Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
numeros
debat
efemerides
ressenya

Quan pensem en neoliberalisme, les primeres imatges que a molts ens venen al cap són les de Margaret Thatcher, Ronald Reagan, Augusto Pinochet, Friedrich Hayek, Ludwig Von Mises, Milton Friedman—o d’homes amb vestit i corbata, sense rostre. Recordarem que va ser entre el maig del 68 i la crisi del petroli del 73 que el neoliberalisme va començar a agafar un creixent momentum, fins a esdevenir una dels corrents de pensament—i no només econòmic—més influents de l’últim quart del segle XX i el principi del XXI.

Quinn Slobodian ens sostreu d’aquest marc, sobreestudiat per historiadors, economistes, politòlegs i sociòlegs i ens situa a l’Europa d’entreguerres. Un dels aspectes més interessants de Globalistas (Capitán Swing, 2021), és l’anàlisi del fet que el neoliberalisme no és cosa dels anys setanta, sinó que es va començar a gestar durant la crisi del liberalisme dels anys vint i trenta. I que els plans d’un sistema econòmic mundial no es van projectar a Nova York o a Washington (amb el Consens de Washington o els economistes de la Reserva Federal), sinó a París, Londres i Ginebra. Slobodian ens situa als anys vint, en les ruïnes de l’Imperi Austrohongarès, a l’austríaca Viena i a les muntanyes de Suïssa, a la mateixa Ginebra, per entendre el naixement d’una manera de concebre l’economia i el món—d’aquí, el títol de “globalistas” per a referir-se als neoliberals.

Paradoxalment, els neoliberals enemics dels imperis i del nacionalisme es van fixar, de vegades fins i tot nostàlgicament, en l’exemple de l’espai de relacions econòmiques i polítiques a l’interior de l’Imperi Austrohongarès. Slobodian defensa, en el seu estudi, que la monarquia dels Habsburg va ser model de l’ordre neoliberal que es va implantar dècades després de la seva extinció. A redós de la caiguda de l’Imperi i a pesar de la diversitat ètnica, lingüística i cultural i de la fragmentació, els nous estats centreeuropeus havien aconseguit conciliar de nou un accés a l’economia i els mercats mundials, creant una interdependència harmoniosa. No és estrany, doncs, que la majoria dels autors neoliberals de capçalera provinguessin d’aquest món i, en certa manera, l’enyoressin.

Clive Morrison-Bell, a la Cambra de Comerç de Viena (1930). Tariff walls: a European crusade. Imatge recollida a Quinn Slobodian, Globalistas (Capitán Swing, 2021)

És clau en aquest sentit la noció schimttiana de l’imperium i el dominium, entès el primer com el poder polític, i el segon com la propietat o, en altres termes, el poder polític i l’econòmic. Carl Schmitt va ser un furibund enemic del liberalisme i de la seva despolitització, però els neoliberals el van reinterpretar per reconstruir el liberalisme en una forma nova. En contra del que molts pensen, explica Slobodian, el neoliberalisme no cerca la supressió de l’Estat o pensar el mercat en sí mateix. El neoliberalisme cerca redissenyar l’Estat, les lleis i les institucions per garantir o subjectar o contenir, a tot preu, el mercat: és una idea d’ordre, centrada a protegir i promoure els intercanvis de mercaderies, persones i capital. A redós d’aquesta idea, i també en abstreure’s, generalment, de moralismes i de judicis, l’autor executa una exhaustiva recerca sobre pràcticament tots els aspectes del neoliberalisme. L’ús de fonts i l’estil de l’autor converteix Globalistas en obra de referència—sense fer-la per aquest motiu feixuc. L’autor combina un estil planer amb erudició: per elaborar el seu estudi sobre el naixement, els corrents, l’evolució i l’acció del pensament i dels pensadors del neoliberalisme, Slobodian ha aplegat i consultat una immensa quantitat de materials.

A pesar de la densitat de l’obra, la frescor i la sensació de novetat es fa sentir al llarg de les més de quatre-centes pàgines de Globalistas. Slobodian dissecciona el neoliberalisme a fons per mostrar-ne la seva enorme complexitat i els perquès de la seva existència. El gruix de l’estudi està centrat sobretot en el període entre el final de la Gran Guerra (1914-1918) i el replantejament de l’economia mundial als anys setanta. Conscient de l’abundància d’estudis sobre el període següent i l’actualitat, la línia es fa més tènue i superficial com més s’apropa al moment present.

D’aquest afany investigador i d’una certa honestedat a l’hora de presentar els resultats, Slobodian ens sorprèn amb cops amagats, com el fet que els neoliberals, en la seva lògica antiimperial, afavorissin els moviments d’alliberament colonial. O que comencessin els anys trenta amb la seva recerca centrada en dades, estadístiques, plànols i gràfics, i tanquessin la dècada considerant que l’economia era en realitat incognoscible i que no es podia ni comprendre-la ni era possible planificar-la; el que calia era preservar-la en la forma del mercat. En aquest sentit, la tria de començar la seva història pels volts de 1920, i no de 1970, dóna una profunditat enorme a l’estudi, i mostra la complexitat d’unes escoles de pensament que no sempre van ser hegemòniques, i que durant molts anys van predicar en el desert. Globalistas també posa en relleu la discrepància dels diversos autors en temes com la integració europea, l’apartheid o la construcció d’institucions supranacionals i globals. I palesa que personatges com Friedrich Hayek, Milton Friedman, Ludwig von Mises o Wilhelm Röpke en realitat no eren només teòrics, sinó que els movia un gust per la pràctica i l’activitat, cercant el patronatge d’institucions, personalitats, empreses, governs i grans corporacions industrials. Slobodian recull també l’origen del nom de la mateixa ideologia, batejada com a “neoliberalisme” per suggeriment de l’industrial Louis Marlio al Col·loqui Walter Lippman de 1938.

La vienesa Ringstraße, cabdal per entendre la concepció neoliberal de l’ordre econòmic, en una fotografia de 1875. Font: Wikiwiand

En suma, Globalistas constitueix una autèntica fita en l’estudi del neoliberalisme i una agradable lectura plena de dades, anècdotes, moments, personalitats, institucions i idees que explora les seves facetes més originàries i desconegudes.

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>