Atrevida, brillant, lleugera i rigorosa. Amb aquests quatre adjectius podríem descriure l’obra d’Emma Southon Sangre en el Foro. Los asesinatos en la Antigua Roma (Pasado&Presente 2020). En aquesta obra se’ns demostra que es pot fer divulgació d’un rigor inqüestionable essent amè, fàcil d’entendre pel lector poc acadèmic i divertit.
Sangre en el Foro ens apropa a un element molt conegut del món romà: la violència física i l’assassinat. Aquesta violència apareix en moltes obres de ficció, imaginari popular i obres acadèmiques, però Emma Southon l’explora en totes les seves dimensions, desgranant per segments de població, gènere i política com i quan s’aplicava a més de quins fins perseguia i quines n’eren les seves conseqüències.
Definició d’assassinat i bases legals romanes
En la primera part del text, Emma Southon fa una aproximació molt necessària al nostre concepte d’assassinat i aquest mateix concepte en l’antiguitat. Aquesta incisió és necessària i l’autora l’aprofita per indagar en la mentalitat romana i preparar al lector de manera subtil per un canvi de context tan important que en un primer moment podria xocar. A través de la jurisdicció romana veiem com era de diferent la mentalitat romana i ens endinsem en els casos més concrets i cruels de violència romana preparats per posar distància amb els nostres judicis morals i més allunyats de la tradició de pensament judeo-cristiana. Tal com descriu a l’hora de parlar del sistema judicial modern “La persona con el puñal en el pecho ha sufrido violencia, pero el estado ha sufrido un desafío a su capacidad de controlar el comportamiento de sus ciudadanos”. En el món romà, com s’assenyala en el llibre, la justícia queda en mans de les famílies i és responsabilitat del teixit familiar (entès com a entorn immediat) buscar justícia per la víctima. Un concepte molt allunyat del nostre concepte de “dret” i “justícia”.
Tot i això, durant tota l’obra, l’autora no perd cap oportunitat d’imprimir les seves opinions i la seva mentalitat, connectant així amb el lector modern. Alguns exemples que podem veure és en la descripció de Publi Claudi Pulcre: “Si (…) hubiera vivido en su época, sin duda lo hubiese despreciado, a él y al caballo que montaba. (…) Era un auténtico villano, aristocrático y teatral” o “Cicerón tenía ese ego pomposo del cual es imposible no reírse”. El més sorprenent d’aquesta fórmula és que funciona de manera brillant i aquest to quasi col·loquial i irònic no són en detriment del rigor acadèmic del llibre, on estan referenciades totes les fonts i es poden consultar al final del llibre.
Violència en la societat
A partir d’aquest punt Emma Southon fa una anàlisi exhaustiva de la violència viscuda a l’antiga Roma per segments de població. Posa un especial èmfasi en dos eixos: el gènere i la classe social. La distinció que es fa entre la violència aplicada i com es resolia segons si la rebia un home o una dona és una distinció important que moltes altres obres acostumen a passar per alt o tractar de la mateixa manera que ho feia la societat romana: des d’un punt de vista patriarcal. Emma Southon s’allunya d’aquest tòpic i posa de rellevància les distincions de gènere i com des del punt de vista de les fonts l’assassinat d’una dona es tractava més aviat d’una pèrdua pel marit, que no la vida d’una dona assassinada. Per posar de manifest aquest punt, tracta diversos judicis o casos de violència de gènere. Només troba com a particular l’ús de dues eines més associades a les dones que als homes: l’ús del verí i de la màgia. De fet, dedica una secció del llibre a parlar de l’ús de la màgia, com a mitjà per a l’homicidi. Des del seu ús fins a la por que inspirava la màgia en la societat o les implicacions socials i culturals que tenia la màgia en mans sobretot femenines. Les conclusions que treu sobre el tractament masclista ens porten directament al segon eix: el de classe. La societat romana tenia molt en compte la posició social, sobretot la inviolabilitat de l’aristocràcia. Per tant, dedica una bona part del llibre a tractar com eren de diferents els càstigs i judicis segons qui era l’acusat i qui n’era la víctima. Si l’acusat era de classe inferior a la víctima, queia sobre el responsable una sèrie de càstigs molt durs i cruels; mentre que si el cas era a la inversa, normalment la cosa quedava en una multa, o directament en un no res.
A poc a poc, l’autora ens va presentant casos, anècdotes o judicis on va descobrint amb la seva particular narrativa com la llei es basava en privilegis, no en drets universals (exceptuant alguns casos). En aquesta part també s’aprofita la temàtica per anar descrivint la realitat social de Roma, com per exemple la vida de l’esclau o com s’organitzava i quin pes tenia el teixit familiar i com va anar canviant a través de l’assassinat.
Transformació política a través de l’assassinat
Després d’una breu introducció en les bases legals romanes i els seus mites fundacionals, el llibre comença a principis del segle I aC. Segons l’autora aquest és el punt d’inflexió en el tractament de l’assassinat com una cosa privada i es converteix en una eina política cada cop més emprada. Connecta l’escalada de violència en la societat romana amb la desfeta de la República (completament decadent durant el seu últim segle) i com l’Imperi és una resposta, entre d’altres, per posar fre a aquesta pràctica, però que al final només la institucionalitza i només canvia alguns marcs en què es podia dur a terme de manera legal.
L’assassinat de Juli Cèsar, justament, posa fi a la República romana i és universalment conegut. Emma Southon el descriu a través de tres fonts diferents, posant part de la seva pròpia collita,. A partir d’aquí fa una extensa anàlisi sobre com afecta l’assassinat i com evoluciona com a eina política vàlida durant tot el període imperial, donant pas al terç final del llibre: assassinats dins de la família imperial i assassinats d’emperadors. Tot i que a primera vista, en aquesta part, pugui semblar que es fa repetitiva i vulgar, l’autora treballa de manera molt fina en tractar com a únic cada un dels homicidis i buscar-ne les causes socials i particulars de cada un.
El que és rellevant és com connecta cada un dels assassinats en les famílies més importants amb l’evolució històrica de la societat. Es marca un traçat en l’evolució de l’ús de la violència com a eina legítima per al canvi polític i l’eliminació d’elements conflictius i com es relaciona amb tota la transformació de la societat des del segle I aC fins al segle III dC. En un primer moment, se’ns explica que s’empra l’assassinat per parar els peus a les reformes dels germans Grac i que es va percebre com a una excepcionalitat límit per protegir els interessos de l’aristocràcia més adinerada i poderosa enfront dels problemes i reclamacions de la plebs i com acaba sent el pa de cada dia, retirant emperadors a plaer a través de conjures cada cop més freqüents i amb actors més diversos i com la societat assumeix, cada cop amb més tranquil·litat, que aquest fet és natural més encara no desitjable.
Emma Southon, autora jove, ha fet una aposta narrativa per portar la divulgació de la història a un nou nivell. Amb un estil innovador i molt allunyat del tradicional academicista, apropa història del pensament, cultura, família, realitat legal i religió romana amb precisió i a través d’un tema tan llaminer com és el de la violència civil. El resultat és poc menys que genial i és una oportunitat per repensar com aproximar conceptes culturalment molt distants i difícils de portar a la mentalitat del segle XXI. Una aposta arriscada, sense dubte, ja que fàcilment es podria haver perdut en la morbositat o en un recull d’anècdotes, però se’ns dóna molt més i ens permet entendre molt millor la societat romana i com vivien i com es relacionaven entre ells. Una tasca gens menyspreable.
