«Vice»: Satanàs era (a) la Casa Blanca Publicat el 12 de novembre de 2019 Mentre George Walker Bush, el quaranta-tresè president dels Estats Units d’Amèrica (EUA) ha d’amagar-se a Sarasota (Florida), el seu vicepresident, Richard, “Dick”, Cheney (1941) està al capdavant del país, gestionant els atemptats de les Torres Bessones de Nova York. No és únicament la primera escena de Vice (subtitulada en castellà com a El vicio del poder), sinó també la realitat d’aquell onze de setembre de 2001 i que acabaria canviant el món.
«La lengua de las mariposas»: el coneixement com a forma de llibertat Publicat el 22 de setembre de 2019 A "La lengua de las mariposas" es fa un relat del període no és en absolut l'habitual: en lloc de les èpiques Barcelona i Madrid, epicentres del republicanisme i el moviment obrer, l'acció se situa en un poblet de Galícia, en lloc del protagonisme de dones i homes d'acció com per exemple a Tierra y Libertad (Loach, 1995) o Libertarias (Aranda, 1996) els protagonistes són gent comuna, principalment el mestre de l'escola del poble i un dels seus alumnes, a més de la resta d'habitants de la localitat.
«Attack on Titan» (I): exemple d’ús de la (des)contextualització històrica en el desenvolupament narratiu Publicat el 31 de juliol de 2019 Attack on Titan és la narració de la presumpta extinció de la humanitat, devorada implacablement pels titans: unes criatures d’entre 3 i 15 metres, d’aparença humana i pràcticament invulnerables.
«Batman Ninja»: una anàlisi històrica… o alguna cosa així Publicat el 28 de juliol de 2019 Analitzem el film "Batman Ninja", que situa el superheroi nordamericà al Japó del segle XVI.
«Xerxes» de Miller: com explotar la mateixa idea i morir en l’intent Publicat el 23 de juny de 2019 Frank Miller ha tornat a Grècia. Apareguda en una sèrie de cinc números, Xerxes: The Fall of the House of Darius and the Rise of Alexander, constitueix la seqüela de l’influent còmic 300. Malgrat la innegable olor neocon (per no dir feixistoide) que destil·lava la primera entrega, l’èpica de la història (deformada) es convertia en un poderós imant pel lector, commogut pel sacrifici dels rudes homes de Leònides enfront de la bestial maquinària persa de Xerxes.
«Trotski»: Hollywood amb accent rus Publicat el 20 de gener de 2019 Una producció made in Russia... atenció! Trotski és una sèrie russa disponible a casa nostra gràcies a la plataforma Netflix, la qual, segurament, va pensar que seria una bona idea posar a l'abast del seu públic global una producció que va tenir un èxit notable a Rússia i que va guanyar uns quants premis.
«La rosa de plom i pólvora» Publicat el 4 de novembre de 2018 Tota producció que s’anunciï rere aquest epígraf s’haurà hagut d’encarar a la severa mirada d’un repte exigent. I és que la capital catalana a les portes dels anys vint de la darrera centúria assolí per la via del conflicte el clímax d’una turbulenta dinàmica social en absolut senzilla de recrear. Vorejant els 750.000 habitants, Barcelona era llavors la ciutat més incontrolable i conflictiva d’Espanya: flanquejada per un fabril teló de fum amb la desigualtat com a combustible, es convertí en escenari de permanent enfrontament entre un moviment obrer d’ànima àcrata i una sòlida burgesia industrial.
«Roma, ciutat oberta»: construint l’antifeixisme Publicat el 30 d'octubre de 2018 1945, any en que Roberto Rossellini va dirigir aquesta obra cinematogràfica, fou sens dubte un moment cabdal de la història recent. La derrota de l’Eix i el final de la Segona Guerra Mundial marquen un abans i un després en el desenvolupament del món que passa de les obscures dècades del Període d’Entreguerres (1918-1939) al que diversos historiadors qualifiquen com els 30 anys gloriosos o l’Època Daurada del Capitalisme entre 1945 i 1975.
«La muerte de Stalin»: una successió soviètica Publicat el 19 de setembre de 2018 El 5 de març de 1953, Ióssif Vissariónovitx Djugaixvili (més conegut com a Ióssif Stalin) no només va morir, sinó que va deixar vacant el tron de ferro soviètic. D'ençà que havia començat el seu ascens al poder el 1922, Stalin s'havia anat fent l'amo absolut de la Rússia soviètica, a mesura que va aconseguir imposar la seva successió a base de purgues i anà instal·lant una dictadura de partit únic caracteritzada, entre altres, pel culte a la seva personalitat, el desig de convertir la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) en una potència mundial i per una repressió especialment dura i sagnant que deixà un llegat de milions de morts.
«La Isla Mínima»: dins les obscures entranyes de la Transició Publicat el 13 de juny de 2018 Una pel·lícula obscura per a una història obscura. La Isla Mínima, monumental obra cinematogràfica d’Alberto Rodríguez feta el 2014, endinsa els espectadors en l’atmosfera sòrdida, asfixiant i criminal dels anys de la Transició Espanyola (1975-1982). Amb aquesta ambientació construeix un argument policíac en un thriller que diu molt més del que pronuncia i mostra molt més del que es presenta a la pantalla.
Actualitat L’ús del terror com a arma política: conferències a la Universitat de Pau Publicat el 11 de juliol de 2017
Article Perot Rocaguinarda: el «bandoler popular» de la Catalunya del segle XVII Publicat el 15 d'octubre de 2020