“Vinland Saga”: una saga islandesa del segle XXI - Ab Origine Magazine

Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
numeros
debat
efemerides
ressenya

Els vikings ja no porten banyes ni són uns bàrbars sense sentiments. En els darrers deu anys hem vist com l’interès mediàtic ha portat a la pantalla pentita un període històric que fins ara ha estat freqüentment estereotipat: l’Era Vikinga (793-1066). El fenomen viking que estem vivint en els darrers anys va agafar embranzida a partir de l’estrena de la sèrie Vikings al canal History l’any 2013, una sèrie inspirada en la Saga de Ragnar Lodbrok, i tot i que va crear un precedent per a una adaptació més fidel de la realitat històrica d’aquest període, no deixava de contenir tots els elements per triomfar al segle XXI: sang i fetge, sexe, empoderament femení i una estètica atractiva. La popular sèrie ha comptat amb 6 temporades i recentment, amb motiu de la seva finalització, aquesta revista n’ha fet una lectura crítica.

Uns anys abans de l’estrena d’aquesta sèrie, però, el jove mangaka Makoto Yukimura ja havia començat la seva pròpia adaptació de l’Era Vikinga i de les sagues islandeses en una sèrie de còmics manga “seinen” (orientada a un públic jove-adult) anomenada Vinland Saga, que començà a publicar l’any 2005 i que compta, fins ara, amb 24 volums. A Espanya, des de l’any 2014 disposem de l’edició en castellà de Planeta Cómic, amb traducció de Marc Bernabé. L’èxit internacional d’aquest títol comportaria que durant l’any 2019 s’estrenés un anime, produït per Wit Studio, que adaptava audiovisualment el primer arc argumental del manga en 24 episodis, els quals seran l’objecte de la nostra lectura.

(D’esquerra a dreta). Primer volum del manga “Vinland Saga” en castellà, publicat per Planeta Cómic l’any 2014. Font: Planeta Cómic/ Imatge promocional de la primera temporada de l’anime “Vinland Saga” de Wit Studio, que va emetre’s durant l’any 2019. Font: Vinland Saga

Vinland Saga s’ambienta als països nòrdics i a l’Anglaterra de començaments del segle XI, a finals de l’Era Vikinga. És el primer manga ambientat en aquest període històric, i és especialment interessant per l’excel·lent tasca documental que s’aprecia darrere de l’argument. Sembla força evident que l’autor s’ha basat en diverses fonts medievals (o, almenys, en una interpretació historiogràfica d’aquestes) per crear i recrear la història. Fonts com la Crònica Anglosaxona (segle IX), la Gesta Hammaburgensis ecclesiae pontificum o els Fets dels Bisbes d’Hamburg (c. 1075), la Heimskringla o Històries dels Reis de Noruega (c. 1230) i el Flateyjarbók o Llibre de Flatey (c. 1390) recullen l’entramat d’esdeveniments històrics de la primera meitat del segle XI als quals Yukimura fa al·lusió.

La sèrie comença a la Islàndia de l’any 1002 amb la família de Thors, un guerrer viking establert a Islàndia com a granger després de fugir de la vida bèl·lica que tenia a Escandinàvia com a membre dels “jomsvikings”, una companyia de mercenaris establerts al mar Bàltic. Thors cau en un parany i és assassinat després del duel que manté amb Askeladd, un mercenari danès, davant del seu fill de cinc anys, Thorfinn. Thorfinn s’uneix a la companyia de l’assassí del seu pare amb l’objectiu de guanyar-se el dret a desafiar-lo a un duel i venjar-se forma honorable. Aquesta adscripció de conveniència el portarà a involucrar-se en la invasió d’Anglaterra per part del rei Sven I de Dinamarca i Noruega (m. 1014) i el seu fill Canut II (m. 1035).

Estàtua de Leif Erikson davant de l’església Hallgrímskirkja, a Reykjavík, Islàndia. Font: Unsplash

Les Sagues de Vinlàndia

Les sagues són narracions literàries medievals en prosa, produïdes principalment a Islàndia però també a altres països nòrdics, que tracten temes diversos, des d’històries de sants i bisbes nòrdics i el regnat de monarques escandinaus fins a incursions vikingues i les disputes entre els islandesos. La sèrie adapta les dues sagues anomenades Vinland Sagas o Sagues de Vinlàndia, compostes al segle XIII i que inclouen la Saga d’Erik el Roig i la Saga dels Groenlandesos, que formen part de les “íslendingasögur” o sagues dels islandesos (també anomenades sagues familiars), un gènere literari històric que se centra en les vides d’islandesos notables dels segles IX a XI. Aquesta literatura sorgeix, segons Jesse Byock, com a vehicle per expressar els interessos i les dificultats a les quals s’enfrontaven els islandesos medievals, i es construeix al voltant d’un model concret i característic de disputa.

