A finals del segle XVII Escòcia es trobava sumida en una greu crisi econòmica, amb successius períodes de fams, i sense expectatives de recuperació. En aquest context, William Paterson, un aventurer i financer escocès, plantejà una alternativa: establir una base comercial al Darién, a l’Istme de Panamà. Paterson havia sentit a parlar del territori del Darién, una mena de paradís terrenal situat en una remota badia del Carib, on abundaven riques terres de cultiu i hi vivia una població indígena amigable. Més enllà de la imatge ideal que Paterson estava interessat a oferir, el Darién tenia una posició estratègica molt interessant per al tràfic de mercaderies a Índies. El que es plantejava en aquesta regió perifèrica de l’Istme de Panamà era establir una colònia que gestionés el lucratiu comerç existent entre l’Oceà Atlàntic i el Pacífic. La idea de Paterson tenia, d’entrada, un problema important: el Darién era considerat territori espanyol per la Monarquia Hispànica i, en conseqüència, les autoritats colonials de la zona no tenien cap intenció de permetre-hi un establiment estranger.
A més a més, el que per a escocesos, holandesos, anglesos i francesos era considerat “comerç” per els espanyols tenia un nom menys amable: contraban. La previsible hostilitat espanyola no aturà el projecte i el 4 de juliol de 1698 cinc vaixells escocesos partien cap al Darién en nom de la Company of Scotland Trading to Africa and the Indies. L’expedició sortí de Gran Bretanya sota el lideratge de Paterson, tot i que tenia la principal companyia comercial britànica, la East India Company, en contra. Tampoc la monarquia anglesa recolzava l’expedició, i, de fet, s’havia prohibit als vaixells britànics comerciar amb la futura colònia del Darién. D’entrada la situació no era massa favorable per l’expedició.
El problema més gran de l’expedició fou, però, el propi Darién. El 2 de novembre del mateix any l’expedició escocesa formada per unes 1.200 persones desembarcà a les costes de l’Istme de Panamà. El xoc psicològic degué ser important. Els colons escocesos trobaren, enlloc del paisatge idíl·lic que s’imaginaven, una densa selva en la qual, com ràpidament descobririen, era pràcticament impossible cultivar qualsevol producte. Els indígenes tampoc resultaren ser tan propensos a tractar amb els nous colons com s’havia pretès. La ferralla europea que els escocesos havien portat del seu país per aconseguir el favor dels nadius no tingué l’efecte esperat, els indis del Darién ja estaven acostumats a tractar, i a desconfiar, de la gent del Vell Continent. La situació no podia ser pitjor. O sí? Amb el pas dels mesos la situació no millorà. L’activitat comercial era nul·la, la colònia no tenia cap activitat.
A aquest fet es sumava la hostilitat del territori i la manca d’ajuda indígena. En poc temps la fam, les malalties i la mort assolaren el principal assentament de la zona, anomenat Fort Saint Andrew. Entrat l’any 1699 els supervivents reberen notícies d’un atac espanyol imminent. Aquest fet fou el detonant definitiu que portà a l’abandonament de la colònia. Les poc més de tres-centes persones que havien sobreviscut fugiren del Darién. Paral·lelament una segona expedició havia sortit d’Escòcia, sense conèixer la sort dels seus predecessors. Quan arribaren al Fort Saint Andrew el trobaren buit i malgrat això intentaren establir-se de nou a la colònia. Pocs mesos després foren atacats pels espanyols i el març de l’any 1700 hagueren d’abandonar, ara ja definitivament, l’intent de colonització escocesa del Darién. El Darién, però, no només es resistí als escocesos a finals del segle XVII; de fet, si des de Gran Bretanya podien intentar colonitzar-lo era perquè els espanyols, després de dos segles d’establiment a Amèrica, no havien aconseguit controlar un territori eminentment hostil pels europeus, poblat per els kuna, uns indígenes prou bel·licosos com per fer front al control de la Monarquia Hispànica. El Darién, de fet, continua sent avui dia un territori hostil al poder estatal ja que el Govern de Panamà té, a l’actualitat, un control limitat sobre la zona.
