Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
numeros
debat
efemerides
ressenya

L’octubre de 1972 s’inicià una aturada nacional d’una part del gremi de camioners per protestar en contra les polítiques del govern d’Allende, elegit democràticament el 4 de setembre de 1970. L’objectiu de l’aturada era desestabilitzar i bloquejar l’economia xilena, amb el suport i el finançament de la CIA i la Casa Blanca. No obstant això, amb l’ajuda d’una xarxa telefònica i de tèlex nacional, el Govern va poder respondre ràpidament al problema. D’on va sorgir aquella capacitat de resolució tan ràpida? Una part no tan coneguda d’aquesta història és que aquella xarxa tecnològica formava part d’un projecte cibernètic molt més ambiciós, que feia força mesos que s’estava  gestant.

Generalment s’associa l’origen de la cibernètica al desenvolupament militar de la Segona Guerra Mundial, amb el desafiament de crear un mecanisme antiaeri per preveure la modificació humana —tant conscient com inconscient— de la trajectòria dels avions. La cibernètica, doncs, es va anar desenvolupant des d’una perspectiva interdisciplinària, com la neurologia, la psicologia, l’enginyeria, les matemàtiques i les ciències socials. Tant als Estats Units com a la Unió Soviètica,  l’ús inicial de l’ordinador en el desenvolupament científic va estar dominat pel mateix tipus de programes: càlculs en armament nuclear, balística de míssils i defensa antimíssils. Així mateix, diversos historiadors han exposat com la computació donà forma a les comunitats econòmiques, de defensa i acadèmiques, alhora que aquestes donaren forma a l’ordinador; el qual és presentat com l’eina central i la metàfora de la Guerra Freda. Per una altra banda, els cibernètics britànics no es vincularen amb l’enginyeria militar, sinó que més aviat ho feren amb l’àrea de la psicologia i l’estudi del cervell.

Paral·lelament, amb l’arribada de la Unidad Popular al govern Xilè, es va començar a desenvolupar el projecte Synco: un sistema dissenyat per a la gestió i planificació de la creixent economia estatal, fruit del seguit de nacionalitzacions empresarials. Precisament, l’encarregat d’aquest procés polític fou Fernando Flores, enginyer i gerent tècnic de la Corporació de Foment de la Producció (CORFO) del Govern, que contactà amb el científic britànic Stafford Beer per trobar la manera de transformar les visions ideològiques en fets pràctics. De manera que el model de cibernètica de gerència de Beer confluí perfectament amb les intencions del socialisme xilè: ambdós desitjaven implementar canvis estructurals sense amenaçar l’estabilitat de les institucions democràtiques. La idea del projecte tecnològic era facilitar la presa de decisions basades en dades a temps real i, així, ajudar a adaptar l’economia als canvis socials. També es preveia canalitzar l’atenció cap a les indústries més necessitades i millorar i estalviar la burocràcia, tot permetent una comunicació directa del poble amb el govern. El propòsit, doncs, era mantenir un equilibri entre el control central i la llibertat individual.

Dispositiu telegràfic de transmissió de dades (Tèlex). Font: Wikimedia commons

El projecte Synco passava per la construcció de quatre components: la xarxa de tèlex, el software estadístic, el simulador econòmic i la sala d’operacions on reunir-se i prendre les decisions. La intenció, a la llarga, era instal·lar sales de control a cada ministeri i al palau presidencial. A més, es buscava un disseny futurista, que trenqués amb l’estètica contemporània i que fos inclusiu, en el sentit que rebria per igual a treballadors i a buròcrates. Un projecte, doncs, ben ambiciós, considerant els limitats recursos materials de què disposava Xile -una cinquantena d’ordinadors- i oferint solucions diferents de les explorades fins al moment. En definitiva, un projecte xilè, amb tecnologia importada dels Estats Units i amb un consultor britànic.

Més enllà de l’evident intersecció entre tecnologia i política, aquest projecte cibernètic, diferent de les propostes desenvolupades pels dos grans blocs polítics de la Guerra Freda, és una mostra més de les intencions d’Allende de desenvolupar un canvi socialista fora de les lògiques dominants (com Cuba o la Unió Soviètica). I també és una mostra de com els tecnòlegs introduïren determinats valors polítics al disseny de sistemes tècnics, no sense dificultats, tensions i discrepàncies.

Amb el cop d’estat de l’11 de setembre de 1973, tanmateix, aquest projecte va caure juntament amb el projecte, ja utòpic, del socialisme democràtic xilè. Un sistema tecnològic dissenyat i fracassat -no per qüestions tècniques-, en un i des d’un determinat context. Les tecnologies, certament, són textos històrics que ens permeten llegir el passat.

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>