la batalla de Brännkyrka, a més d’incitar a la rebel·lió diverses ciutats i regions de Suècia, sense èxit. Amb el bany de sang, tot va canviar. Enmig d’una onada d’aldarulls i protestes, Vasa va fer un moviment crucial: va intentar alçar en armes Dalarna, la cabdal regió minera del centre de Suècia, la poma de la discòrdia entre la Hansa, la banca alemanya dels Függer, la noblesa sueca i la noblesa unionista. El Nadal del 1520 va arribar a Mora, després de visitar diverses ciutats de Dalarna, amb resultats decebedors. Segons la llegenda es va allotjar a la granja de Tomt Margit i Tomt Mats Larsson, que el van haver d’amagar al soterrani, sota una bota de cervesa, perquè els danesos no el trobessin.

Tomt Margit amaga Gustav Vasa dels danesos. Quadre de Johan Fredrik Höckert (1860). Font: Viquipèdia.

Dos esquiadors i setze dalesos

La llegenda, històricament controvertida, diu que l’assemblea de Mora en primera instància va rebutjar –com tantes altres ciutats abans- les pretensions independentistes de Vasa, aleshores de només vint-i-quatre anys. Unes hores després, amb més gent sumant-se a l’assemblea i notícies arribant del Bany de Sang d’Estocolm, s’ho van repensar i, avergonyits d’haver rebutjat la proposta, van enviar dos esquiadors, en Lars de Kettilbo i l’Engelbrekt de Mora, a buscar Gustav, que ja era de camí cap a un altre poble. El van trobar i el van fer tornar, confirmant-li que la ciutat s’unia a la rebel·lió.

Gustav Vasa adreçant-se als dalesos a Mora – Oli sobre tela de Johan Gustaf Sandberg (1836). Font: Viquipèdia.

Un cop tornat a Mora, l’assemblea el va investir cabdill de Dalarna i rei de Suècia i li va oferir setze voluntaris per ser la seva escorta personal. Aquests setze dalesos de confiança van ser els primers membres de la Guàrdia Sueca, la Svea Livgardet, que els Sabaton homenatgen al seu darrer videoclip.

Des d’allà Gustav Vasa i el seu creixent exèrcit independentista va marxar fins a la ciutat de Falun, seu de la mina de coure més gran d’Europa, va derrotar la guarnició danesa i la va saquejar. Continuaria avançant fins a la decisiva Batalla de la barca de Brunnbäck (Slaget vid Brunnbäcks färja) l’abril de 1521, a on les accions de guerrilla dels suecs s’acabarien i començaria una autèntica Guerra d’Alliberament (Befrielsekrig). Diverses victòries van seguir fins que, la primavera del 1523, només Estocolm i Kalmar seguien en mans daneses. Ambdues van caure aquell mateix any. El 1524, Christian II es va veure obligat a reconèixer la independència de Suècia al Tractat de Malmö. 

Des d’aleshores la Guàrdia Sueca seria el cos d’elit de l’exèrcit del nou (o ressuscitat) país i és, encara avui dia, un dels cossos militars en actiu més antics d’Europa, originat de setze voluntaris dalesos a la guerra d’independència. I per si algú s’ho demanava, sí; els Sabaton són dalesos; de Falun, la primera victòria dels independentistes. Podria ser altrament?

 

[Vídeo]

La Guàrdia Sueca (traducció al català de la lletra)

Encara la Guàrdia s’alça

fundada pel nostre pare de la pàtria

amb dedicat servei durant cinc-cents anys.

Des de la Marxa Bàltica,

la Batalla de Lund, els Camps de Narva,

segueixen passos d’herois.

 

Forjats amb foc i sang dalesa,

amb terra glaçada i heroisme,

en un temps de guerra van alçar-se.

 

Descendents de només setze homes

el cos més antic del regne,

un temps

de guerra.

 

Allà a on els camins els duguin

la guàrdia jura protegir,

al rei i al país dediquen les seves vides.

 

“Genoll a genoll” (com un sol home) la guàrdia avança

lluitant pel nostre pare de la pàtria

amb dedicat servei durant cinc-cents anys.

Des de la Marxa Bàltica

la Batalla de Lund, els Camps de Narva

segueixen passos d’herois.

 

Sense importar qui dugui la corona

lleialtat al rei juren

i en temps de pau romanen.

 

Amb tradicions de temps antics

protegeixen les portes del poder

en la pau

i en la guerra.

 

Allà a on els camins els duguin

al voltant del rei la guàrdia es manté

pel país i pel regne sacrificant la vida.

 

“Genoll a genoll” (com un sol home) la guàrdia avança

lluitant pel nostre pare de la pàtria

amb dedicat servei durant cinc-cents anys.

Des de la Marxa Bàltica

la Batalla de Lund, els Camps de Narva

segueixen passos d’herois.

 

Per Suècia amb els temps,

allà a on vagi el rei,

fan el que sembla impossible

sense témer el futur.

 

Allà a on els camins els duguin

la guàrdia jura protegir,

al rei i al país dediquen les seves vides.

 

Encara la Guàrdia s’alça

fundada pel nostre pare de la pàtria

amb dedicat servei durant cinc-cents anys.

Des de la Marxa Bàltica,

la Batalla de Lund, els Camps de Narva,

segueixen passos d’herois.

(Notes: malgrat fos fundada el 1521, al videoclip apareixen amb els uniformes de l’època del Gran Imperi suec, és a dir, la segona meitat del segle XVII. La Marxa Bàltica es refereix a la Batalla dels Belts Glaçats , la Batalla de Lund s’esdevingué a la Guerra d’Escània i la Batalla de Narva ho féu durant la Gran Guerra Nòrdica). La música és un himne religiós, conegut en suec com Härlig är Jorden (Bell és el món), esdevingut una nadala popular amb el pas dels anys.

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>