Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
numeros
debat
efemerides
ressenya

“Abandoneu tota esperança els que aquí entreu”. Tot i semblar l’eslògan d’entrada  l’any 2020, aquesta és en realitat la inscripció que Dante Alighieri troba a les portes dels Inferns en encetar el seu pelegrinatge cap al Paradís. Es tractarà d’un viatge simbòlic i paral·lel al de la vida del mateix Dante, acabada el 1321, ara fa 700 anys. Amb motiu d’aquest centenari, li dediquem avui aquesta efemèride.

Nascut a la República de Florència entorn el 1265, Dante Alighieri creix en una Itàlia dividida, configurada per ciutats-estat. Així mateix, la Florència on vivia passava per una espècie de guerra civil que enfrontava els güelfs (facció defensora del Papat) amb els gibel·lins (que donaven suport al Sacre Imperi Romà). És en aquestes circumstàncies que Dante inicia el seu exili, amenaçat de mort si torna a trepitjar la seva ciutat natal. Advocat, poeta, escriptor, polític i militar, el florentí no tornarà mai més a casa seva i morirà a Ravenna, on encara avui jau el seu cos malgrat l’afany de personatges, com Michelangelo Buonarroti o Adolf Hitler, que intentaren fer-se amb la seva tomba.

Tot i haver escrit més d’un llibre, la seva obra per excel·lència és La Divina Comedia, on descriu la seva pujada des dels Inferns al Paradís i coneix Beatrice, la dona angelicata. Aquesta divinització de la dona no és pas res nou, els trobadors medievals ja construïen aquesta figura a les seves cançons, però si que és cert que els stilnovistes arriben a la sublimació d’aquest concepte. Aquest Dolce Stil Novo suposava una nova manera de fer, una manera d’escriure gens mecànica, provocada per la inspiració. A pesar de néixer en un paradigma medieval, Dante mor en un renaixentista. Recull la tradició medieval i amb ella obre les portes cap a la modernitat.

Retrat de Dante Alighieri, de Sandro Botticcelli, 1495. Font: Wikimedia Commons

D’alguna manera, acaba sent l’últim poeta de l’Edat Mitjana i el primer del Renaixement. Els coneixements de literatura, filosofia, política i religió que l’escriptor florentí tenia de totes les èpoques queden patents a La Divina Comedia, on les referències són constants. D’altra banda, introdueix dues novetats a la seva obra: el tercet encadenat (una nova forma mètrica) i l’ús de la llengua vulgar. Són aquests dos aspectes que van fer veure aquest poema com quelcom modern i transgressor. A banda de La Divina Comedia, però, escriurà obres com Convivio, Monarquia o Vita nuova. El seu exili quedarà reflectit en algunes d’elles, on reflexiona sobre política, filosofia o el seu propi viatge.

Han passat 700 anys de la mort de Dante Alighieri i encara el tenim integrat en el nostre dia a dia. La influència que La Divina Comedia ha tingut en artistes com Salvador Dalí, Sandro Botticelli o Auguste Rodin ens porta a considerar-la un clàssic de la literatura, una obra atemporal i referencial. El fet que fins i tot haguem creat un espai a aquest escriptor en el nostre vocabulari (amb el terme “dantesc”) evidencia la necessitat de les seves construccions literàries per parlar de situacions a les que només ell és capaç de posar paraules, però que formen part de la nostra existència.  

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>