Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
numeros
debat
efemerides
ressenya

Al llarg de la història, l’ésser humà ha hagut de ser testimoni i protagonista d’èpoques d’una extrema desesperació que el va empènyer a recórrer els camins més immorals i inhumans que hom pot imaginar. Les fams i caresties alimentàries es van apoderar d’Europa durant els segles VIII i XI, i van portar les poblacions a viure en la més absoluta misèria, amb una gana permanent i de vegades en unes situacions que van empènyer l’ésser humà a convertir-se en el pitjor enemic de la seva espècie.

El canibalisme està documentat en aquesta època gràcies als principals escrivans i cronistes del moment, fet pel qual els historiadors es poden fer la idea de la magnitud de les crisis alimentàries. A causa de les males collites, molta gent va haver de substituir certs menjars i integrar a la seva dieta aliments menys corrents i que esdevenien una font alternativa per no morir d’inanició. Aquests aliments eren glans, castanyes i sobretot la caça, recursos extrets dels boscos pròxims. Però què succeeix quan afirmem que aquesta situació afectà aproximadament un 80% de la població europea? Que arriba un moment que els boscos s’esgoten, les fonts alimentàries escassegen i la caça esdevé cada cop més un privilegi. Aleshores, es passa a la següent fase, la de menjar tot allò que, recorrent als casos extrems, atemptava fins i tot contra la pròpia salut. La gent començà a menjar herbes, bolets, fruits silvestres i arrels, aliments que s’havien de conèixer bé per saber si eren comestibles o no i si podien afectar la salut, fet que ens relata Gregori de Tours:

“Hubo en éste año una intensa hambre en toda la Galia (…) los hubo que careciendo por completo de la harina, cogían hierbas y las comían, con lo que se hinchaban y sucumbían. Fueron muchos los que murieron entonces, consumidos por la falta de alimentos”

Faltava l’element proteínic, la carn, que s’obtenia d’animals immunds per menjar: gossos, gats, rates, rèptils, com les sargantanes, i amfibis, com les granotes. Quan tot això comença a escassejar, l’home havia d’elegir entre dues opcions, esdevenir un carronyaire o recórrer al canibalisme i l’antropofàgia. Alguns van optar pel segon camí.

Sabem les aberracions que es cometien pels cronistes dels monestirs com per exemple Moselà, que el 793 escrivia:

“La fam que va començar l’any anterior es va tornar més cruenta, de tal forma que, a causa dels nostres pecats, va empentar als homes a alimentar-se de coses immundes i a menjar altres homes”

Il·lustració del segle XVI on hi apareixen escenes de canibalisme i infanticidi, situacions que entre els segles VIII i XI serien freqüents en alguns punts d’Europa. Font: Viquipèdia

Alguns annals també relaten la situació que es vivia:

“En Sens, en un sol dia, es van trobar setanta homes morts. En aquest mateix pagus, es van trobar homes i dones que, per vergonya, havien matat i menjat als altres” (Annals de Santa Colombe de Sens)

“Hi va haver una fam atroç a moltes províncies, especialment a Borgonya i la Gàl·lia on molts homes van morir de forma cruel, fins a tal punt que  hi van haver homes que es van menjar cadàvers d’altres homes” (Annals de Xanten).

I finalment, Ademar de Cabanes i Raoul Glaber ens parlen d’homes caçant altres homes com si de cérvols es tractessin, i devoraven la seva carn com feien els llops. Fins i tot es va arribar a l’extrem de vendre la carn humana com si es tractés de la venda de carn animal a les carnisseries,  segons es diu a les descripcions de les fams europees de 1030-1032. Una situació que va portar a la desesperació humana i a què l’home fos un llop per l’home, tal com diria, segles més tard, Thomas Hobbes.

 

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>