En aquesta entrada no explicarem l’origen etimològic de la paraula esquirol, sinó quin significat se li dóna en el context de les vagues obreres. Com tots sabem, el mot esquirol fa referència a un animaló pelut que viu als arbres i menja aglans, però aquesta paraula encara té un altre significat.
Esquirol també és aquella persona que en una jornada de vaga decideix no secundar-la i anar a treballar, per bé que el comitè de treballadors o sindicat hagin decidit fer vaga.
Que se’ls anomeni esquirols prové d’una de tantes històries que és possible trobar durant els primers moviments obrers del nostre país, però aquesta és especialment rellevant per tot el que ha comportat. Cal destacar que el terme esquirol s’utilitza també en llengua castellana per designar la mateixa actitud.
A finals del segle XIX i inicis del XX les vagues obreres van ser molt habituals en la història del nostre país. En aquest context de conflictivitat obrera, l’any 1855, els treballadors de les fàbriques tèxtils de Manlleu (comarca d’Osona) es van declarar en vaga. El patró d’una de les fàbriques tèxtils davant la falta de treballadors va anar al poble del costat a cercar gent per substituir als vaguistes. Aquest poble, actualment anomenat també Santa Maria del Corcó, sempre s’ha conegut amb el nom de l’Esquirol per la seva fonda. L’empresari va proposar els vilatans de l’Esquirol d’anar a treballar a les seves fàbriques, i tots acceptaren. A partir d’aquell moment es va començar a utilitzar el terme esquirol per designar aquells treballadors que no secunden una vaga.
