Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
debat
efemerides
numeros
destripant
curiositats
vides_paralleles
histories_esport
reaccions_medievals
ressenya
origens
popup_theme
elementor_library
Filter by Categories
Actualitat
Anècdota
Article
Cròniques
Curiositats
Debats Historiogràfics
Deformant la història
Editorial
Entrevista
Número 0
Número 1
Número 10
Número 11
Número 12
Número 13
Número 14
Número 15
Número 16
Número 17
Número 18
Número 19
Número 2
Número 20
Número 21
Número 22
Número 23
Número 24: Especial relacions Catalunya-Espanya
Número 25
Número 26
Número 27
Número 28: Especial Desobediència Civil
Número 29
Número 3
Número 30
Número 31: 50 anys del maig del 68
Número 32
Número 33
Número 34
Número 35
Número 36
Número 36. Especial Primera Guerra Mundial
Número 37
Número 38
Número 39
Número 4
Número 40. Especial Guerra Civil
Número 41
Número 42
Número 43
Número 44
Número 45
Número 46
Número 47
Número 48
Número 49
Número 5
Número 50
Número 51
Número 52
Número 6
Número 7
Número 8
Número 9
Ressenyes
Revistes
Sin categoría
Últimes novetats

El 27 d’octubre de 1466 va néixer Desiderius Erasmus Rotterodamus, més conegut com a Erasme de Rotterdam. Podríem explicar moltes coses d’aquest personatge, ompliríem pàgines i més pàgines i encara seríem incapaços de fer-li justícia, doncs va ser un dels més grans pensadors del segle XV. I no estem parlant de qualsevol època, un segle en el qual també van conviure Maquiavel, Martí Luter, Tomàs Moro, entre altres.

Erasme va ser teòleg i escriptor. Fill d’un bisbe, la seva formació va girar en torn la religió des de ben petit. Més endavant va ser ordenat sacerdot. El jove Erasme segurament no era conscient dels maldecaps que aquesta posició, sumada al seu lliure pensament, li ocasionaria en el futur.

Tot i que l’obra més coneguda d’Erasme és l’”Elogi de la follia”, la seva més gran aportació va ser la traducció al grec de l’Antic Testament. Aquesta traducció va ser crucial per l’aparició d’un altre il·lustre personatge, el reformista Martí Luter. Però també va significar que Erasme quedés en una situació incòmoda, ja que se’l va començar a relacionar amb la reforma protestant i el trencament de la fe catòlica. Abans d’això, Erasme ja havia tingut desavinences amb l’Església, a la qual havia criticat, acusat de pràctiques corruptes i havia fet diverses crides al pacifisme i reclamat un retorn al cristianisme primitiu, molt més auster que el de la seva època.

frank-versteegen
Estàtua d’Erasme. Fotografia de Frank Versteegen

Hagués estat còmode per Erasme doblegar-se a les pressions de l’Església. Al cap i a la fi ell era un càrrec dins d’aquesta institució, a més d’un reconegut teòleg i una persona envoltada de religió des de la seva infantesa. Però la gran aportació d’Erasme, més enllà de les seves obres i teories, va ser el seu esperit crític i la seva convicció en la llibertat del pensament. Els protestants també van intentar decantar-lo de la seva banda, argumentant la seva reforma del cristianisme, però Erasme no va voler escollir cap dels dos bàndols.

Després de la seva mort, l’any 1536, Erasme va deixar un llegat incalculable, aclamat per molts, i acusat per uns altres que no van entendre que prioritzés les seves idees per davant de l’opinió pública i els fanatismes. No en va s’anomena a Erasme ‘el príncep de l’humanisme’, un moviment que ja de per si es va caracteritzar per la renovació i la crítica.

“La pau més desfavorable és millor que la guerra més justa”.

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>