Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
debat
efemerides
numeros
destripant
curiositats
vides_paralleles
histories_esport
reaccions_medievals
ressenya
origens
popup_theme
elementor_library
Filter by Categories
Actualitat
Anècdota
Article
Cròniques
Curiositats
Debats Historiogràfics
Deformant la història
Editorial
Entrevista
Número 0
Número 1
Número 10
Número 11
Número 12
Número 13
Número 14
Número 15
Número 16
Número 17
Número 18
Número 19
Número 2
Número 20
Número 21
Número 22
Número 23
Número 24: Especial relacions Catalunya-Espanya
Número 25
Número 26
Número 27
Número 28: Especial Desobediència Civil
Número 29
Número 3
Número 30
Número 31: 50 anys del maig del 68
Número 32
Número 33
Número 34
Número 35
Número 36
Número 36. Especial Primera Guerra Mundial
Número 37
Número 38
Número 39
Número 4
Número 40. Especial Guerra Civil
Número 41
Número 42
Número 43
Número 44
Número 45
Número 46
Número 47
Número 48
Número 49
Número 5
Número 50
Número 51
Número 52
Número 6
Número 7
Número 8
Número 9
Ressenyes
Revistes
Sin categoría
Últimes novetats

De tant en tant, la història militar ofereix situacions que podríem considerar, com a mínim, inusuals i extraordinàries. El 8 de setembre de 1565 finalitzava el setge de Malta iniciat pels turcs otomans el 18 de maig d’aquell any. Durant gairebé quatre mesos, uns 6000 cavallers de Malta resistiren l’embat de 30.000-48.000 soldats otomans.

En el penúltim any del regnat de Solimà el Magnífic (1520-1566), l’illa de Malta semblava una (altra) presa inevitable del sultà. L’illa era un enclavament estratègic al nord d’Àfrica (sota l’òrbita otomana) de les flotes de Felip II que els permetien descansar i rearmar els vaixells de l’Imperi hispànic. Malta era una peça ben golosa per als turcs, que planejaven utilitzar-la ells mateixos com a base naval.

Arribada flota turca
L’arribada de la flota turca, pintada per Matteo Perez d’Aleccio

L’illa estava protegida pels antics membres de l’orde hospitalària, els quals, després de ser expulsats de l’illa de Rodes, Carles V els ressituà a Malta, on aquests importaren els seus amplis coneixements militars, dotant a l’illa de les millors fortificacions de l’època. Davant el desembarcament otomà en la costa occidental de l’illa, l’orde decidí de resistir a ultrança fins l’arribada de reforços.

La presa de la primera fortalesa per part dels otomans, Sant Elm, una poderosa fortalesa en forma d’estrella feta construir pel gran mestre Jean de La Vallette (recordeu, per cert, com es diu la capital actual de Malta?), constituí el primer mes de les operacions turques, que se saldaren amb un balanç gens positiu per als ocupants: Sant Elm havia caigut al preu d’uns 8000 soldats otomans per 600 membres de l’orde i havia mort Dragut, important corsari a les ordres de Solimà; i Piali, comandant de la flota, quedà greument ferit.

La resta del setge girà al voltant de les usuals tàctiques de setge, contra setge i lluites cos a cos que caracteritzaren les lluites i setges del període. Després del fracàs de l’atac amfibi de Hassan, fill del mític Barba-roja, a finals d’agost, els otomans consideraren que l’aventura els estava començant a costar masses esforços. L’arribada dels anhelats reforços confirmà l’opció de la retirada, però també suposava la fi del somni d’un control definitiu sobre la costa africana.

Solimà, el "Magnífic" (1520-1566). El sultà otomà va trobar una numantina resistència a Malta que li impedí de consolidar el seu domini total al nord d'Àfrica
Solimà, el “Magnífic” (1520-1566). El sultà otomà va trobar una numantina resistència a Malta que li impedí de consolidar el seu domini total al nord d’Àfrica

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>