Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
numeros
debat
efemerides
ressenya

La catedral de Tortosa és, possiblement, una de les catedrals més desconegudes del Principat, segurament degut, tal com ens ho ha explicat l’autor, a què avui en dia Tortosa és una ciutat ubicada al sud de Catalunya, on cada cop és més complicat arribar. 

Tanmateix, aquest fet no sempre ha estat així: durant bona part de l’època medieval, la ciutat de Tortosa era una de les grans poblacions de la Corona d’Aragó, un lloc de pas imprescindible pel comerç del territori, gràcies a la navegació fluvial del riu Ebre. La població tenia una gran capacitat de control sobre el territori, al centre d’una de les grans vegueries, amb un nucli urbà dinàmic que dominava un terme molt extens, que encara és evident en ser un dels municipis amb més extensió territorial de Catalunya. 

L’obra Gènesis i agonies de la Catedral de Tortosa està publicada conjuntament per Edicions Universitat de Barcelona i Publicacions URV, dins de la col·lecció Lliçons. El llibre és una reelaboració de la conferència inaugural de les 15es Jornades IRCVM de Cultures Medievals, titulada «Injúries del temps i memòria dels homes. La conservació del patrimoni i mutació dels monuments. El cas de la catedral de Tortosa», realitzada pel professor de la facultat d’Història de l’art de la Universitat de Barcelona Jacobo Vidal, i que es va dur a terme durant el mes de maig de 2016. 

El text, tal com ens indica el títol, és un recorregut cronològic sobre alguns dels temes més desconeguts, rellevants i controvertits de la història de la catedral tortosina, i consta de dues traduccions, una en català i l’altra en anglès. 

L’obra inicia el seu recorregut contextualitzant el moment històric del qual es parteix: la ciutat de Tortosa després de la conquesta de Ramon Berenguer IV i els seus aliats. Un dels primers fets que es descriu és que a Tortosa es van realitzar dues catedrals: al segle XII es va començar a construir un primer edifici, i més tard, al segle XIV, es va decidir construir-ne una de nova, que seria l’actual. 

La primera la podem definir com romànica, tot i que no sabem com era, i la informació que es conserva és escassa. Tanmateix, aquest fet és rellevant, ja que en altres ciutats com Lleida i Tarragona, no succeeix la proesa de construir dues catedrals. En poques paraules,  l’autor ens fa reflexionar sobre la riquesa i el poder que devia tenir el bisbat de Tortosa, que no era ni molt menys el d’avui en dia. A més, l’àmbit territorial de la diòcesi era molt més gran que l’actual, el més extens de la Corona d’Aragó, molt més gran que algunes comunitats autònomes actuals, i per tant podem entendre que els canonges i el bisbe volguessin una nova catedral amb la majestuositat corresponent. Una altra hipòtesi que es podria plantejar és que, molt possiblement, la primera catedral no tingués la majestuositat de les catedrals de la Catalunya Nova.

Per aquest motiu, l’edifici catedralici actual respon a les necessitats d’aquella època, on els membres de la diòcesi voldrien tenir una obra en correspondència al seu poder territorial, polític i eclesiàstic. Aquesta havia de ser més àmplia, més bella i més apta que l’anterior i que possibilites realitzar la litúrgia d’una manera més solemne i més adequada. 

El professor al llarg del text ens va descobrint algunes de les preguntes que hem de reflexionar sobre la catedral actual. Tanmateix algunes de les més interessants corresponen sobre l’inici de la construcció de la nova seu, com quines són realment les seves bases teòriques constructives?, o si en va tenir?, quins van ser els efectes de la pesta en la construcció de la basílica?, quins són els projectes que es van desenvolupar en la catedral gòtica?, quines diferències hi havia entre aquests?, quins eren els seus referents estilístics? Unes preguntes que en alguns casos l’autor ens respon però deixant més interrogants a l’estat de la qüestió. En canvi en altres qüestions senzillament encara no tenen resposta, ja que la catedral continua sent una desconeguda, fins al punt que encara es desconeix l’autoria de la catedral actual. Aquesta desconeixença es fa evident al llarg del text, on el lector és convidat en diverses ocasions a l’estudi de l’assumpte.

Vista de la catedral des de la suda després de la restauració de 1997, on també es pot observar els arcbotants de la capçalera. Font: Wikipedia Commons

