Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
numeros
debat
efemerides
ressenya

Tots coneixem la història d’aquell suís que es va veure obligat a disparar a una poma, col·locada sobre el cap del seu fill, amb la seva ballesta. Però què hi ha de cert en ella? Va existir Guillem Tell?

La llegenda explica que els suïssos feia uns anys que patien el govern del duc d’Àustria, que havia ocupat el país per la força. Acostumats a les llibertats de les valls, el nou govern, el seu despotisme, els seus impostos i la seva violència treien de polleguera als habitants dels tres “cantons del bosc”: Schwyz, Uri i Unterwalden

Els austríacs, per demostrar qui manava a les valls, no escatimaven en excessos. El més sonat fou quan Gessler, un dels dos governadors, va ordenar posar un barret a dalt d’un pal, al centre d’Altdorf, la capital d’Uri, i ordenà que tothom hi fes una reverència quan hi passés pel davant, ja que aquell barret representaria, des d’aleshores, el poder dels Habsburg. Però no fou l’únic. La llegenda parla de confiscacions de bèsties de tir, intents de violació, mutilacions… 

En aquest clima d’abús, Wilhelm Tell, un caçador de Bürglen (cantó d’Uri), va passar per la plaça d’Altdorf i es va negar a fer la reverència al barret. Gessler va ordenar que l’arrestessin i, en saber qui era, li va demanar una prova de la seva famosa punteria amb la ballesta. Va ordenar que posessin una poma sobre el cap del seu fill Walter i que Tell disparés. Si encertava, se salvarien; si fallava, Tell seria executat per rebel·lió. 

Tell va agafar dues fletxes, va carregar la ballesta amb una, va disparar i va encertar. Encuriosit per la segona fletxa, Gessler va demanar per què la volia i Tell va contestar que la segona era per ell en el cas que el seu fill hagués mort. Furibund, el governador va decretar cadena perpètua i va ordenar que el portessin al castell de Küssnacht. Aquests fets haurien passat el 17 de novembre de 1307.

Paral·lelament, els suïssos estaven preparant la rebel·lió contra els austríacs. Segons la llegenda, l’1 d’agost de 1307, al voltant de les dues de la matinada, s’havien reunit al prat de Rütli (prop del llac de Lucerna, cantó d’Uri) delegats dels tres cantons, Guillem Tell entre ells, decidits a iniciar una revolta i a fer fora els austríacs. Van jurar unió i aliança eterna, no atacar-se entre ells i lluitar fins a fer fora els austríacs de les valls.

El jurament de Rütli (Jean Renggli, 1891) (Font: Viquipèdia)
El jurament de Rütli (Jean Renggli, 1891) (Font: Viquipèdia)
El jurament de Rütli (Henry Fuseli:Heinrich Füssli, 1780) (Font: Viquipèdia)
El jurament de Rütli (Henry Fuseli:Heinrich Füssli, 1780) (Font: Viquipèdia)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Per arribar a Küssnacht calia creuar en barca el Llac dels Quatre Cantons, però quan eren enmig del llac, una tempesta va esclatar, els austríacs es van veure obligats a deslligar Tell per ajudar a remar fins a la riba i, en arribar, Tell va aconseguir escapar d’un salt, fent-se abans amb la ballesta i la fletxa que quedava. Fugint pels boscos va aconseguir despistar els austríacs i finalment emboscar-los, matant d’un tret a Gessler. Amb el governador mort, la rebel·lió ho tenia més fàcil i va esclatar poc després. Els revoltats van prendre els castells de Küssnacht i Sarnen i finalment van esclafar l’exèrcit del duc d’Àustria a la gorja de Morgarten, el 1315.

El salt de Tell (Ernst Stückelberg, 1883) (Font: Viquipèdia)
El salt de Tell (Ernst Stückelberg, 1883) (Font: Viquipèdia)
Detall del salt de Tell (Ernst Stückelberg, 1883) (Font: Viquipèdia)
Detall del salt de Tell (Ernst Stückelberg, 1883) (Font: Viquipèdia)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Si bé la independència no es reconeixeria formalment fins l’any 1648, des de 1315 els austríacs no van tornar a trepitjar les valls. La guerra d’independència havia estat un èxit i naixia un nou país. A la reunió de Rütli sembla que s’havia estipulat, després de la retirada voluntària d’Unterwalden, que Uri dirigiria durant la guerra i Schwyz, durant la pau. Per tant, assolida la pau, el país seria la terra dels schwyzesos, Schwyzerland, després Schweiz (Suïssa).

La primera versió de la llegenda és de 1420, posteriorment codificada en el Llibre Blanc de Sarnen, un manuscrit de 1470. De la mateixa època (1477) és el Tellenlied (la “Cançó d’en Tell”), però la versió canònica és la que reuní Aegidius Tschüdi al seu monumental Chronicon Helveticum (Crònica Helvètica, 1570), el primer intent de fer una història de Suïssa. En totes aquestes versions coincideixen els fets, únicament varien els noms d’algunes persones. 

Altres investigacions han demostrat que, si bé no se sap si és “certa”, sí que la llegenda és molt versemblant. Antropòlegs han estudiat el ritu de l’Apfelschuss (el “tret a la poma”), que sembla bastant estès al món germànic medieval com una prova de destresa amb la ballesta. 

Excavacions arqueològiques fetes durant el segle XX han demostrat l’existència, a Küssnacht i Sarnen, de dos castells medievals, destruïts violentament a principis del segle XIV, exactament quan la llegenda diu que foren presos a l’assalt. I la batalla de Morgarten, així com la rebel·lió dels suïssos contra el duc d’Àustria, són fets històrics demostrats i documentats. A més, l’aliança de Rütli (Bundesbrief), posteriorment posada per escrit, va ser trobada a l’arxiu cantonal de Schwyz el 1724. El carboni va demostrar que el pergamí és un original de principis del segle XIV

Jurament federal de Rütli (1-8-1307 aprox.) (Font: Viquipèdia)
Jurament federal de Rütli (1-8-1307 aprox.) (Font: Viquipèdia)

Sempre se’ns diu que les llegendes no són veritat. Però el cas de Tell sembla demostrar el contrari. Les llegendes són veritats a l’espera de verificació acadèmica; veritats latents.

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>