Sir Ian Kershaw (Oldham, Anglaterra. 29 d’abril de 1943) és catedràtic d’Història Moderna a la Universitat de Sheffield.
Les seves obres són fonamentals per entendre i analitzar el segle XX al centre i l’est d’Europa. Entre alguna de les seves obres més reconegudes trobem Hitler, una monumental biografia del famós dictador alemany, que li va oferir fama a nivell mundial, juntament amb altres com Hitler 1889 – 1936 i Hitler 1936 – 1945 (2007) per la qual va rebre el Premi Literari Wolfson d’Història, el Premi Bruno Kreisky d’Àustria i també el premi inaugural de l’Acadèmia Britànica. També cal destacar altres de les seves obres que permeten profunditzar en la construcció de la figura política de Hitler, com El mito de Hitler: imagen y realidad en el Tercer Reich (2003). En els darrers cinc anys ha publicat obres clau sobre el sorgiment i l’auge de Hitler en la política alemanya juntament amb un estudi sobre el darrer any del III Reich, El final. Alemania 1944 – 1945 (2013). Els llibres anteriorment esmentats només són una petita part de la seva prolífica bibliografia en el camp de la història del segle XX en general i sobre el desenvolupament social, polític i econòmic del règim nacional-socialista a Alemanya, en particular durant la dècada de 1930 i fins la fi de la Segona Guerra Mundial a 1945.
En referència a l’obra Descenso a los Infiernos. Europa 1914 – 1949, es pot afirmar amb total seguretat que l’autor combina un impecable rigor en termes acadèmics amb una sorprenent capacitat de síntesi que permet al lector d’adquirir una idea general de la deriva de destrucció que va patir Europa des dels inicis de la Primera Guerra Mundial fins a l’establiment de dos Blocs antagònics –el comunista i el capitalista- a finals de la dècada dels quaranta del passat segle XX. Aquest llibre, de proporcions monumentals a nivell d’anàlisi bibliogràfic i arxivístic, és només el primer volum d’una saga que es preveu, en paraules del propi autor, que tingui incorporada, com a mínim, la segona part del passat segle.
Resum i anàlisi
L’objectiu que es proposa l’autor a l’hora de redactar aquesta obra, partint de l’impacte sobre la societat que va tenir la Primera Guerra Mundial fins arribar a la simbòlica data de 1949, moment en què acaba aquest primer volum, va molt més enllà de l’espiral de violència pròpia de la Gran Guerra i de la crisi econòmica derivada. Kershaw ens ofereix una anàlisi social, política, econòmica i cultural a partir d’un rigorós estudi històric on són revisats múltiples esdeveniments d’importància clau per a la Humanitat com la Revolució Bolxevic, l’ascens del feixisme a Itàlia i el nazisme a Alemanya, juntament amb la deriva autoritària que va viure el Vell Continent durant la primera meitat de segle. Deixant de banda relats de caire militar, l’autor es proposa, mitjançant textos privats, enregistraments i testimonis de l’època, ajudar els lectors a entendre tot allò que va succeir durant el segle XX i que va marcar un canvi d’època total en referència al món decimonònic.
Cal tenir en compte –així ho afirma el propi autor als inicis del llibre- que aquesta és una obra complexíssima de redactar i que es basa en gran mesura en les investigacions pioneres realitzades per nombrosos historiadors arreu d’Europa, cosa que li confereix un caràcter pràcticament enciclopèdic. A la vegada, però, se’ns ofereix un llenguatge i unes expressions que fan de la lectura un autèntic plaer, i en resulta un llibre gens farragós i ple de testimonis de l’època que afavoreixen una millor comprensió dels esdeveniments històrics que l’autor analitza.
És important remarcar que l’anàlisi que es fa de la Primera Guerra Mundial és clau, no pel propi tractament que es dóna al conflicte en si mateix, sinó per l’estudi de les perilloses forces anti-democràtiques que es van alçar un cop acabada aquesta contesa i que van donar pas al major enfrontament de la història, la Segona Guerra Mundial. De fet, el conjunt de l’obra pivota entorn a quatre grans elements de crisi generalitzada que s’interrelacionen entre sí: (1) l’explosió del nacionalisme racista, (2) les irreconciliables exigències de revisionisme territorial sorgides del final de la Gran Guerra, (3) l’agudització dels conflictes de classe –especialment a partir del sorgiment de la Unió Soviètica- que va polaritzar en gran mesura al conjunt de la societat europea i (4) la crisi del capitalisme a nivell mundial.
