Tal dia com avui de l’any 121 dC naixia, a Roma, Marcus Aelius Aurelius Verus, el futur emperador Marc Aureli. Malgrat ser conegut com“l’emperador-filòsof”, va passar gran part de la seva vida immers en cruentes guerres contra els pobles bàrbars dels marcomans i els roxolans, principalment.
Marc Aureli va esdevenir ferm candidat al tron gràcies a Adrià, qui va adoptar al seu pare quan emmalaltí greument l’any 136 dC. Després de la seva mort, Marc Aureli i el seu germà adoptiu Luci Ver Eli foren adoptats per Antoní Pius. Així doncs, els seus primers anys de regnat (161-169 dC) foren de corregència amb Luci Ver, qui s’encarregà de les campanyes contra els parts (anys 161-166 dC) marcomans i quades (anys 166-175 i 177-180 dC), aquesta última juntament amb Còmmode, el seu fill natural. A més, també va haver de fer front a la usurpació d’Avidi Cassius l’any 175 dC i a dues invasions de mauritans a Hispània entre els anys 171-173 i 175-178 dC.
En efecte, el regnat de Marc Aureli va estar marcat pels conflictes exteriors, el qual evidencià la gran dificultat que tenia l’Imperi Romà al s. II dC per defensar amb eficàcia les seves immenses fronteres quan era atacat alhora per fronts diversos.
Fou, doncs, un emperador que, sobrepassat per les circumstàncies,no estigué massa present a Roma, i totes les decisions que prenia ho feia sense comptar massa amb el Senat. El consilium principis, és a dir el consell privat de l’emperador, actuava, de facto, d’òrgan legislatiu de l’estat romà, disminuint les atribucions i capacitats legislatives del Senat, cada vegada més deixat de banda pels emperadors. Malgrat tot, és recordat com bon emperador, en la línia del també emperador d’origen hispà Trajà, ja que va mantenir sempre una relació excel·lent amb l’aristocràcia senatorial romana.
Al contrari del que hom podria pensar, la imatge de tranquil·litat i assossegament que transmet tradicionalment la figura de Marc Aureli queda deformada per la conflictivitat del període, que el va fer destacar, a contracor, com un general apte i capaç de combatre amb èxit a diversos fronts a la vegada.
Així doncs, com s’hauria de valorar el regnat de Marc Aureli? Certament els romans de diversos estrats socials van considerar que fou un bon emperador. L’única gran errada, potser, que van admetre que cometé, fou deixar les regnes de l’imperi en mans del seu fill natural, contràriament al que s’havia succeït durant tota la dinastia antonina, Còmmode, recordat precisament com un pèssim emperador i que assenyalaria l’inici de la decadència de l’Imperi Romà.