En anomenar “Vinland Saga” a la sèrie (en singular), en comptes de Vinland Sagas (en plural), ens fa pensar que Yukimura ha tingut la intenció de fer una adaptació, amb una veu pròpia i per al públic del segle XXI, d’uns esdeveniments que es descriuen a les dues Vinland Sagas medievals. Això ho podem intuir especialment pel fet que l’argument de la sèrie recrea les estructures bàsiques de qualsevol saga familiar i que podríem identificar en sis actes: un primer, la presentació de la família protagonista, i l’origen, els valors i els vincles que té; segon, l’explicació de l’enfrontament o desacord amb una altra família o personatge per un motiu concret; tercer, el desencadenament de la disputa, la traïció o l’assassinat; quart, la cerca de la venjança i de recuperació de l’honor per part d’un o més membres de la família de la víctima; cinquè, la resolució del conflicte amb la consecució de la venjança o la reparació de l’honor; i sisè, la superació dels darrers obstacles fins a la recuperació de la normalitat i la vida pacífica dels darrers membres supervivents.

A Vinland Saga podem identificar fàcilment aquesta estructura al primer arc argumental que s’ha adaptat a l’anime. Primerament, se’ns presenta a la família protagonista, les seves amistats i els seus objectius vitals i valors morals (primer acte). Després, el pare de familia, Thors, es veu obligat a participar en una guerra per la pressió dels “jomsvikings” (segon acte). Durant el viatge que emprèn Thors per complir amb el seu compromís, és assassinat deshonestament (tercer acte). Aquest fet comporta que Thorfinn, el seu fill, persegueixi el grup de mercenaris que ha assassinat al seu pare per venjar-se, i acaba involucrant-se en la conquesta danesa d’Anglaterra perseguint el seu objectiu (quart acte). Finalment, l’episodi de venjança conclou amb la mort d’Askeladd (cinquè acte).

Leif Eriksson descobreix Amèrica, de Hans Dahl (1849-1937). Font: Wikicommons

L’Europa del Nord de l’any 1000

Islàndia fou la primera nova societat formada per una migració europea transmarina, que es constituirà com a un estat independent l’any 930 amb l’establiment de l’Althing, l’assemblea anual que exercia el poder legislatiu i judicial a l’illa, i l’únic element centralitzador en una societat descentralitzada com era la islandesa medieval. Per mantenir a ratlla i resoldre les disputes que poguessin sorgir, existia un aparell judicial que organitzava la societat islandesa entorn de la resolució dels conflictes i en el principi de la contenció i així de mantenir l’estabilitat social i el sistema d’aliances que componia la societat. Tot i això, els islandesos mai van oblidar les seves arrels escandinaves, ho recordaven sovint a les sagues i la interacció amb la resta de països nòrdics era freqüent. Vinland Saga recull aquest testimoni en el primer episodi, en el moment en què el fill d’Erik el Roig, Leif Eriksson, un groenlandès, fa una visita a Thors i li recorda a Thorfinn que els avantpassats de tots els groenlandesos i islandesos havien emigrat d’Escandinàvia.

Amb la introducció del personatge de Leif Eriksson s’al·ludeix també a la història de les Sagues de Vinlàndia i la presa de contacte amb els nadius americans, anomenats a les sagues “skrælings”. El protagonista, Thorfinn, és una adaptació ficcionada del personatge històric Thorfinn Karlsefni, l’explorador islandès que liderà la temptativa d’assentament islandico-groenlandesa a Vinlàndia. En aquell moment, la tribu que habitava la zona on haurien anat a parar Leif i Thorfinn, segurament on es troba l’assentament de l’Anse aux Meadows (Terranova, Canadà), era la dels “beothuk”. A les sagues se’ls descriu des d’un punt de vista eurocèntric, considerant-los inferiors en diversos sentits: econòmic (admiren la llet i les tintures dels teixits), tecnològic (el seu armament està fabricat amb cuir, pedra i fusta), intel·lectual (s’espanten fàcilment i no respecten el tracte comercial) i físic (són descrits com éssers lletjos, baixets i morenos). La sèrie, però, omet aquest punt de vista i dóna a entendre que les relacions amb els nadius eren amistoses, la qual cosa no és del tot fidel a les fonts atès que els assentaments de Vinlàndia no fructificaren pels enfrontaments amb les tribus americanes.

Leif també juga un paper fonamental a l’hora d’entendre el context de convivència de la fe cristiana i la fe nòrdica precristiana o pagana i el marcat sincretisme de la societat nòrdica. El rei Olaf Tryggvason de Noruega (m. 1000) encarregà a Leif l’anunciació de l’arribada del cristianisme a Groenlàndia, i veiem com a “Vinland Saga” se’l caracteritza com un bon cristià, fet que no interfereix en les seves bones relacions personals amb personatges pagans. De fet, tota Islàndia era cristiana des de l’any 1000 per decisió unànime de l’Althing, però a la pràctica, els costums i determinats ritus pagans van conviure amb els ritus cristians durant un llarg període.