Però no tot són preguntes, l’autor també ens explica de tots aquells elements arquitectònics i escultòrics que fan d’aquesta catedral un edifici únic, prototípic i singular. Un d’aquests elements destacables és la capçalera amb doble girola o doble deambulatori. Un element poc habitual en el context català, i molt menys en una església de tres naus. Aquesta estructura s’aconsegueix gràcies al fet que entre les capelles radials de la capçalera no hi ha contraforts, sinó que es pot passar directament d’una capella a l’altra, aconseguint un espai unitari sense compartiments. Convé ressaltar que és un element molt diferencial de la resta de grans esglésies de Catalunya. Dit d’una altra manera, els seus referents estilístics de la catedral actual, en bona part, els hem de buscar fora del nostre context artístic. En tot cas, tal com apuntar l’autor, sembla que el nucli d’on sorgeix el projecte actual de catedral tortosina és dels més rellevants de l’escultura i l’arquitectura de la Corona d’Aragó a la segona meitat del segle XIV i la primera del segle XV. Com a exemple, a la ciutat de Tortosa hi ha una capçalera gòtica magnifica, però tardana, la més darrerenca del gòtic meridional, i  com ho indica el doctor Vidal, potser és tan magnífica precisament perquè és tardana. Segurament, la proesa es deu a la construcció dilatada, que va haver-hi en la catedral, un fet que acostuma a passar en moltes altres catedrals, però aquí es fa evident a falta de recursos econòmics per tirar endavant les obres. 

En conseqüència, l’obra de les naus encara és més “moderna” però no menys interessant. Per tant, aquesta construcció dilatada comporta desavantatges, com el fet que avui en dia continua inacabada, però també avantatges atès que la catedral rep diverses influències al llarg de tota la seva construcció. D’aquesta forma en els voltants del 1500, l’edifici adquireix un caràcter més valencià, atès que la ciutat de València havia substituït a Barcelona com a la primera població de la Corona a la segona meitat del segle XV.

En tot cas, si el nucli d’artistes que tenim als últims anys dels tres-cents és potser un dels més potents i més singular de l’art català medieval, el focus d’artistes que tenim, segons l’autor, un segle més tard no és menys potent ni menys interessant. Això ho podem veure en la primera capella de l’epístola, on l’eclesiàstic Joan Girona, un tortosí promotor d’una de les represes dels treballs de la catedral, va decidir que el seu sepulcre s’ubiqués en aquell indret. Aquesta capella destaca per sobre les de la resta per la seva magnífica arquitectura que es pot observar en el sostre. Altres elements que l’autor destaca d’aquest període són el sepulcre de l’esmentat Joan Girona i els dos púlpits ubicats als dos pilars centrals de primer tram de la nau. Tanmateix en cap dels dos elements escultòrics no es coneix cap document que ens informi a quin artista foren encarregats, tot i això, l’autor ens guia a pensar qui podria ser.

Interior de la catedral on es veuen els primers trams de les naus, el presbiteri i els dos púlpits. Autor: Tomàs Badia Navarro. Font: Flickr.

Els següents anys de la construcció de la catedral es van caracteritzar per la continuïtat i la pervivència de l’estil i el disseny, per tal de donar-li unitat al conjunt de concepció medieval, però en bona part executat entre els segles XVI i XVIII. En conseqüència, comporta diverses dificultats per continuar aquesta gran obra. Aquestes venen originades per la falta de recursos econòmics, problema que des dels inicis acompanya la construcció de la seu i altres que s’afegeixen.  Per una part, els mestres d’obra ja no dominaven les velles tècniques constructives del medieval,  i per l’altra part els constructors s’enfrontaven a un terreny cada cop més complex a causa de la seva proximitat amb el riu. Tot i això, hi ha diversos elements que trenquen aquesta continuïtat. El primer que hem de destacar és la façana, la qual va abandonar el model gòtic per seguir el model romà. Després, cal mencionar els espais de la sagristia i la capella de Cinta.

En l’última part del llibre, l’autor ens explica els últims canvis d’imatge, uns canvis sobretot notoris i desafortunats, tot i que són comuns en l’actualitat.  Així mateix, l’autor no passa per alt les lleis de patrimoni que emparaven a l’edifici arquitectònic i el seu entorn històric des dels anys trenta. Aquests canvis són evidents en la sostrada exterior, el claustre, i el més polèmic de tots, l’eliminació de la façana fluvial.  Un canvi originat després d’un llarg litigi judicial. Tots aquests canvis soferts en els darrers anys han originat, en gran part, que la catedral perdés alguns dels elements que li donaven un caràcter únic i diferent dels de la resta que trobem a Catalunya. 

Finalment, cal recordar, tal com ho fa el doctor Jacobo Vidal, que la catedral continua inacabada, però no per aquest motiu la seva arquitectura i escultura deixa de ser menys interessant estilísticament i històricament, tot el contrari, el professor ens convida a redescobrir el llegat de la catedral que encara queda per esbrinar. Una obra arquitectònica que ens pot explicar molt més del que podem imaginar del paradigma artístic en aquesta zona, avui en dia tan oblidada, entre Catalunya, Aragó i València, però que durant molts anys fou un dels centres territorials de la Corona d’Aragó.  

El que ens queda clar al llarg de l’obra és que les investigacions respecte a la catedral tortosina, avui en dia, encara són escasses, i les que hi ha ens deixen moltes més preguntes per realitzar-nos que no pas que no pas respostes. 

Façana exterior de la catedral abans del 2015. Font: Wikipedia Commons

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>