Tot i l’abast continental d’aquesta obra, l’autor dóna una especial importància als territoris del centre i de l’est, especialment perquè van ser els indrets on major conflictivitat social hi va haver i pels desitjos de venjança derivats d’odis seculars que pervivien a la regió. Hem de tenir present que la homogeneïtat ètnica que tradicionalment existia a Europa Occidental i el fet que els estats-nació s’haguessin desenvolupat generalment al llarg d’un gran període de temps, van suposar que en ells les tensions fossin molt menors que als territoris de l’est.
No obstant, l’autor, un cop acabat la seva anàlisi en conjunt sobre els esdeveniments clau del segle XX, ens ofereix una reflexió esperançadora sobre el futur europeu, especialment un cop tancat el tràngol que va suposar la Segona Guerra Mundial, ja que aquest conflicte va –en paraules de Kershaw- obrir el camí pel ressorgiment d’Europa i de la seva cultura. Allà on la Gran Guerra havia deixat un llegat de conflictes ètnics i fronterers, la Segona es va emportar tots aquests factors durant el procés de destrucció que va ser el conflicte.
Em resulta especialment interessant comentar que en tots els capítols en què s’estructura aquesta monumental obra sobre la història del Vell Continent, hi ha un seguit de referències continuades als testimonis orals i escrits que van deixar desenes de persones de tot gènere i condició a partir de les seves vivències durant les gravíssimes crisis que van desencadenar-se després de l’agost de 1914 amb l’inici de la Gran Guerra. En aquest aspecte em recorda molt a l’obra de Peter Englund La belleza y el dolor de la batalla (2011) on s’ofereixen els testimonis escrits que van deixar diferents soldats, infermeres i població civil de totes les nacions bel·ligerants durant la Primera Guerra Mundial, amb l’objectiu de fer entendre al lector, més enllà dels clàssics manuals d’història d’aquesta època que poden arribar a semblar un compendi d’estratègia militar i política, que la guerra va ser un condicionant determinant per a la vida de totes les persones, més enllà del front de batalla.
D’altra banda, a causa de la reconeguda especialització de Sir Ian Kershaw en la història de l’Europa Central en general i en Alemanya en particular, s’ofereix un estudi comparatiu entre la forma de procedir a nivell social, econòmic i polític del Partit Nacional-Socialista dels Treballadors Alemanys i els altres partits dominants en els seus respectius règims totalitaris com Itàlia i la URSS. Hi ha una especial atenció en la capacitat d’aquests Estats a l’hora de mobilitzar les masses i mantenir elevada l’afecció al règim i especialment al líder. La lectura d’aquestes seccions del llibre porta de forma ineludible a la memòria una obra anterior de Kershaw El mito de Hitler: imagen y realidad en el Tercer Reich (2003) on es parla de forma específica i detallada de la concepció del poder que tenia aquest dictador, sempre deixant de banda aspectes específics de la seva vida personal i dels condicionants vitals que el van marcar al llarg de la seva carrera, com els que podem trobar detallats amb total precisió a l’obra de Joachim Fest Hitler: una biografia (2005).
No obstant, el lector d’aquesta autèntica enciclopèdia del segle XX no es trobarà amb detallades anàlisis sobre el pensament racial derivat de la política nacional-socialista o amb estudis sobre la concepció de la modernitat i l’evolució dels pobles a l’Europa Central, més propis d’obres com La conciencia nazi: la formación del fundamentalismo étnico en el Tercer Reich (2005) de la prestigiosa Claudia Koonz.
Tot plegat, ha de conduir al lector a obtenir una visió general del que va ser l’evolució política, social, econòmica, intel·lectual i cultural a Europa durant el passat segle, deixant de banda les particularitats nacionals i tenint com a eix central de l’obra a tots els pobles del Vell Continent.