Representació de la Batalla d’Assandun (1016) que mostra l’enfrontament entre Edmund II Ironside (esquerra) i Canut II de Dinamarca (dreta) en una il·lustració del segle XIV (Chronica Majora, MS. 26, fol. 80v). Font: Wikicommons

Un dels grans esdeveniments que van caracteritzar l’Europa del Nord en el període que ens ocupa i en el qual se centra tot el primer arc argumental de la sèrie és la conquesta danesa d’Anglaterra. Les incursions i els assentaments danesos a Anglaterra començarien al segle IX, amb l’ocupació del regne de Northumbria l’any 867, i els diversos enfrontaments posteriors amb els regnes anglosaxons assegurarien una hegemonia danesa sobre els regnes d’Estanglia, Essex, Northumbria i Mercia, i més tard també de Wessex, que comportaria la delimitació del vast territori ocupat en la creació de l’anomenat Danelaw. Al segle XI, la conquesta danesa iniciada amb el rei Sven I es completaria una dècada després amb l’ascensió al tron del seu fill, el rei Canut, l’any 1016. En aquest conflicte, seria especialment rellevant la participació de forces mercenàries a ambdós bàndols, quelcom que la sèrie ha tingut molt en compte, com en el cas de l’adaptació de la defensa de Londres de l’any 1013 per part de Torkell a l’episodi número 9. Torkell també està basat en un personatge històric, Torkell l’Alt, un mercenari danès comandant dels “jomsvikings” que va donar suport a Etelred II d’Anglaterra i va tenir un paper rellevant en el conflicte.

Així mateix, si considerem que un dels principals fils conductors de la història de Yukimura és la conquesta vikinga d’Anglaterra, no podem deixar de fer esment de la rellevància i la forta presència que té l’armament en tota la trama, i de la tasca documental que hi ha al darrere. Els ganivets de batalla, com els que porta Thorfinn, eren una de les armes típiques dels vikings, d’acord amb la descripció que en fa l’historiador persa Ibn Miskawayh (932-1030), tot i que cal tenir en compte que la tècnica de combat de Thorfinn amb dos ganivets no s’aproxima a la realitat. També apareixen diversos estils d’empunyadures d’espases ben documentades als jaciments, i tot i que no hi ha gaire evidència arqueològica pel que fa als models de cascos, les variants que més presencia tenen a la sèrie amb el protector amb forma d’ulleres o el protector nasal es troben documentades als jaciments de Gjermundbu (Noruega) i a les fonts tant escrites com pictòriques. Les ballestes són un dels elements que més criden l’atenció: tot i que el seu ús es trobava poc estès al segle XI, el model que existia era l’heretat del període romà, una ballesta primigènia que requeria la recàrrega manual estirant la corda fins a la posició de partida, tal com es mostra durant la batalla de l’episodi número 7.

Si obviem la llibertat creativa que es pren l’autor quant a l’estètica, molt pròpia de la tradició manga pel que fa a la caracterització i l’estereotipació dels personatges, la ficcionada mort del rei Sven I i alguns altres detalls, podem dir que és una obra que procura ser fidel a la història a la vegada que entretinguda per a l’espectador modern.

Recreació d’armament viking utilitzat en la batalla. Font: Giole Fazzeri – Pexels

Una saga del segle XXI?

Desconeixem si la intenció de l’autor era recrear la forma i la intencionalitat d’una saga medieval a partir d’uns dels mitjans d’expressió artística i literària més populars de la nostra època com són el manga i l’anime. En qualsevol cas, i tenint present la llibertat creativa de l’autor, qui a més a més no té formació com a historiador, podríem dir que Vinland Saga és una de les adaptacions del període medieval i de l’Era Vikinga més treballades i més lliure d’anacronismes de les darreres dècades.

I encara més, el fet que Vinland Saga es plasmi en còmic i en animació aconsegueix apropar l’argument a un públic molt extens i de diversos bagatges, la qual cosa podria recordar-nos la intencionalitat al darrere les sagues islandeses, escrites en llengua vernacle i hereves d’una tradició de transmissió oral de les històries. Una tradició oral que recrea el primer episodi en el moment en què un grup d’infants s’asseuen al voltant de Leif Eriksson perquè els expliqui els seus viatges a Vinlàndia, i que és una plasmació visual de la manera com s’haurien transmès les Vinland Sagas en l’època medieval.

Amb aquestes darreres consideracions, es podria dir que Vinland Saga de Yukimura és una saga islandesa adaptada al gust del segle XXI?

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>