L’esport no viu en una bombolla. Pot ser que els esportistes d’elit sigui, cada vegada més, persones llunyanes a nosaltres, amb un estil de vida i uns entorns molt diferents. Però no només ells fan l’esport, sigui el que sigui: els aficionats i els esportistes amateurs, la gran base de qualsevol esport, són persones que viuen dia a dia el clima polític i social.
És per això que, quan parlem dels Jocs Olímpics de 1936, ens sigui impossible analitzar-los sense entendre on es van disputar: a Berlín, capital del què aleshores era l’Alemanya nazi. De fet, van ser moltes les veus crítiques a tot el món que clamaven perquè els jocs no es disputessin a aquella ciutat, que va ser escollida com a seu l’any 1931, quan encara no s’havia desencadenat el règim d’Adolf Hitler. Fins i tot es van organitzar unes Olimpíades Populars a Barcelona, l’altra ciutat finalista, que van ser estroncades per l’inici de la guerra civil (podeu llegir l’article sobre aquestes Olimpíades).
El cas és que les Olimpíades oficials de 1936, finalment, es van acabar disputant a Berlín entre els dies 1 i 16 d’agost. I amb grans resultats per Alemanya, ja que va ser el país amb més medalles totals i més medalles d’or, i va ser un aparador internacional perfecte per la propaganda del règim nazi. El govern alemany s’havia compromès a respectar races i religions, però no va complir: per posar un exemple, a la saltadora alemanya Gretel Bergmann se li va prohibir participar als jocs pel fet de ser jueva.
Un dels grans triomfadors dels jocs d’aquella edició de 1936 va ser l’afroamericà Jesse Owens, que va aconseguir quatre medalles d’or. A les seves memòries, l’atleta va reconèixer que va rebre, com la resta de vencedors de proves, una carta del govern alemany felicitant-lo. En canvi, el president dels Estats Units, Franklin Roosevelt, no el va convidar a la Casa Blanca. Roosevelt es trobava en plena campanya electoral, i considerava que rebre a un atleta de raça negra li faria perdre molts vots sudistes.
Enmig de tota aquesta polèmica política, els Jocs Olímpics de 1936 també van deixar cabuda a les curiositats. Dos petits països, Haití i Liechtenstein, separats per gairebé 8.000 quilòmetres, es van adonar durant aquest esdeveniment que les seves banderes eren exactament iguals: dues franges horitzontals, del mateix tamany, la superior de color blau i la inferior de color vermell. Va ser el país europeu qui va decidir afegir una petita modificació a la seva bandera, amb la incorporació de la bandera principesca, que va significar l’adopció del disseny que ens ha arribat fins avui dia.
Per sort, Haití no participava als jocs. Hauria estat com a mínim curiós que, enmig de la cerimònia inaugural o en algun podi, apareguessin dos països amb la mateixa bandera. El país centreamericà havia participat ininterrompudament en aquest esdeveniment entre 1924 i 1932, però no va tornar a estar-hi present fins a 1960. Liechtenstein, en canvi, debutava als Jocs Olímpics l’any 1936. En una època sense internet on poder consultar ràpidament la informació d’un país, o com a mitjà perquè les fotografies facinla volta al món en pocs minuts, no és d’estranyar que dues banderes fossin desconegudes. Especialment quan parlem de dos països petits, amb poc pes a la política internacional i separats per milers de kilòmetres i un oceà sencer. I a més, recordem que en aquells anys, les fotografies en color encara no eren les més freqüents. En efecte, els Jocs Olímpics van ser el gran aparador no només pel règim nazi, sinó també per les banderes d’Haití i Liechtenstein.
._Fortepan_17417.jpg){kind=link}
